El Diari de l’educació: deu anys en defensa de l’ESPERIT CRÍTIC. Article de Joan Maria Girona publicat a la revista “Un viatge compartit”. AMB LA TEVA SUBSCRIPCIÓ faràs possible deu anys més de periodisme al servei de la comunitat educativa
L’objectiu explícit o implícit del sistema escolar és aconseguir que l’alumnat s’ho empassi tot. Es vol que se sotmeti a la ideologia dominant, la societat capitalista i masclista que tenim. Els currículums (continguts, metodologia, organització) estan redactats amb aquesta intenció. Seria paper dels professionals de l’ensenyament revertir aquest enfocament, ensenyar i educar amb esperit crític. Però mestres i professorat provenim d’una determinada capa o classe social i som partícips dels valors dominants i es fa més difícil posar-se en condicions de criticar des de dins el sistema i la societat que ens envolta. Malgrat aquest hàndicap, no es pot obviar aquesta responsabilitat: l’ètica de la professió docent ho exigeix. L’escola no pot ser neutral davant fets que afecten a tota la ciutadania, a tota la comunitat educativa. L’escola i els seus mestres no poden viure aliens al que passa a la seva societat tal com ens diu el pedagog català Miquel Soler Roca.
Educar implica tots els aspectes de la persona i l’alumnat té dret a rebre informacions i valoracions que l’ajudin a prendre les seves pròpies decisions i opinions sobre política, religió o vida sexual. És deure del professorat ajudar-los de la mateixa manera que se’ls ajuda tot ensenyant-los competències o comportaments adequats. Al llarg dels deu anys d’existència del Diari de l’Educació, l’esperit i el pensament crítics, ajudar a pensar amb criteri, han estat valors que s’han proclamat i defensat a les seves pàgines.
L’alumnat té dret a rebre informacions i valoracions que l’ajudin a prendre les seves pròpies decisions
A la societat i al món escolar trobem creences i esoterismes. L’esperit crític permet trobar-los i denunciar-los. Les creences són irracionals. Es tenen a partir d’aspectes emocionals. No hi ha arguments contrastables per creure amb algun déu o ser ateu, per ser del Barça o de l’Espanyol, per ser independentista o no, per acceptar la diversitat humana o tenir actituds racistes i creure amb l’existència de races. Les falses creences, les pseudopedagogies sistèmiques i altres esoterismes semblants, que estan presents entre mestres i professorat, propaguen creences com a coneixements contrastats, perjudiquen criatures i adolescents i eliminen de l’ensenyament el necessari esperit crític.
És important el paper de les assemblees a classe, dels debats: cal ajudar l’alumnat a expressar la pròpia opinió sense por al que diran, sense voler imposar-la als altres, a respectar totes les persones.
L’escola és una part petita de l’educació i ha de lluitar a contracorrent de la majoria de la societat; no oblidem que les lleis i les normatives les elaboren els governants per aconseguir rèdits electorals. Els educadors han d’ensenyar el que necessita l’alumnat per integrar-se al sistema i a la cultura dominant? O han de donar elements i estratègies per fabricar-se una cultura nova que no tingui res a veure amb la cultura de la classe dirigent?
Hipòtesi il·lusionant: sempre caldrà la relació personal entre les persones que eduquen i les que són educades. L’acompanyament respectuós, afectiu i efectiu de l’adult ajudarà de manera fefaent a educar la capacitat crítica dels nostres infants, adolescents i joves.