Carta als qui han signat a cegues les al·legacions contra el decret d’admissió

Ara, finalment, el Departament d’Educació ha presentat un projecte de decret d’admissió, i la resposta d’amplis sectors de l’escola concertada és posar el crit al cel perquè ho veuen com un atac. Per protestar, han engegat una campanya exprés, demanat a desenes de milers de famílies que signin a cegues (és a dir, amb una interpretació totalment esbiaixada i falaç del decret d’admissió) un full d’al·legacions per legitimar la seva protesta. La FaPaC i el sindicat USTEC també han criticat el decret, però per la raó oposada: perquè afavoreix l’escola concertada. Com que aquests termes del debat han invisibilitzat els elements per mi positius del decret, que des de l’activisme contra la segregació havíem demanat des de fa molt anys, he cregut important aportar 7 apunts al debat:

1. Aquest Decret, anomenat Decret de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió en els centres del Servei d’Educació de Catalunya, ordena, per als centres finançats amb fons públics (i això inclou els públics i els concertats), dos aspectes clau per lluitar contra la segregació escolar: la programació de l’oferta educativa i el procés d’admissió d’alumnes. Feia anys que era necessari i que estava pendent.
2. Els darrers anys, la majoria d’actors s’han mostrat d’acord amb el fet que la segregació escolar és un problema greu a Catalunya. És un problema perquè crea desigualtat entre centres i perquè està demostrat que obstaculitza la igualtat d’oportunitats i empitjora els resultats acadèmics globals. Per això es va firmar el Pacte contra la Segregació, que també van subscriure els representants de l’escola concertada. El decret, de fet, es limita a concretar allò que ja deia el Pacte. I per fer-ho es basa en el document resultat de diverses comissions de treball, on també han participat representants de la concertada.
3. Aquest decret aporta eines per lluitar contra la segregació escolar. A Catalunya, com a tot arreu, hi ha una part de l’alumnat amb “necessitats educatives específiques”. Així són anomenats en el món de l’educació. Parlem d’alumnes que tenen unes necessitats específiques per diversos motius: per qüestions de diversitat funcional, per tenir una situació socioeconòmica complicada, perquè acaben d’arribar i no saben la llengua, etc. I hi ha acord en el fet que cal que tots els centres finançats amb fons públics, tant els públics com els concertats, es facin corresponsables d’aquesta complexitat social. I actualment això no passa. Al contrari, uns centres fan front a una gran complexitat social i en altres la presència d’alumnes amb necessitats educatives específiques és pràcticament nul·la. I les diferències les trobem tant entre la xarxa pública i la concertada com a dins de la mateixa concertada i de la mateixa pública.
4. El decret no va contra la tria escolar, com apunta una de les crítiques que més es repeteixen. Siguem seriosos: la tria d’escola no és un dret absolut, de fet, ara ja té moltes limitacions. En primer lloc, límits d’oferta i demanda, perquè quan una escola la trien més famílies de les que hi caben, s’apliquen uns criteris per desempatar. Aquí no parlem de si es pot o no escollir, sinó de com desempatem en els casos en els quals hi hagi més demanda que no places disponibles, i de quines conseqüències té aquesta manera que acordem per a la qualitat del conjunt del sistema educatiu. Uns altres límits són els econòmics: els costos de molts centres són una barrera evident a l’accés per moltes famílies. Parlem, evidentment, de les quotes que cobra la concertada, però també dels costos a la pública en material, llibres o sortides i colònies (que a més canvien molt d’un centre a l’altre). O límits geogràfics: segons on vius, tens una major o menor oferta d’escoles a l’abast. Per tot això, el que planteja el decret no és limitar el dret de les famílies a triar escola, sinó pactar uns mecanismes per ordenar aquesta tria d’acord a uns criteris que no generin desigualtats afegides. I això per assegurar que totes les escoles treballen en les mateixes condicions, i així garantir que tots els nens i nenes s’escolaritzin en igualtat d’oportunitats. Quins són aquests mecanismes? Doncs, per exemple, que en el procés d’admissió s’estableixin topalls màxims de complexitat en un mateix centre. Així es vol impedir que en una escola es concentri un nombre desproporcionat d’alumnes amb necessitats educatives específiques. O, a la inversa, que cada centre reservi més places per acollir aquests alumnes. Així es vol garantir que tots els centres es corresponsabiltizin a l’hora d’acollir la diversitat.
5. El decret proposa moltes altres mesures per assegurar que tots els centres es responsabilitzin de la complexitat social que els pertoca. Per exemple, que els alumnes que arriben un cop començat el curs (el que s’anomena “matrícula viva”) no vagin només als centres amb places lliures, sinó que es distribueixin de forma equitativa per tots els centres. O un altre exemple: que es creï una oficina electrònica per fer les preinscripcions. Això faria el procés més transparent i dificultaria les arbitrarietats que es poden produir quan qui gestiona la preinscripció són els centres (tant públics com concertats).
6. També s’afirma que el que diu el decret sobre la programació de l’oferta converteix l’escola concertada en subsidiària. Però no és així. El que canvia és com es pren la decisió, abans del procés de preinscripció, de quantes línies s’oferten a cada centre. En aquesta decisió sempre es procura evitar la sobreoferta de places en una zona, perquè sabem que la sobreoferta augmenta els desequilibris entre centres. L’educació és un servei públic, no un sector privat regit únicament per la llei de l’oferta i la demanda: quan se’l fa actuar com un quasi mercat, les desigualtats augmenten i la qualitat del conjunt del sistema se’n ressent. El cas és que fins ara, en aquesta programació prèvia, quan es veia que sobrava oferta abans de la preinscripció només s’eliminaven places d’escoles públiques; la concertada sempre partia com a mínim amb la mateixa oferta que el curs anterior. Ara, en canvi, el decret preveu que en aquesta decisió prèvia no només es puguin ajustar els grups de les escoles públiques sinó també els de les concertades. I que es faci d’acord a criteris objectius. I que un d’aquests criteris sigui evitar efectes negatius sobre la segregació escolar. No diu que la concertada sigui subsidiària de la pública. Es tancaran, com s’estan tancant ara, línies a centres públics i a centres concertats.
7. Finalment, una altra crítica és que el decret no preveu un millor finançament, i aquesta és una crítica que comparteixo. Aquesta és una gran limitació del decret, i cal denunciar-ho i fer-ho públic: cal exigir un millor finançament per garantir l’atenció a la complexitat. Però no només per l’escola concertada, també per la pública, que també té un finançament molt insuficient. I per tant, i el més important: no tenir aquest finançament no pot ser excusa per no atendre la part de la complexitat que pertoca a cada centre. Els centres han d’escolaritzar aquests alumnes i tots junts exigir que els nous pressupostos tinguin finançament per garantir l’atenció a la diversitat al nostre sistema educatiu.

En definitiva, aquests 7 apunts només volien posar en context les crítiques contra el projecte de decret que han aparegut aquests dies. És un decret amb molts avenços positius, que sorgeix d’un llarg procés de deliberació entre molt agents, també de l’escola concertada, i que aporta eines que poden ser útils per treballar per un sistema educatiu de més qualitat en el seu conjunt. I per fer-lo molt més just. Ara falta la valentia política per aprovar-lo i per aplicar-lo amb decisió. Això és només una eina, necessària però no suficient per disminuir l’alt índex de segregació del sistema educatiu català.