Ara, finalment, el Departament d’Educació ha presentat un projecte de decret d’admissió, i la resposta d’amplis sectors de l’escola concertada és posar el crit al cel perquè ho veuen com un atac. Per protestar, han engegat una campanya exprés, demanat a desenes de milers de famílies que signin a cegues (és a dir, amb una interpretació totalment esbiaixada i falaç del decret d’admissió) un full d’al·legacions per legitimar la seva protesta. La FaPaC i el sindicat USTEC també han criticat el decret, però per la raó oposada: perquè afavoreix l’escola concertada. Com que aquests termes del debat han invisibilitzat els elements per mi positius del decret, que des de l’activisme contra la segregació havíem demanat des de fa molt anys, he cregut important aportar 7 apunts al debat:
- Aquest Decret, anomenat Decret de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió en els centres del Servei d’Educació de Catalunya, ordena, per als centres finançats amb fons públics (i això inclou els públics i els concertats), dos aspectes clau per lluitar contra la segregació escolar: la programació de l’oferta educativa i el procés d’admissió d’alumnes. Feia anys que era necessari i que estava pendent.
- Els darrers anys, la majoria d’actors s’han mostrat d’acord amb el fet que la segregació escolar és un problema greu a Catalunya. És un problema perquè crea desigualtat entre centres i perquè està demostrat que obstaculitza la igualtat d’oportunitats i empitjora els resultats acadèmics globals. Per això es va firmar el Pacte contra la Segregació, que també van subscriure els representants de l’escola concertada. El decret, de fet, es limita a concretar allò que ja deia el Pacte. I per fer-ho es basa en el document resultat de diverses comissions de treball, on també han participat representants de la concertada.
- Aquest decret aporta eines per lluitar contra la segregació escolar. A Catalunya, com a tot arreu, hi ha una part de l’alumnat amb “necessitats educatives específiques”. Així són anomenats en el món de l’educació. Parlem d’alumnes que tenen unes necessitats específiques per diversos motius: per qüestions de diversitat funcional, per tenir una situació socioeconòmica complicada, perquè acaben d’arribar i no saben la llengua, etc. I hi ha acord en el fet que cal que tots els centres finançats amb fons públics, tant els públics com els concertats, es facin corresponsables d’aquesta complexitat social. I actualment això no passa. Al contrari, uns centres fan front a una gran complexitat social i en altres la presència d’alumnes amb necessitats educatives específiques és pràcticament nul·la. I les diferències les trobem tant entre la xarxa pública i la concertada com a dins de la mateixa concertada i de la mateixa pública.
- El decret no va contra la tria escolar, com apunta una de les crítiques que més es repeteixen. Siguem seriosos: la tria d’escola no és un dret absolut, de fet, ara ja té moltes limitacions. En primer lloc, límits d’oferta i demanda, perquè quan una escola la trien més famílies de les que hi caben, s’apliquen uns criteris per desempatar. Aquí no parlem de si es pot o no escollir, sinó de com desempatem en els casos en els quals hi hagi més demanda que no places disponibles, i de quines conseqüències té aquesta manera que acordem per a la qualitat del conjunt del sistema educatiu. Uns altres límits són els econòmics: els costos de molts centres són una barrera evident a l’accés per moltes famílies. Parlem, evidentment, de les quotes que cobra la concertada, però també dels costos a la pública en material, llibres o sortides i colònies (que a més canvien molt d’un centre a l’altre). O límits geogràfics: segons on vius, tens una major o menor oferta d’escoles a l’abast. Per tot això, el que planteja el decret no és limitar el dret de les famílies a triar escola, sinó pactar uns mecanismes per ordenar aquesta tria d’acord a uns criteris que no generin desigualtats afegides. I això per assegurar que totes les escoles treballen en les mateixes condicions, i així garantir que tots els nens i nenes s’escolaritzin en igualtat d’oportunitats. Quins són aquests mecanismes? Doncs, per exemple, que en el procés d’admissió s’estableixin topalls màxims de complexitat en un mateix centre. Així es vol impedir que en una escola es concentri un nombre desproporcionat d’alumnes amb necessitats educatives específiques. O, a la inversa, que cada centre reservi més places per acollir aquests alumnes. Així es vol garantir que tots els centres es corresponsabiltizin a l’hora d’acollir la diversitat.
- El decret proposa moltes altres mesures per assegurar que tots els centres es responsabilitzin de la complexitat social que els pertoca. Per exemple, que els alumnes que arriben un cop començat el curs (el que s’anomena “matrícula viva”) no vagin només als centres amb places lliures, sinó que es distribueixin de forma equitativa per tots els centres. O un altre exemple: que es creï una oficina electrònica per fer les preinscripcions. Això faria el procés més transparent i dificultaria les arbitrarietats que es poden produir quan qui gestiona la preinscripció són els centres (tant públics com concertats).
