Encetant el segon trimestre, ja als mitjans de comunicació comença la publicitat sobre l’obertura del procés d’inscripció a les escoles d’infantil i primària. Les famílies que comencem una nova etapa haurem de fer previsió.
En la meva realitat particular, i en la de moltes altres persones del nostre país, visc envoltada d’escoles «de poble», centres d’una sola línia, a vegades amb pocs infants a cada grup i en entorn rurals. Cada poble té la seva «escoleta». I com que cada poble és diferent, cada escola és també diferent, amb una metodologia de treball i una línia pedagògica ben diferent de la del poble veí.
Hi ha qui de seguida ho té decidit sense donar-hi gaires voltes: els seus fills aniran a l’escola del poble; no hi haurà dificultats de plaça, ni dubtes que necessitin resposta urgent. Gairebé tothom té un germà, tiet, cosí o veí que hi ha anat i n’està content, o fins i tot són els mateixos pares els que ja havien anat a l’escola del seu poble. També hi ha qui es referma dient que és l’escola que toca…
Potser és per aquest motiu que la majoria d’escoles de per aquí a la Garrotxa no fan una jornada de portes obertes per tal que les famílies les puguin conèixer. La majoria d’aquestes escoles de poble no esperen rebre famílies «foranes» vingudes de pobles veïns.
Altres famílies mostrem més neguits.
És l’escola del poble allò que desitgem per als nostres fills? Com a mestra, sempre em neguiteja conèixer una mica quina línia pedagògica segueixen les escoles, i més si ha de ser la «nostra» escola per molts anys: vull saber si els infants hauran de seure moltes hores, si tenen llibres o si fan moltes fitxes.
Com a pares, tenim clar que l’escola és un lloc per poder jugar amb els amics, i que seria important que hi destinessin un temps. És jugant com l’infant aprèn!
Per això, poder veure l’escola i passejar pels seus espais abans de decidir-nos en la tria és important. Poder veure com organitzen les classes, quines joguines podrà trobar l’infant, si podrà seure on vulgui, si haurà de portar bata… Saber on són els lavabos, els seus penjadors, etc. Ens agradaria poder veure com són els espais exteriors, i com els entenen els mestres que hi treballen. Se sentirà a gust en aquell espai?
Però, deixant a part els «vicis» de mestra, volem escollir una escola on es respecti l’infant en totes les paraules i en tots els sentits i àmbits de la seva vida. Valorem que l’escola permeti una entrada gradual i pausada, perquè cada infant pugui anar-se adaptant a poc a poc a la nova realitat. I, sobretot, una escola que tingui en compte les necessitats de tots els nens i les nenes en tot moment.
Què passa si la nostra filla té pipí o set? Com ho acceptaran, que vulgui anar en aquell moment a satisfer les seves necessitats? Potser no és l’hora de beure encara? Potser només es pot anar al lavabo quan toca pati? I si vol descansar al migdia? Hi haurà un espai on poder-ho fer acompanyat d’algun adult? I amb la gana? La nostra filla no és gaire de vida… i si la fan seure fins que s’ho acabi tot, potser a les quatre de la tarda l’hauré de recollir al menjador, encara… I si està trista o té por? Desitgem que rebi una abraçada o algú li allargui la mà sempre que ho necessiti, que mai se senti sola enmig de tanta gent…
Una escola és feta pels mestres, i sabem que tindrà un adult a prop; desitgem que la puguin abraçar quan ho necessiti, la puguin felicitar quan s’ho mereixi i rectificar també quan calgui; que sigui un lloc on se senti acompanyada i estimada. Tenim la gran sort que a les escoles hi ha persones formades per atendre tots els infants en les seves demandes i necessitats.
Sabem que la nostra filla anirà en una escola de poble… en algun dels meravellosos pobles que ens envolten a la Garrotxa, però primer anirem a fer una passejada per totes per saber el que s’hi mou… Perquè entenem l’escola com un lloc on aprendre, on jugar i descobrir, on relacionar-se i compartir, on conversar i on fer amics. Però sempre respectant primer de tot cada infant com a persona!
