40 anys del CEPEPC: una trobada emotiva

El repte era complicat, perquè havíem de connectar amb un conjunt de persones que per la seva edat moltes d’elles ja estaven jubilades i fora del món educatiu actiu, malgrat que algunes encara hi participem activament. Volíem aprofitar que moltes de les escoles del CEPEPC en els darrers anys han celebrat els seus  40 o 50 anys i això ha fet possible  que mestres i famílies s’hagin retrobat i així hàgim pogut connectar-hi. A poc a poc i amb paciència es va anar creant una xarxa de contactes que es va anar ampliant fins a poder tenir-ne com a mínim un amb cada escola del col·lectiu.

La finalitat era retrobar-nos després de tant de temps i fer un homenatge a totes les persones que amb esforç i persistència varen aconseguir integrar a la xarxa pública totes les escoles del col·lectiu que ho varen voler. Aquest projecte va comportar una tasca difícil, ja que la Generalitat no ho va posar fàcil. El procés, des de la creació del CEPPEPC fins a la total integració de totes les escoles a la xarxa pública l’any 1988, va durar 10 anys i va aconseguir una fita que a priori semblava impossible.

L’homenatge es va centrar en les persones que varen coordinar el CEPEPC:  en Carles Martínez, l’Anna Piguillem i la Carme Suaz com a secretària. En Carles, el veritable motor i impulsor del moviment, ja no és entre nosaltres i va ser la seva parella, la Neus Sanmartí, persona molt coneguda en el món educatiu qui va parlar en el seu nom.

L’acte no va ser només un homenatge i una trobada amical, també volia ser l’inici d’un treball de recuperació del que va significar aquest moviment per a la renovació pedagògica del país entre els anys 60 i 80.

Moltes d’aquestes escoles es van crear a finals dels 60 com a cooperatives de pares o mestres, com a alternativa a les escoles tradicionals i autoritàries de l’època: l’escola nacional, la religiosa i les acadèmies de pis.

Al voltant de Rosa Sensat, activa des de l’any 1965, i de les seves Escoles d’Estiu es va anar formant un conjunt de mestres que van anar creant, tant a les escoles del CEPEPC com a les escoles públiques de nova creació sobretot als barris i municipis amb forta immigració, un nou model educatiu que va capgirar la manera d’educar els infants d’aquella època.

No volem perdre aquest llegat. Volem deixar escrita la història d’aquest moviment que va fer de pont entre la Renovació Pedagògica de principis de segle XX i la Segona República amb les escoles innovadores actuals. Volem que aquesta etapa, important per la renovació pedagògica del país, no quedi en l’oblit d’aquí a uns anys. És per això que un grup de mestres ens hem proposat, amb la col·laboració de tothom que hi vulgui participar, elaborar un llibre on s’expliqui tota aquesta aventura educativa i que pugui ser un referent per a les noves fornades de mestres i de famílies que des dels nous temps del segle XXI també lluiten per una escola pública democràtica, viva, participativa i innovadora, on els nens i nenes i les famílies, comparteixin conjuntament amb els mestres, una educació crítica i vivencial.

Tots aquells que hi vulgueu participar, podeu posar-vos en contacte amb el grup organitzador: grupcepepc@gmail.com

Esperem retrobar-nos a la presentació del llibre.