La participació democràtica als centres educatius és un element clau per al desenvolupament de l’alumnat i per a la construcció d’una ciutadania activa i compromesa socialment. Amb aquesta premissa, el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) hem publicat la diagnosi “Estat de la participació estudiantil: reptes per promoure-la”, com a resultat d’una recerca elaborada entre els anys 2023 i 2024. L’objectiu era analitzar l’estat actual de la participació estudiantil i identificar els reptes a abordar per enfortir-la.
L’estudi posa de manifest que la participació estudiantil continua estant marcada per una visió individual i limitada. La majoria de les joves associa participar a donar la seva opinió o transmetre informació, mentre que només una minoria relaciona la participació amb processos col·lectius d’organització i transformació. Aquesta mirada també es reflecteix en el baix sentiment de pertinença detectat: gran part de l’alumnat no se sent responsable del que passa al seu centre educatiu, fet que evidencia una desconnexió amb la vida comunitària dels instituts.
La diagnosi també assenyala les limitacions de les estructures formals de participació, com els consells escolars, les reunions de delegades o les comissions. Tot i que aquests espais existeixen per donar veu a l’alumnat, sovint funcionen de manera burocràtica i amb poca capacitat d’incidència real. Les estudiants perceben que les seves aportacions no sempre es tradueixen en decisions concretes i que hi ha una manca de retorn i de coordinació entre els diferents espais participatius. Aquesta situació genera una percepció de participació simbòlica i poc transformadora.
Les estructures formals de participació existeixen per donar veu a l’alumnat, però sovint funcionen de manera burocràtica i amb poca capacitat d’incidència real
Davant aquest escenari, la recerca destaca el valor de l’organització de base i dels espais d’autoorganització juvenil per afavorir el pensament crític, l’autonomia i la coordinació entre estudiants. Assemblees d’alumnes, grups autogestionats o altres iniciatives informals esdevenen espais on les joves poden compartir experiències i neguits, generar vincles i desenvolupar de manera col·lectiva eines per participar en els espais formals.
El paper del professorat apareix també com un factor determinant. Quan els equips docents ofereixen acompanyament, temps i espais per participar, l’alumnat se sent més legitimat i motivat per implicar-se. Tanmateix, el mateix professorat identifica dificultats estructurals importants, com la manca de temps, la sobrecàrrega de feina o la manca de formació específica per acompanyar processos participatius. En aquest context, les actuals mobilitzacions i vagues docents a Catalunya també evidencien la necessitat de garantir unes condicions laborals dignes, amb més recursos, menys burocràcia i més capacitat d’acompanyament als centres educatius. Donar suport al professorat és també defensar una educació pública de qualitat i una participació estudiantil realment transformadora.
L’estudi conclou que cal reforçar la cultura participativa als centres educatius, generant espais que promoguin la corresponsabilitat, la presa de decisions col·lectiva i l’autonomia de l’alumnat. També planteja la necessitat de revisar les estructures actuals de representació perquè siguin més significatives i accessibles, així com oferir eines i formacions que permetin a les estudiants organitzar-se i participar activament tant dins com fora del centre educatiu. Més enllà d’un tràmit institucional, des del CJB creiem fermament que la participació estudiantil és una eina essencial per construir comunitat, desenvolupar capacitats democràtiques i fomentar una implicació real de les joves en el seu entorn.
El Diari de l’Educació, 2026