És possible que des de la Conselleria d’Ensenyament, com a institució, sigui difícil, tenir una actitud bel·ligerant amb totes i cada una de les moltes aberracions pedagògiques i polítiques que conté la LOMCE.
Però de la mateixa manera que, en aparença, pel que fa a la invasió de competències en la qüestió lingüística, ha mostrat una certa oposició, amb declaracions i recursos judicials, en molts altres aspectes, que també són de fons, pedagògicament i políticament, perquè ens situen en un o altre model educatiu i escolar, la seva posició ha estat ambigua.
I com és lògic, l’ambigüitat genera dubte. Perquè no és el mateix una escola inclusiva que una escola exclusiva; perquè no és el mateix una escola democràtica que una escola autocràtica; perquè no és el mateix una avaluació per orientar que una avaluació per quantificar; perquè no és el mateix una escola laica que una escola amb religió; perquè no és el mateix una escola pública que una de privada; perquè no és el mateix una escola gueto que una escola de tots; perquè no és el mateix una escola que amb autonomia organitza els seus horaris i matèries en funció de la seva realitat, que una escola que ha complir una ordre en aquesta qüestió.
Si l’ambigüitat permet el dubte, també ens poden generar dubtes les declaracions. Per exemple: per què a l’entorn d’una desafortunada sentència, sobre el percentatge de llengua que s’ha de donar als infants de les famílies que han presentat una demanda, no s’ha fet costat a les escoles denunciades? Per què no se’ls ha permès mantenir la seva opció al marge de la sentència? Per què al voltant d’aquesta polèmica s’ha fet pública la quantitat d’escoles, especialment privades, que no compleixen la llei de normalització lingüística i no ha passat res per fer que la complissin?
Si gaudim d’una convivència tranquil·la a l’escola i d’una societat cohesionada, per què tants despropòsits? Per què no es té en compte també en aquest tema l’interès superior de l’infant? Algú ha tingut en compte els infants? Ells tenen dret a opinar sobre tot allò que els afecta.
Companys i amics mestres, nosaltres no dubtem, en cap dels temes i tenim plena confiança en la vostra capacitat de decidir allò que és més positiu per als infants de la vostra escola i institut. I si cal desobeir, feu-ho sense dubtar!
