Durant la diada de Sant Jordi de dissabte passat es van veure molts llibres infantils i juvenils a les nombroses paradetes que emplenaven els carrers i places.
N’hi havia de molta qualitat i d’altres de més senzills i poc exigents. És normal. Ens agrada que hi hagi varietat perquè si els nostres infants i joves es nodreixen d’àlbums il·lustrats de diversos estils — fets per bons artistes—, si llegeixen novel·les amb temes que els facin pensar —i divertir-se— tindran més elements, quan siguin adults, per poder analitzar un quadre d’un museu, per entendre una peça musical de jazz o per emocionar-se amb unes paraules ben escrites. Però perquè això sigui possible cal que no ens autocensurem o censurem determinades lectures i obrim el ventall a tota mena d’autors i il·lustradors.
Fa uns mesos, Jean-Francois Copé, president de l’Union pour un Mouvement Populaire (UMP), el partit de la dreta francesa, en un programa de televisió va mostrar un llibre infantil i el va fullejar i criticar davant les càmeres. El llibre es titula Tous à poil! (“Tots nus!”) i mostra els cossos de diferents persones de totes les edats. Copé es va mostrar molt crític amb aquesta publicació i va qualificar el llibre de pertorbador i perillós:
—Quan vaig veure això, la meva sang va començar a bullir. Ve del Centre de Documentació Educativa i forma part de la llista de llibres recomanats perquè els mestres l’ensenyin als nens de primària. […] Una mestra nua, un nadó, la mainadera, veïns peluts, l’àvia despullada…
Un dels autors, Marc Daniau, es va mostrar desconcertat per la reacció del polític i va dir:
—Ens vam quedar sorpresos i estupefactes en veure el nostre llibre a les mans de Jean-Francois Copé en un programa de TV. Com va arribar a les seves mans? Amb la coautora del llibre, Clara Franek, no ho acabem d’entendre. “Tous à poil!” és un llibre que parla de la igualtat entre nenes i nens i que el Centre Regional de Documentació Educativa de l’Acadèmia de Grenoble recomana als mestres.
El llibre presenta una sèrie d’imatges amb molt poc text on es veu un seguit de persones despullant-se perquè —a l’ultima pàgina ho descobrim— són en una platja nudista i a punt de llençar-se a l’aigua, amb alegria i bon humor. Es tracta de persones de la vida quotidiana (la mestra, el policia, l’àvia, el mag, la cantant, el president-director general, etc.) dibuixats de cos sencer i amb totes les diferències (cossos grans, petits, negres, prims,…)
El llibre defuig la idea del cos perfecte, gairebé irreal, que veiem a la publicitat. Presenta cossos normals de gent normal. Bé, no cal ni dir que arrel de la intervenció del polític a la televisió, les vendes del llibre es van disparar.
Tornant a la idea inicial, el nostre cervell és una mena d’arxivador on desem multitud d’imatges, sovint desordenades. Algunes d’aquestes imatges són boniques i ens recorden persones, moments, llocs; en canvi, altres ens fan mal, ens impacten i també queden en el nostre cervell per sempre. A més a més de les imatges viscudes queden arxivades, també, les que hem vist als diaris, a la tele o als libres que hem llegit.
L’escola i la biblioteca escolar és un bon lloc per construir espais de pensament lliure
Quan anem a un museu o galeria d’art i ens quedem davant d’un quadre i al costat hi ha una altra persona resulta curiós veure com, sovint, les sensacions no són les mateixes. Davant d’un m’agrada o no m’agrada, m’emociona, em deixa indiferents, em recorda, el rebutjo, etc. no som únicament nosaltres els qui jutgem perquè al nostre darrera hi ha l’educació que hem tingut, els llibres que hem llegit, les imatges que hem vist i que també miren amb nosaltres. La nostra història personal ens acompanya i, potser, hi ha en Patufet dient-nos coses a l’orella, o les senyoretes d’Avinyó, o el Cobi, o la Pippi Langstrump, o la vaca que riu, etc.
Per això, si posem en mans dels infants bons llibres il·lustrats per bons artistes, segur que ajudarem a emplenar el seu cervell de referents diversos i variats que els ajudaran i que els faran anar una mica més enllà, atiaran el pensament plural i la possibilitat de raonar i discutir.
L’escola i la biblioteca escolar és un bon lloc per construir espais de pensament lliure on la raó estigui present i on la comunicació ajudi els nens a créixer com a persones, fent lectura crítica, fent evident la observació, traduint les idees que s’amaguen darrere de les paraules, trobant eines per la col·laboració i la participació. En definitiva, obrint les finestres —que són els llibres— que mostren com pot ser de meravellosa la vida.