- També s’afirma que el que diu el decret sobre la programació de l’oferta converteix l’escola concertada en subsidiària. Però no és així. El que canvia és com es pren la decisió, abans del procés de preinscripció, de quantes línies s’oferten a cada centre. En aquesta decisió sempre es procura evitar la sobreoferta de places en una zona, perquè sabem que la sobreoferta augmenta els desequilibris entre centres. L’educació és un servei públic, no un sector privat regit únicament per la llei de l’oferta i la demanda: quan se’l fa actuar com un quasi mercat, les desigualtats augmenten i la qualitat del conjunt del sistema se’n ressent. El cas és que fins ara, en aquesta programació prèvia, quan es veia que sobrava oferta abans de la preinscripció només s’eliminaven places d’escoles públiques; la concertada sempre partia com a mínim amb la mateixa oferta que el curs anterior. Ara, en canvi, el decret preveu que en aquesta decisió prèvia no només es puguin ajustar els grups de les escoles públiques sinó també els de les concertades. I que es faci d’acord a criteris objectius. I que un d’aquests criteris sigui evitar efectes negatius sobre la segregació escolar. No diu que la concertada sigui subsidiària de la pública. Es tancaran, com s’estan tancant ara, línies a centres públics i a centres concertats.
- Finalment, una altra crítica és que el decret no preveu un millor finançament, i aquesta és una crítica que comparteixo. Aquesta és una gran limitació del decret, i cal denunciar-ho i fer-ho públic: cal exigir un millor finançament per garantir l’atenció a la complexitat. Però no només per l’escola concertada, també per la pública, que també té un finançament molt insuficient. I per tant, i el més important: no tenir aquest finançament no pot ser excusa per no atendre la part de la complexitat que pertoca a cada centre. Els centres han d’escolaritzar aquests alumnes i tots junts exigir que els nous pressupostos tinguin finançament per garantir l’atenció a la diversitat al nostre sistema educatiu.
En definitiva, aquests 7 apunts només volien posar en context les crítiques contra el projecte de decret que han aparegut aquests dies. És un decret amb molts avenços positius, que sorgeix d’un llarg procés de deliberació entre molt agents, també de l’escola concertada, i que aporta eines que poden ser útils per treballar per un sistema educatiu de més qualitat en el seu conjunt. I per fer-lo molt més just. Ara falta la valentia política per aprovar-lo i per aplicar-lo amb decisió. Això és només una eina, necessària però no suficient per disminuir l’alt índex de segregació del sistema educatiu català.
10 comentaris
Sr.
Ud. parte de una premisa falsa:
“als qui han signat a cegues les al·legacions contra el decret d’admissió”
Y si ya de inicio considera que tanta gente ha firmado a ciegas, está menospreciando a buena aprte de la comunidad educativa e invalidando el resto de su artículo en parte.
Con respecto a sus argumentaciones, la mayoría son sesgadas en el sentido de que sólo explica la consecuencia positiva que se busca, no las posibles legítimas negativas derivadas de deseos arbitrarios de otro tipo.
Quizás con alguna no puedo estar de acuerdo, como pueda ser su análisis de la concertada, o evitar la concentración de NEE/NESE. Como padre de dos hijos con NEE en ed. ordinaria, no creo que sea buena idea desconcentrar símplemente por esta razón, quizás haya que buscar las razones de por qué se elige ese centro e intentar replicar si es que hay que replicar algo, antes de nada.
Finalmente: imponer no suele funcionar. La administración educativa está aplicando medidas más indirectas que están funcionando, pero requieren tiempo.
Quizás haya modelos externos a la educación que valdría la pena estudiar antes de entrar como un elefante en una cacharrería, como es habitual en Gencat en general con el intervencionismo.
Saludos
Sr.
El pacte contra la segregació té dues parts: unes mesures per evitar-la i un finançament just de l’escola (també de la concertada). El decret només parla de la primera. Si no s’inclou la segona, la conseqüencia serà simplement la desaparició de la concertada; probablement és això el que es preten. Les escoles concertades necessiten (ho va dir un conseller) les aportacions de les famílies i sense aquestes, no és viable. Per tant, un decret que només imposi la primera part del pacte, primer, no segueix el pacte i segon, acabarà tancant la concertada.
Per què les escoles concertades no tenen un finanament anàleg al de l’escola pública? Per què no tenen la mateixa atenció dels EAPs? O unes condicions laborals anàlogues als treballadros dels centres públics? No parlar de tot això és injust per les famílies i treballadors de la concertada, que son tractats com a ciutadans de segona categoria.
Element per la reflexió i anàlisi!
