Actualitat

Hi havia una vegada una princesa que no esperava que la salvés cap príncep

En aquesta Ventafocs també hi ha un ball convocat pel príncep, sabates de vidre i una fada padrina. No obstant això, la jove li recrimina que uneixi en una festa a multitud de dones per triar-ne una com a esposa, qüestiona els talons i rebutja la carrossa per anar galopant a cavall. Al final, decideix abandonar la casa de la seva madrastra i deixa d’encarregar-se de les tasques domèstiques. És un dels contes que componen la col·lecció Érase dos veces, un conjunt de nou títols per a nens i nenes d’entre cinc i set anys que reformula clàssics com La Bella i la Bèstia, Blancaneus o La Sireneta.

“Ella només veia que les princeses esperen a ser salvades i els prínceps decideixen”. Belén Sánchez, artífex de la recopilació juntament amb el seu company Pablo, parla de la seva filla Violeta. “Quan vam començar a llegir contes, vam entendre que li estàvem explicant que la bellesa és imprescindible, que havia d’esperar que un home la rescatés, ser submisa i acceptar el seu destí”. Una cosa semblant van pensar quan va néixer en Nicolás, el seu segon fill. “No volem que cregui que les noies són dèbils, que ha d’assumir la violència com a quotidiana i no plorar ni expressar emocions”, explica Sánchez.

Aquests contes són ara una realitat gràcies a tres campanyes de crowdfunding amb les quals van reunir els diners necessaris per publicar-los, però volen seguir desmuntant Disney. L’objectiu és trencar amb els estereotips que solen transmetre la major part de contes i històries infantils, afirmen, tot i que sempre hi ha hagut personatges que s’atreveixen a escapar-se dels rols de gènere, com Mary Poppins, independent i treballadora, o Pippi Calzaslargas, valent i atrevida.

Els canvis i les exigències socials han fet que en els últims anys la factoria de les princeses hagi fet un salt qualitatiu en pel·lícules com Frozen, el regne de gel (2013) o Brave (2012), en què hi ha personatges femenins actius i aventurers que es rebel·len contra les normes. No obstant això, analitza Maria Castejón, especialista en cinema i gènere, “el model de feminitat passiva i submisa i masculinitat violenta i salvadora que des de sempre ha construït Disney segueix molt arrelat”.

Castejón recorda que fa uns anys els estudis es van veure embolicats en una polèmica després de l’estrena de Brave per sexualitzar la imatge de Mèrida, la seva protagonista, abans de col·locar-la amb la resta de princeses. Els seus cabells eren més voluminosos i brillants, el seu vestit més cenyit, els seus ulls més esquinçats i la cintura es va estrènyer. No obstant això, les queixes que van fer a Disney fer marxa enrere. El personatge “es va crear per trencar el motlle, per oferir a les nenes un model diferent a seguir”, afirmava la seva creadora, Brenda Chapman.

La influència de joguines i accessoris

Castejón vincula la importància de les princeses en l’imaginari de les nenes amb “l’important aparell de marxandatge al qual van aparellades. No és només la pel·lícula, és que en les seccions infantils ens trobem amb mitjons de La Sireneta i motxilles de La Bella Dorment“, afirma. “Estan per tot arreu”. Això, tot i que molts dels films són antics. És el cas de Blancaneus i els set nans, que va veure la llum el 1937.

En la pel·lícula ella roman adormida fins que un príncep li dóna “el seu primer petó d’amor veritable i es trenca l’encanteri”, després de viure al costat de set nans i encarregar-se de les tasques de la casa. La Bella i la Bèstia explica la història d’una jove que suporta el maltractament de la Bèstia i espera al fet que ell canviï i es converteixi en príncep. En el relat de Érase dos veces, però, ella fa tot el possible per escapar-se del seu captiveri i abandona a la Bèstia per ser un monstre.

També Un cuento propio transmet educació no sexista. El projecte de la cooperativa de comunicació i gènere Pandora Mirabilia consta de dos CD de contes que rescaten històries de dones reals i les ficcionen. Amb això, explica Marta Monasterio, una de les seves impulsores, volen “trencar amb el relat androcèntric, que només mostra el que fan els homes, i etnocèntric, que considera únicament el que fa Occident”. Així, inclouen narracions de dones com la poetessa iemenita Ghazala Ahmed Alwan o Ada Lovelace, considerada la primera programadora de la història.

Hi ha altres contes però cal buscar-los

La literatura amb perspectiva de gènere que qüestiona els models tradicionals de feminitat i masculinitat s’ha incrementat en els últims anys. No obstant això, “hi ha contes d’aquest tipus des de fa molt, però no s’han generalitzat. Són les pròpies famílies les que han de fer un esforç per buscar-los”, afirma Lucas Platero, sociòleg i coordinador de la col·lecció sobre temàtica LGTB que ha llançat l’editorial Bellaterra.

Un dels contes del recull titulat Mi Princesito presenta un nen que porta vestit a l’escola i altres com Soy Jazz o La mochila rosa inclouen menors trans i famílies diverses compostes per dues mares o dos pares. Entre aquells que es poden rescatar de fa anys, s’hi troben Los hombres pegan o El Príncipe Ventafocs. El primer qüestiona la violència de gènere i en el segon és ell, un noi, el que s’encarrega de les tasques domèstiques i ella la que fa el conjur final.

Platero assenyala també Arturo y Clementina, una història de dues tortugues. Ella somiava amb una vida plena d’aventures, però cada vegada que li proposava alguna cosa a l’Arturo ell li feia un regal: volia aprendre a tocar la flauta, li oferia un disc; volia pintar, li donava un quadre. Al final, la Clementina decideix triar per si mateixa el que li convé.”Als menors els poden cridar l’atenció les històries de prínceps i princeses, però és hora de donar-los un altre enfocament i mostrar altres models: per exemple, princeses que no es volen casar o que tenen una altra nòvia princesa”.

Frida Kahlo, com a model

Trencar amb el relat tradicional és la intenció de Las otras princesas, una col·lecció argentina que també es pot trobar a Espanya les protagonistes de la qual són l’antítesi de les que acostumen a mostrar les narratives infantils. “Per a infants”, indica a la portada.

Els dos contes que ja s’han publicat expliquen la història de dues dones reals i rupturistes, la pintora mexicana Frida Kahlo i la cantautora xilena Violeta Parra. També títols com ¿Hay algo más aburrido que ser una princesa rosa?,  La princesa listilla o Los príncipes azules destiñen volen deslligar la dona de la seva imatge tradicional dels clàssics.

Crear una biblioteca “lliure de sexisme”, afirma Sánchez, “és un pas perquè els nostres fills i filles esdevinguin adults igualitaris”. Perquè, en opinió de Monasterio, “les pel·lícules i els llibres són una eina molt potent de socialització que no determina, però sí influeix, i contribueix al fet que l’educació diferenciada entre nens i nenes perpetuï desigualtats”. “Fan falta referents perquè nenes i nens es projectin en altres models”, conclou.

Aquest és un article publicat a eldiario.es