Browsing: Feminismes

Entre pel·lícules que anuncien el final del món per catàstrofes “naturals”, discursos polítics que neguen el canvi climàtic, sèries que projecten vides dominades pel control social, lones que llencen a les escombraries els canvis socials dels últims anys, quines són les imatges que necessitem per imaginar el futur com alguna cosa desitjable?

Les sèries juvenils ambientades en instituts, amb trames amoroses, plenes de passió, traïció, sexe i drogues, on les relacions familiars són tempestuoses i les relacions d’amistat semblen una competició per conquerir el capital social han esdevingut una narrativa recurrent. En el seu moment, ho eren de la televisió, però avui en dia també han conquerit  les plataformes streaming. 

L’àudio dels primers cinc segons del nou espot del Saló Eròtic de Barcelona coincideix amb els primers segons d’Ateo, la…

Més enllà de la polèmica al voltant de les votacions, el Benidorm Fest ha posat en el centre del debat públic les representacions de les feminitats. Tetes, boom boom i mans o com els cossos femenins ens interpel·len des de la tradició visual, la reapropriació i els canvis en marxa.

Els anuncis són un reflex de la societat? Tenen un deute amb la representació de les preocupacions i demandes d’aquesta? Posem en dubte si com a eina del sistema capitalista són el barem per mesurar i contribuir en els canvis socials, un fet benintencionat que pot amagar la instrumentalització de discursos emancipadors i crítics.

Drac Màgic va iniciar el seu camí en un terreny intransitat: no hi havia una preocupació per l’educació audiovisual, no…

Obviar que el nostre imaginari col·lectiu, sovint racista, classista i heteropatriarcal, està apuntalat per bona part de les creacions audiovisuals, és tan naïf com pensar que existeix un cànon literari neutre, que només hi ha una Història o que la ciència és aliena a les corrents ideològiques.

Un xiulet i els cossos es comencen a moure a l’uníson i al ritme d’un beat. Són moltes i criden fort, totes alhora: “el patriarcado es un juez / que nos juzga por nacer”. Així és l’inici de la performance que es va realitzar a Santiago de Xile el 25 de novembre, convocada pel col·lectiu LasTesis.

Tinder, com bona part de les aplicacions de cites, ha començat a publicitar-se. Analitzem què hi ha al darrere d’una campanya aparentment fresca i transgressora.

Ens preocupa els hàbits de consum audiovisual d’infants i joves, però l’educació artística perd pes en el currículum. Volem promoure el pensament crític de l’alumnat, però seguim amb les matèries estanques dossificades en classes de 50 minuts. Cal més educació audiovisual.