Autor: Grup de Treball Educació Feminista

Les comunitats educatives de les nostres escoles i instituts formen part activa de la societat i, per tant, no són alienes a cap fenomen social. En un temps d’incerteses i d’intents de retrocessos en drets fonamentals les nostres conviccions feministes ens empenyen a continuar treballant per la justícia social i per la centralitat de la vida. Estem davant una onada gegant de discursos d’ultradreta. D’odis i menyspreus. De masculinitats ràncies. Repulsives. Més que mai hem de visibilitzar les desigualtats, les opressions, les violències. Més que mai hem de deixar de normalitzar un sistema patriarcal i capitalista destructor. Continuem amb la…

Som públic d’una representació en què es reconstrueix la crema de bruixes d’un poble l’any 1617. En acabar l’espectacle, després de veure com tres dones trementinaires han estat dutes a la forca gràcies a un judici manipulat i extorquit sota les mans de cinc homes corromputs pel desig de poder i de tapar els seus propis crims cap al poble; girem cua, amb l’estómac encongit. Reflexionem i imaginem en què més enllà de commemorar aquests fets repetint aquesta història un any rere l’altre, no caldria també acompanyar-ho d’alguna acció reparadora? Girem cua i tornem. Escoltem un home que comenta amb…

Sembla que els temps van canviant, però malgrat tot, la realitat s’obstina a fer-nos presents moltes de les reivindicacions històriques dels feminismes. El pensament crític, propi de l’educació feminista, és avui necessitat i deure, per subvertir els currículums i per organitzar l’educació des d’un altre lloc. La intel·lectual i poeta americana Adrienne Rich va dir el 1978: No és fàcil pensar com a dona en un món masculí… Però la capacitat de fer-ho és una fortalesa i podem intentar ajudar les nostres alumnes a adquirir-la. Pensar com a dona en un món masculí significa pensar críticament… Significa tenir una actitud crítica amb el…

Veiem amb perplexitat com creixen els discursos negacionistes on els agressors troben estímul i impunitat per continuar exercint tot tipus de violències. Violències, que, malauradament, si revisem les estadístiques, van en augment, en el que portem d’any a l’estat espanyol hi ha més víctimes mortals que la totalitat del còmput del 2022. Es tracta de feminicidis i pensem també en totes les situacions de violència en les parelles que sense arribar a l’assassinat provoquen un patiment insuportable a les dones per les contínues agressions físiques, psicològiques, sexuals i econòmiques, de les quals els infants d’aquestes famílies també en són víctimes.…

Potser sembla que ho tenim tot fet perquè les nenes ja no s’identifiquen amb la princesa vulnerable que espera ser rescatada i els nens ja han après el discurs que ells també poden plorar “- jo he plorat alguna vegada – jo vaig plorar més aquell dia”. Però és això suficient? Ha acabat el conte? Les conseqüències del masclisme a la nostra societat són terribles i, a aquestes alçades, les coneixem sobradament: falta d’oportunitats, abús, discriminació, agressions psicològiques, físiques, sexuals, feminicidis. També sabem que l’educació reglada a les escoles i instituts és la millor oportunitat per treballar en la detecció i,…

El personal de neteja, majoritàriament dones, també és part de la comunitat educativa, però la seva feina indispensable és, generalment, invisible. L’alumnat, i també el professorat i les famílies, hem de ser conscients de la seva presència i dedicació per dos motius bàsics: primer, perquè és de justícia i segon, perquè sense les tasques de cura no és possible desenvolupar cap activitat, ni a les escoles, ni als despatxos, ni a les fàbriques ni a les llars. Per la importància de les tasques de cura, Visca el 8M!!! Els sabers de les dones i de la cura haurien de ser…

Ens revoltem contra la (in)justícia patriarcal i contra professionals que es creuen el SAP, encara que no tingui cap fonamentació mèdica o legal. I pensem també en totes les dones i criatures que són torturades de forma quotidiana verbalment, psicològicament, simbòlicament, sexualment. Aquestes persones són el nostre alumnat, les nostres companyes docents, les mares de les noies i nois que tenim als centres, som nosaltres. Però, què és la violència? Es tracta d’una pregunta retòrica, perquè sobradament sabem que: Caminar amb por és violència. Que et tractin amb condescendència és violència. Pensar que els i les demés “ho fan millor que…

Reflexions del Grup de Treball de Rosa Sensat Educació Feminista. Gènere i Currículum, que ofereix una lectura en clau feminista de l’educació i el seu paper en aquest temps de pandèmia. La tornada a l’escola no pot suposar el retorn a les pràctiques que el confinament ha interromput perquè, per a elles, el dret a l’educació només es pot garantir des d’una escola inclusiva, de qualitat, pública, laica i feminista.