No fa més de dues setmanes que milers de mestres esperàvem amb il·lusió el reportatge de TV3 amb un títol tan suggerent com provocador: «Una altra escola». Un reportatge que va tenir més de 600.000 espectadors. Segur que la majoria érem mestres i famílies amb fills en edat escolar, motivats per conèixer de primera mà els canvis dels quals sentíem a parlar.
Moltes persones ja han fet les seves valoracions a les xarxes, captant opinions de tot tipus, igual que variada és l’educació al nostre país. Hi ha hagut opinions positives i engrescadores que han motivat els equips de mestres a seguir en aquest camí de l’avenç. D’altres, més provocadores, han generat dubtes i preguntes que han dut, de nou, grans debats a les mateixes xarxes o als equips educatius.
També, des dels equips de mestres i educadors de les escoles bressol d’arreu de Catalunya hem anat compartint opinions. En el reportatge es parla de l’escolarització dels nens i les nenes a la primària, la secundària i fins al batxillerat, però en cap moment, i repeteixo, en cap minut dels trenta que dura el reportatge, es va fer referència a l’educació infantil que oferim a les escoles bressol.
No entraré a valorar el perfil de les escoles que participen al projecte Escola Nova 21, ja siguin públiques o privades, laiques o religioses. Però sí que tinc el deure, com a mestra del 0-3 (sí, sí!, al 0-3 també hi treballem mestres!), de defensar allò que em toca la pell.
Les escoles bressol centren el seu treball diari i la seva formació a avançar cap a una nova educació partint sempre de la petita infància
El reportatge centrava la investigació a mostrar nous mètodes pedagògics i a donar visibilitat a centres innovadors. Renovació? Innovació? A l’Escola Nova 21 només? Les escoles bressol no hem fet i estem fent innovació? Qui les coneix des de dins no ho dubta.
Escoles bressol que des de la senzillesa i gairebé sense cap o amb ben pocs recursos econòmics (recordem que la majoria depenen directament d’ajuntaments petits) centren el seu treball diari i la seva formació a avançar cap a una nova educació partint sempre de la petita infància, la que creiem que és més important, ja que els marcarà el pas a seguir a la vida i establirà les bases de cada individu que és l’infant. O és que entre els 0 i els 3 anys no creiem en «l’alumne» capaç de desenvolupar competències per a la vida, com parla el reportatge?
Fa més de quinze anys que formo part de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, i un dels principals motius pels quals m’hi vaig sentir tan ben acollida va ser precisament perquè podia caminar al costat de molts altres mestres, molts d’ells del 0-3 i del 3-6, per anar investigant, innovant i renovant-nos.
La innovació, crec jo, no és una tasca a fer, sinó un model de vida, una forma d’entendre l’educació, l’escola i sobretot l’infant. Comparteixo plenament el títol del reportatge. Fa molts anys que creiem que una altra escola és possible, sobretot les mestres del 0-3, que al costat dels infants aprenem cada dia que la innovació és possible i és una realitat palpable només si escoltem i atenem les demandes dels infants.
