Browsing: Competència comunicativa

En lloc de seguir amb la infinita llista del «que si…», entenem que els resultats obtinguts són una oportunitat per…

Naixem en un món de significats i de símbols. Naixem en una llengua materna que ens acull, que ens bressola i que ens permet sobreviure en el que seria una terra inhòspita.

En aquesta secció, hi presentem, de la mà del Grup IREF (Filosofia 3-18), retalls breus de diàlegs d’aula -aparentment simples i, en tot cas, espontanis i reals- que permeten que ens adonem de la capacitat reflexiva dels nostres nens i nenes, si els brindem l’oportunitat d’expressar-se.

“Cal donar temps als infants perquè puguin pensar”

Un dels grans enemics de la veu és el soroll ambiental, tant a l’aula com a l’exterior. Així doncs, succeeix que la veu del docent està sotmesa a un grau massa alt de contaminació acústica, agreujat pel fet que, quan estem immersos en aquest ambient, no som conscients del nivell de soroll que hi ha.

No tota la comunicació informal a la feina és «sana», sinó que, a les organitzacions, també hi circula comunicació «insana» que actua com un virus i que pot ser molt nociva per als objectius (en el nostre cas, els educatius) i per a les persones que treballenen aquestes organitzacions, les quals poden acabar amb malalties cròniques o amb baixes molt freqüents.

Saber parlar en públic i en situacions formals és una competència crucial en la formació lingüística i comunicativa de les persones. És bàsic tant per desenvolupar-se en l’àmbit acadèmic com en la futura vida social i professional de l’alumnat, però és una de les capacitats més desateses en l’ensenyament.