El Diari de l’educació: deu anys en defensa de la DEMOCRÀCIA. Article de Josep M. Puig Rovira, publicat a la revista “Un viatge compartit”. AMB LA TEVA SUBSCRIPCIÓ faràs possible deu anys més de periodisme al servei de la comunitat educativa
La democràcia designa, en primer lloc, un sistema de govern en el qual en darrer terme el poder resideix en el poble, que participa triant de forma lliure i transparent els seus representants, que prendran les decisions en el seu nom i ho faran d’acord amb la voluntat de la majoria, el respecte a l’estat de dret i la defensa dels drets humans. De tota manera, com ens va ensenyar John Dewey, ens quedem curts si no entenem la democràcia també com una forma de vida que confia en la capacitat de tots els éssers humans per fer aportacions positives i que impregna amb els seus valors la relació entre les persones i el conjunt de les institucions de la societat.
Democràcia omnipresent
La democràcia com a forma de vida suposa: la participació activa dels ciutadans que, més enllà de les votacions, s’impliquen en la deliberació, presa de decisions i realització d’activitats cíviques; el reconeixement del pluralisme i la diversitat d’opinions, creences i cultures, que no quedaran excloses dels processos participatius; la lliure comunicació d’idees sobre els temes sotmesos a debat i la formació d’una opinió pública enriquida amb informació veraç; la disposició a adaptar-se als nous esdeveniments i reconèixer els propis errors; i la confiança en la capacitat individual per l’autonomia moral i en la força de l’acció comuna per transformar la societat. Requeriments que han d’impregnar la vida política, les institucions socials i les actituds personals.
Parlar de democràcia obliga a dir que és una realitat en evolució i en perill. Des del seu naixement en la Grècia Antiga no ha deixat d’afegir aspectes que l’han enriquit, però també ha sofert i pateix avui amb intensitat atacs que la posen en perill. En l’actualitat, la polarització irreconciliable, el pes dels poders econòmics en la vida política, la desinformació sistemàtica, la voluntat de desmantellar el bé comú i la dificultat per controlar el curs dels fets, estan malmetent la cultura i la pràctica democràtica.
L’educació democràtica és deliberar amb bones raons i respecte mutu sobre temes rellevants i potser controvertits
Per una educació democràtica
Tothom pot fer molt per defensar la democràcia política i la democràcia com a forma de vida, però l’escola té la responsabilitat singular de transmetre i fer estimar l’ethos democràtic. Quatre idees per aconseguir-ho.
- L’educació ha de promoure espais de deliberació en què tot l’alumnat consideri temes personals o socialment rellevants, temes que sovint seran controvertits, i que s’abordaran en un clima de respecte i amb la voluntat d’aportar bones raons, escoltar totes les posicions i reflexionar amb deteniment.
- L’educació ha de promoure activitats que ajuden a viure els valors que faciliten la convivència democràtica. No han de faltar pràctiques de cura, com l’ajuda entre iguals; de justícia, com les mediacions o les pràctiques restauratives; i de cooperació, com les diferents modalitats de treball en grup.
- L’educació ha de promoure activitats reals de compromís cívic que permetin als alumnes aprendre tot fent un servei a la comunitat. L’aprenentatge servei, la ciència ciutadana o els consells d’infants en són bons exemples.
- L’educació ha de promoure el reconeixement de l’alumnat per part del professorat. Sense unes relacions de confiança i afecte hi ha poques possibilitats de transmetre estima per la democràcia. La tutoria individualitzada o altres moments informals són possibilitats que ens ofereix la vida dels centres.
