Hem viscut una emergència sanitària de gran abast i hem vist com tots els agents implicats, sobretot els del món sanitari, s’han posat a treballar i han coordinat i organitzat una situació impensable temps enrere. Tots s’han posat d’acord per posar fil a l’agulla en una situació d’emergència sanitària sense precedents. No tot s’ha fet bé, però en un moment d’urgència, la prioritat sempre és la coordinació i la solució dels problemes que se’ns presenten.
En el món educatiu la situació també és d’emergència, sanitària, però sobretot educativa, que és un dels pilars bàsics de l’estat de benestar del món contemporani. Cal actuar, no podem no fer res, el Departament d’Educació ha de liderar un pla d’emergència per donar sortida al reptes educatius que comporta la Covid19, però ho ha de fer amb sintonia amb totes les entitats del món educatiu.
Els infants, adolescents i joves, han de ser el centre del nostre debat i, ara per ara, sembla que no ho són. Algunes organitzacions han prioritzat els seus interessos per sobre del dels infants i la premsa els ha donat veu d’una manera gairebé exclusiva i ha centrat més el debat en la crispació i el desacord, que no pas en la cooperació i el pacte.
Davant d’una emergència, sigui del tipus que sigui, hem d’unir forces, buscar consensos i tirar endavant propostes viables a partir del pacte i l’acord, però sobretot tenint present la salut i el benestar dels nostres infants i joves, també del nostre professorat i de les famílies, però crec que aquest no ha estat l’eix central del debat.
RELLA no deixa de ser una associació de mestres i professors, els quals, tot i estar jubilats, viuen en perplexitat el que està passant: retrets, atacs, dimissions, vagues indefinides… Ara no és el moment, ara és el moment de remar tots en la mateixa direcció i després ja valorarem què s’ha fet bé o què s’ha fet malament, però ara no toca la confrontació destructiva.
Des de RELLA hem volgut col·laborar en positiu a aquesta situació d’emergència educativa i ho hem fet de diverses maneres:
- Enfocant el debat en els infants i joves i amb les seves necessitats educatives i afectives… fer un pla d’emergència pensat prioritàriament en ells.
- Centrant les nostres propostes en les persones i famílies més desfavorides i que necessiten una atenció prioritària i urgent en aquests moments.
- Fent un comunicat Rella: Estiu 2020 per donar a conèixer la nostra postura i compromís.
- Organitzant un pla especial de voluntariat (en el nostre cas telemàtic i logístic per ajudar les institucions (Dep. d’Educació, Ajuntament i Consorci d’Educació de Barcelona) i entitats (Fundació Bofill, Educació 360, FMRPC, Rosa Sensat, AEIRaval, entre altres), per oferir el nostre suport i experiència docent en tasques de voluntariat educatiu per aquest temps incert.
- Finalment caldrà buscar una plataforma unitària des de les entitats i institucions educatives per fer front a l’emergència educativa d’aquest estiu i del curs escolar vinent. FMRPC, Rosa Sensat, Congrés d’Educació Pública i moltes altres entitats no poden, ni volen, estar al marge d’aquesta situació.
És per això que creiem que hem d’unir esforços, crear plataformes de suport i mirar entre tots de fer projectes en positiu. El repte no és fàcil i si no estem tots units no ens en sortirem.
És cert que el Departament d’Educació podia haver parlat i pactat abans amb les entitats i associacions del món educatiu, també és cert que ha de ser ell qui lideri i organitzi les activitats i les normatives en aquest temps d’emergència. No és fàcil, perquè no sempre parteixen del treball de base, de les escoles, i des dels mestres i educadores ni de la comunitat educativa. La burocràcia fa que tot es compliqui i eternitzi.
Les situacions i realitats són molt diferents i haurà de ser cada centre i cada territori que, a partir de l’anàlisi de la seva situació i fent us de la seva autonomia, vagi creant xarxes educatives de proximitat amb el suport dels serveis educatius, els serveis socials, la inspecció i el municipi per trobar solucions imaginatives i reals a la situació que, ens agradi o no, haurem d’afrontar.
És necessari que des de les institucions educatives escoltin, respectin i deixin actuar les xarxes educatives del territori que treballen amb cooperació, acord i consens entre els docents, la comunitat educativa i el municipi per afavorir ambients de seguretat, tranquil·litat i compromís mutu, en un moment de gran complexitat per tothom.
Hem de demanar orientacions i normatives genèriques i obertes i que cada territori o centre adapti a la seva realitat, que com tots sabem és molt diversa i plural. És d’aquesta manera com també treballen les escoles, amb el consens de tota la comunitat educativa.
Quim Lázaro , en representació de la Junta de RELLA
