Fa pocs dies un mestre amic i company de les Illes ens va fer arribar un nou llibre per a la biblioteca de l’Associació “Els tentacles de les tenebres” de Marcel·lí Guerrero.
És un llibret petit, de lectura fàcil, moderat en el llenguatge, però en el fons és la descripció d’una realitat, un quadern de trinxera, escrit sota la urgència d’un setge sense treva, enfront de l’ofensiva d’una infanteria de grups ultradretans que utilitzen totes les seves armes per generar por amb amenaces i expedients disciplinaris.
Aquest, serà un curs inoblidable per als mestres, professors i famílies de les Illes, perquè és en aquest tipus de situacions que emergeix el més noble i el més baix de la nostre espècie.
El setembre es va constituir l’assemblea de docents després de les diverses iniciatives que, durant el curs anterior, s’havien anat produït a l’albir de les normes que anava imposant el govern acompanyades de la disminució de recursos.
L’esclat de setembre va ser sorprenent tant per la resposta massiva, unitària com per la seva capacitat de cohesionar i donar protagonisme al conjunt de la societat. Va ser per aquesta civilitat que Rosa Sensat els atorgà el Guardó Marta Mata 2013. Per la seva capacitat de generar un moviment social a favor de l’educació pública i la defensa de la llengua del poble, que ha produït i ha significat un desvetllar d’alegria.
Alegria de veure tanta empatia i col·laboració en diferents àmbits, perquè ha augmentat la confiança entre els mestres i les famílies, perquè s’ha fet patent que l’educació és inseparable de la cultura (arts plàstiques, música, literatura…), perquè s’ha vist tanta gent en moviment a favor de l’educació, perquè tanta gent estan dient de maneres diferents que l’educació és important.
Un moviment ciutadà tan potent, que ha fet possible la recuperació de la dignitat d’aquells que cada dia treballem per fer la feina ben feta a favor dels infants i els joves.
Ara, per tancar el curs, el govern atorga a la inspecció, la funció de fer “control ideològic”. Per a tots aquells mestres i escoles que, en favor dels infants i els joves, segueixin fent allò que és positiu per a la seva emancipació, que vol dir la capacitat de tenir opinió pròpia i desenvolupar la seva capacitat d’aprendre.
Si us fos possible companyes i companys de les Illes, la unitat que vareu aconseguir el setembre torna a ser necessària i ara fent objecció de consciència, objecció de consciència que també demanem que facin la inspecció i les direccions.
Les circumstancies actuals permeten afirmar que l’obediència ja no és una virtut, com ens va ensenyar don Milani, el capellà de l’escola de Barbiana.
