Sona la cançó, però no ressona…
Porta un títol ben clar: La cançó del 0-3. Tothom la coneix.
Els seus versos, la melodia i la lletra, però sobretot la tornada: parla de ràtios, d’atenció als infants amb necessitats especials, de parella educativa, de condicions laborals…
Parla de ser i sentir-se una etapa educativa valorada i respectada. Demana regulació legal i revisió d’un Decret de primer cicle d’educació infantil obsolet i allunyat de la realitat.
La cançó ja és un clàssic, fa anys que ressona a cada racó…
La història ve de lluny, ja als anys 90 a l’Associació de Mestres Rosa Sensat l’entonaven mestres com Carme Cols, Pepa Òdena o Irene Balaguer mentre lluitaven per unes condicions dignes a les escoles bressol. Rosa Vidiella mestra de mestres als seus gairebé 90 anys encara activa i combativa, ens recorda a cada conversa una història de lluita amb dents i ungles per defensar els drets dels infants i la importància pedagògica de les persones que els acompanyem.
Fa més de cinc anys vam bellugar-nos des del col·lectiu #el03existeix… però res…
Fa tres anys el grup impulsor de Rosa Sensat per a la revisió del Decret 282/2006 vam aplegar més de 400 persones i vam entrar al Departament amb una proposta de decret a la mà… però res…
Al llarg dels anys, centenars de mestres arreu del País han demanat i demanen dignitat i reconeixement pel 0-3: sindicats, moviments, agrupacions, famílies… Que donen suport a la lluita per a la defensa de condicions dignes per als infants i per a les professionals… Però res… Sembla ser que la nostra cançó no els ressona.
La música deu ser tan fluixeta que ningú la sent. O potser no la volen escoltar.
No hi ha intenció. No els interpel·la.
Els mestres i professors de primària i secundària arriben a acords amb la Generalitat per a la millora educativa i professional, per la baixada de ràtios…
I el 0-3, on queda altre cop?
Ara estem apujant el volum, ens hem cansat de ser música ambient, ja no volem quedar silenciades, fins ara potser ens sentien… Ara volem que ens escoltin…
Que escoltin el moviment On tot comença que ha nascut a Vic i que corre per cada racó aplegant suports per entrar al Parlament on ha arribat el moment que algú pari l’orella de debò, amb convicció i fermesa.
Que escoltin la Plataforma 0–3 Catalunya que arriba per aixoplugar a tots els moviments i fer que sonem amb més força, la força que dona la unió per un objectiu comú, la força que ha de ser que la nostra cançó surti de l’ostracisme i prengui la veu protagonista que mereix.
Necessitem sumar esforços i restar-nos diferències. Ser molts, alçar la veu, explicar al món l’impacte que té l’atenció a la petita infància. Ens considerem una etapa educativa i volem ser respectades com a tal.
Necessitem que tothom conegui la nostra cançó: mestres i professors, us necessitem per cantar-la plegats! Canteu amb nosaltres i canteu per nosaltres i per tots els infants. Siguem la veu que ells no poden alçar.
Fem-ho tots, feu-ho amb el vostre quartet, amb la vostra orquestra, toqueu bateries i trombons si cal; afineu i apugeu el volum arreu…. Ara és el moment, ara ja toca… Ja ens toca!!!
El 14 de març hem d’omplir els carrers per cantar plegats amb una sola veu
Farem un cant posant veu als infants.
Fem que sigui un himne compartit.
Ni el teu, ni el seu, ni el vostre, ni el nostre.
Ni la teva cançó, ni la meva cançó.
Que sigui la melodia dels infants. La que mereixen.
La que dignifica el 0-3 com a part innegociable de l’etapa 0-6.
Amb el ferm compromís de ser-hi.
Per les que hi van ser un dia i per les que vindran.
Convençudes de la lluita i la defensa.
Sostenint l’esgotament fent pinya.
Perquè el 0-3 sempre ho mereix i aquí seguirem, cantant i lluitant,
Perquè hi creiem, i aquest és el nostre hit!
El Diari de l’Educació, 2026