L’administració em finança al voltant dels 2/3 del que em costa tenir oberta l’escola. Per poder arribar a final de mes i tenir un petit marge per noves inversions -jo no tinc el departament al darrera i si vull anar mantenint l’edifici, l’he de pagar jo- necessito cobrar als pares l’altre terç i això té com a conseqüència que només poden venir al meu centre les famílies que ho poden pagar -a part de la política de beques. Ara ja l’equitat és impossible. Si l’administració m’omple l’escola obligatòria de famílies que no poden pagar, per un principi d’equitat, m’hauria de pagar la diferència. Si no, està sent injust i m’està discriminant a mi i als altres perquè haurem de tancar.
Però això no us preocupa, perquè en el fons és el que voleu, que no hi hagi llibertat d’educació.
La tràgica ironia és que, si us carregueu la concertada, esteu agreujant el que dieu que voleu evitar: l’esquerda social perquè només podran tenir una bona educació -i si vols parlem de què vol dir una bon educació- els més rics. Que ara si, seran els que aconseguiran de veritat els millors llocs de treball.
L’article és merament intencional. És a dir, que parla més de les intencions del decret que del mateix decret, com si fos un anunci publicitari de qualsevol producte que segurament ens volen vendre sense que el necessitem. Parla molt de la segregació però no senyala l’escola concertada com a element segregador. Fins al punt que causa comentaris victimistes com els que han esdevingut. Total, molt soroll per semblar que es fa molt, i no canviï res. Sóc al comitè de garanties d’admissió (CGA) de primària a Terrassa i ja es treballa amb criteris similars. La conclusió és que es far molt esforç per crear situacions inversemblants com alumnat que no pot a l’escola del costat de casa i ha d’agafar el bus per treure una gota del mar. El debat de la lliure elecció de centre és necessari tornar-ho a obrir desdels partits polítics.
Gràcies per llegir i per comentar Paco, Julio Andreu i Jordi.
Paco, si has firmat les al·legacions amb un coneixement més o menys aprofundit del Projecte de Decret i del que hi diu, o has pogut contrastar les afirmacions que es fan a la carta on es demanava la firma, aleshores l’article no anava per tu. Com deia el títol, anava pels que havien firmat a cegues, i t’asseguro que de les més de 100.000 firmes recollides en dos dies, n’hi a moltes (entre els meus amics i coneguts uns quants) que ha sigut així, fent confiança a les argumentacions que com intento argumentar són fal·laces. Si dic “a cegues” és per remarcar aquest procediment poc elegant amb les pròpies famílies, de fer firmar amb urgència unes al·legacions amb una argumentació tant poc rigorosa.
En relació a l’infrafinançament, Julio Andreu i Jordi, ja dic a l’article que coincideixo que és una crítica que comparteixo i que cal abordar d’una vegada, a la Concertada i a la Pública (on també provoca que no hi hagi gratuïtat real) i que tots hem d’exigir. El que defenso és que no pot ser un argument per no donar suport a les mesures que proposa el Decret de corresponsabilització, i encara menys barrejar-ho amb arguments d’una suposada llibertat d’elecció.
El que no entenc Jordi és l’argument que “si us carregueu la concertada”. Jo només parlo que cal que el conjunt dels centres finançats amb els impostos de tothom es corresponsabilitzin d’assumir la complexitat social, i que el decret fa un pas endavant, per elminar la triple xarxa (centres públics i concertats amb molta complexitat, centres públics sense complexitat, centres concertats sense complexitat). La segregació escolar és un problema que va molt més enllà de la separació pública/concertada, i així s’ha treballat en totes les taules i comissions on hi han participat durant mesos companys de les AFA de les Escoles Públiques, on també hi havia representants de la Concertada.
Gràcies per compartir reflexions als tres!
Fantàstic article!
Yo no sé si han firmado a ciegas o han puesto la huella o un garabato.
Ya podéis irle dando vueltas y más vueltas, pero es una clara discriminación: quien quiera escuela segregadora que se la pague de su bolsillo.
Gràcies per un article tan professional i clarificador. Excel·lent!
Y además , que siga pagando la de los demás con sus impuestos!!!
Per tant, segons vostè, millor no barrejar el tema de l’infrafinançament com si aquest fos igual a la pública que a la concertada. Per això ho deixa com la seva única crítica, davant de TOTS els avantatges.
És fàcil. Igualem el finançament i també les obligacions. Només des d’aquest punt inicial es pot ajustar després el que es cregui convenient. Però no, la realitat és que no hi ha diners i per tant enlloc d’afrontar-ho de cara és més fàcil criticar d’insolidaris aquells que molt sovint actuen amb total solidaritat, i que a sobre ni saben el que signen segons vostè.
Qui està realment ceg davant el problema?. Com sempre anem fen pedaços…