—Què tal els cursets?
—Genials, avui al de mates hem fet un icosaedre gegant amb tubs de pvc, després al de música hem ballat «la dansa dels camells» i ara vinc d’una xerrada sobre dinamització de grups on hem emplenat un mural amb centenars de post-its de colors fluorescents amb moltes idees.
—T’ho has passat bé, oi?
—Mooolt! L’escola d’estiu és un lloc fantàstic i aprens maneres de fer i d’encarar la feina a l’aula amb una altra perspectiva. Te’n vas amb una altra mirada…
—I al setembre, quan tornis, aplicaràs el que has aprés?
—No, tot no, perquè a l’escola no tenim material i, a més, resulta complicat que els companys puguin aplicar-ho, i hi ha les programacions i els pares… ja saps, oi? Aquí ens ho passem bé però després durant el curs és una altra història.
—…?
El diàleg anterior l’hem tornat a sentir una altra vegada a l’Escola d’Estiu. Enguany han estat uns dies amb més moviment de mestres i d’idees que altres anys, imagino que pel moment d’efervescència pedagògica que estem vivint.
He tingut la sort de participar en més de quaranta escoles d’estiu i no acabo de trobar resposta a la pregunta que encapçala aquest escrit. Que l’escola d’estiu és un oasi meravellós ja ho sabem. També sabem que ens retrobem amb companyes d’altres centres, intercanviem experiències, discutim sobre temes pedagògics amb certa tranquil·litat i, sobretot, gaudim del mestratge dels grans especialistes que imparteixen, dirigeixen o coordinen els diferents tallers, cursets o conferències.
Els mestres que hi assistim som conscients que la nostra feina no es limita a la transmissió de coneixements durant l’horari escolar. Sabem que el nostre paper va més enllà perquè es tracta d’educar, d’acompanyar, d’inculcar valors, d’ajudar a créixer, d’obrir ments, de mirar enfora però també mirar endins, d’implicar-se i no romandre neutrals, de ser pacients i positius, de col·laborar i confiar, de donar i d’estimar, etc. Entenem que sense la formació contínua, sense l’alenada que rebem aquests dies de juliol dedicats a rebre, a emplenar la motxilla de lectures, de consells, de dubtes compartits, d’anhels i d’il·lusions, no serem els bons mestres del tercer mil·lenni que volem ser.
Les preguntes que em queden són:
- Per què costa tant fer el traspàs a l’aula del que hem viscut, del que hem après?
- Per què costa tant contaminar els companys dels centres perquè tinguin una altra mirada sobre l’educació?
- Per què hi ha mestres que mai participen de l’Escola d’Estiu?
Us desitjo un bon estiu ple de bones lectures.
