El que aquests dies s’ha descobert a les escoles dels germans maristes desgraciadament pot passar i possiblement passa en altres llocs, en altres àmbits, inclús en el familiar. Afortunadament, cada cop més aquestes actuacions pervertides de persones adultes cap a infants i joves són objecte de denúncia.
L’escàndol més rellevant recau sobre l’Església catòlica en tots els seus nivells jeràrquics. És per aquesta ignomínia que el papa Francesc ha demanat perdó repetidament, però potser ha estat poc contundent en les mesures.
Amb aquestes línies pretenc només parlar dels germans maristes com a fraternitat catòlica. És del tot evident que la fraternitat i tota la seva jerarquia estava al corrent del que alguns dels seus germans feien de manera reiterada amb els infants, i durant anys la seva resposta davant d’uns fets tan greus ha estat el silenci, i fins i tot la negació dels fets.
Per tant, el problema és d’una gravetat extrema. L’encobriment d’uns fets com aquests exigeix una resposta contundent i clara en favor de la infància, una resposta que en cap cas pot passar perquè els germans maristes elaborin un protocol, o perquè el Departament d’Ensenyament exigeixi l’aplicació del seu, o perquè el Parlament es comprometi a elaborar-ne un de nou.
Perquè en aquest cas dels germans maristes no es tracta d’una o més persones que han abusat dels infants: es tracta d’una fraternitat que ha encobert els abusadors, i per tant és encara més responsable dels fets. La seva actuació ha estat pura hipocresia, fariseisme: sepulcres blancs per fora i ben podrits per dintre.
Així, per raons de protecció a la infància i respecte als seus drets, la fraternitat marista hauria de ser inhabilitada per a tota activitat que estigui relacionada amb infants i joves, tant si es tracta d’escoles com d’instituts, esplais, activitats de lleure o campaments.
La seva farisaica actuació d’encobriment obliga a prendre una decisió clara sobre qui, en teoria, té un compromís ètic amb la societat, que ha estat violat de manera repugnant.
