Browsing: Comunicació no verbal

Una de les necessitats bàsiques de l’ésser humà és la necessitat de pertinença, de saber que pertanyem a un grup i que se’ns reconeix com a membres de ple dret. En aquest text en parlem centrant-nos en com hi afecta el contacte físic, és a dir, de la comunicació més enllà de les paraules.

Mostrar-se natural, obert i flexible ajuda a establir una relació cordial i de confiança amb els alumnes i millora la predisposició a l’escolta a clase

Sense teoritzar sobre què significa comunicar-se i apel·lant al sentit comú, és transcendental que siguem conscients que una bona capacitat comunicativa esdevé un element fonamental i imprescindible per als educadors, a fi de poder desenvolupar la nostra tasca amb èxit i, a més a més, sentir-nos bé realitzant-la.

Un dels grans enemics de la veu és el soroll ambiental, tant a l’aula com a l’exterior. Així doncs, succeeix que la veu del docent està sotmesa a un grau massa alt de contaminació acústica, agreujat pel fet que, quan estem immersos en aquest ambient, no som conscients del nivell de soroll que hi ha.

Avui, us oferim algunes pautes per tal de gestionar millor una situació de conflicte tot potenciant una bona comunicació: el diàleg constructiu.

L´assertivitat és una habilitat social que consisteix a manifestar de manera clara, franca i respectuosa les pròpies opinions, emocions i creences, a acceptar els pensaments i les crítiques dels altres i no sentir-se culpable per això.

No tota la comunicació informal a la feina és «sana», sinó que, a les organitzacions, també hi circula comunicació «insana» que actua com un virus i que pot ser molt nociva per als objectius (en el nostre cas, els educatius) i per a les persones que treballenen aquestes organitzacions, les quals poden acabar amb malalties cròniques o amb baixes molt freqüents.

L’habilitat per comunicar és part intrínseca de l’ofici d’educar. La tasca de les persones que es dediquen a la docència té a veure amb gestionar adequadament els recursos verbals i no verbals de la comunicació. El llenguatge dels sons i dels silencis, del cos i de l’espai és el gran oblidat en la nostra cultura.

Escoltar i sentir són dues activitats diferents. Sentir és un procés físic, que pot ser involuntari. Escoltar, en canvi, és una activitat voluntària, un procés mental que requereix determinades condicions, com ara calma, interès i atenció. Per escoltar activament, hem de centrar la vista, l’oïda i la ment en els sons i en els gestos de qui parla.