No negarem que comencem a escriure una mica colpits per la sorpresa. Ens arriben veus de que ens posicionem en contra de les portes obertes a les escoles bressol.
Hi ha qui ho murmureja, a qui el delaten les mirades quan ens escolten a parlar. Hi ha qui, en un acte de valentia, ens ho pregunta directament.
La pregunta ens porta a mirar-nos de reüll i deixar escapar mitja rialla. Ens motiven els reptes, ens agrada que algú ens faci trontollar, així podrem buscar la reafirmació. Som conscients de que la veritat absoluta no existeix i que no hi ha una única fórmula màgica que funcioni arreu.
Notem que parlar de portes obertes, lliure circulació o treball per ambients està d’actualitat. Les xarxes en van plenes i creiem que arran d’un article publicat al Diari Ara on se’ns va demanar la nostra opinió el debat és encara molt viu. Per a nosaltres és important dir en veu alta el que sentim, i en aquell article d’investigació vam deixar la nostra opinió, que hem de dir que va quedar diluïda fruit de la llargada limitada de l’escrit.
Ens sentíem -i encara ens sentim- amb la necessitat de dir moltes més coses, de donar molts matissos a cada paraula, argumentant els nostres perquès. Així que, una mica confusos, busquem un espai i un temps per poder mostrar la nostra humil opinió. Volem posar-ho de nou damunt la taula.
No tenim la certesa de res i menys ens veiem en la tessitura de posicionar-nos de forma dràstica. Estem aquí per generar debats, per interrogar i interrogar-nos a la recerca de l’essencial.
La nostra opinió, plenament compartida, molt debatuda i reflexionada, va molt més enllà de posicionar-nos a favor o en contra d’una manera de fer de qualsevol escola concreta i menys sense conèixer cada realitat del seu dia a dia, i sobretot els seus perquès.
Partim de la idea que tota escola bressol ha de disposar projecte educatiu rigorós fonamentat en l’infant i des del respecte intentem buscar nous punts per connectar la teoria amb la pràctica diària.
Considerem que cada escola ha recorregut un camí i, sobretot, en projecta un que vol seguir, amb les reflexions i debats en equip que això comporta. Es fa necessari consensuar amb tots els agents que participen del la vida quotidiana d’una escola bressol aquells aspectes que en són cabdals: la mirada comuna cap a l’infant, la posició de l’adult de referència a l’escola o el paper de les famílies en el fer quotidià.
Nosaltres no tenim cap certesa, ni cap recepta que doni la clau de l’èxit de la tasca educativa: al contrari, ens motivem generant-nos dia rere dia nous interrogants, aspectes del nostre fer que ens trontollen i que ens fan plantejar si el que fem ho fem prou bé i com ho podríem fer millor. Perquè tots i totes tenim aspectes que podem millorar gràcies a les nostres virtuts.
Però sí! ens posicionarem sempre en contra de qualsevol manera de fer que parteixi de les necessitats de l’adult i no pas de l’infant; escoles on la reflexió no sigui l’eix que comuniqui els seus membres. On l’adult és el responsable de portar a terme aquelles propostes i ofertes d’espai que considera que han de ser interessants per l’infant abans d’observar què fa i quines necessitats té a fi de proposar espais i materials que hi donin resposta i reptes que allarguin el seu joc autònom. Escoles on sempre s’ha fet així i ara es fa d’una altra manera perquè ho han sentit.
En aquestes situacions on clarament l’infant queda en segon terme, indefens, perdut físicament i emocional, en espais oberts sense punts de referència que li donin la seguretat que necessita i que, malauradament, de vegades no sap demanar amb paraules; en aquests casos, veiem indispensable presentar totes les cartes per començar el qüestionament més rigorós.
Intentem, a través de l’acompanyament, sacsejar caps, fomentar l’autocrítica i la recerca de recursos, perquè considerem que és una eina de progrés. Ens sentim plenament satisfets amb la nostra tasca d’acompanyants, si assolim l’objectiu de que els equips s’autorevisin i es qüestionin aspectes cabdals de la seva tasca, cada equip al seu propi ritme i definint un camí propi, mai el nostre camí.
Paral·lelament, notem que en els últims temps, moltes escoles bressol (com en d’altres etapes educatives) la innovació està prenent una embranzida a passes de gegant, amb els riscos que això pot comportar.
Observar, conèixer, imitar, copiar…. però res més enllà.
On queda la reflexió d’un equip educatiu? Té sentit la còpia per la còpia? Ens valdrà el mateix que li val a la veïna?
En quin moment es dilueix el concepte d’infant que tan amablement quedava definit en el projecte educatiu?
Tants i tants dubtes que ens apareixen al començar les nostres investigacions centrades en l’infant: qui és realment i què necessita? On està i com se situa dins els espais de l’escola bressol? Qui l’acull i com l’acompanya en el seu procés cap a l’autonomia?
Obrim les portes a la investigació per conèixer noves maneres, per avançar, per compartir i, sobretot, perquè l’infant ho mereix.
