Autor: Jordi Canelles

Una pedagogia atrevida mira lluny en el temps, no té pressa, sap esperar. No ho vol tot ara, ni avui, ni tan sols demà.

La necessitat creativa neix de la nostra disconformitat amb el món, del difícil encaix que representa viure i conviure en un entorn que no és el millor dels desitjables.

Naixem en un món de significats i de símbols. Naixem en una llengua materna que ens acull, que ens bressola i que ens permet sobreviure en el que seria una terra inhòspita.

Com podem afirmar encara que un és el mateix a casa que a la feina, entre els amics que davant dels pares, avui que fa deu anys o el que serà d’aquí a deu anys més?

El que fa que un ésser sigui humà és la condició de poder pensar que les coses no només són, sinó que tenen la possibilitat de ser (i de no ser) i de ser d’una manera diferent de com són.

Potser l’art de l’educació rau en l’art de la distància. En l’habilitat i el do de mantenir sempre la distància justa que demana cada moment, cada circumstància…