Autor: Redacció

De coses per fomentar l’ús del català en els àmbits educatius se’n poden fer moltíssimes, i la majoria deuen sumar, si més no. Però hi ha una cosa que ho pot multiplicar tot per zero: que la canalla vegi que els adults passem al castellà automàticament així que parlem amb un castellanoparlant i, sobretot, que vegi que alguns educadors els parlen en castellà a (alguns) alumnes. Com en una equació, per més variables hi hagi, si al final hi ha un zero multiplicant tot queda en no res. Qualsevol activitat per promoure l’ús del català perd credibilitat si veuen que…

L’inici del nou curs escolar planteja uns reptes a què fins ara no havíem fet front i ens obliga a repensar l’acollida i a adaptar-la sense perdre de vista els infants ni l’objectiu educatiu. Parlem amb el professor i formador Toni Pedragosa sobre l’educació en temps de confinament i sobre el retorn a les escoles.

Jaume Cela parla de persones o institucions que tenen com objectiu tenir cura dels altres, que es donen amb generositat, que en temps líquids assumeixen la responsabilitat d’ajudar als col·lectius que ho necessiten.

Feu-vos el regal d’assistir a les Escoles d’Estiu. Feu-me cas, que un vell poques vegades enganya.

Sense simplificar gaire he de dir que, en l’actualitat, l’ensenyament secundari és, amb molt, una font significativa de tensió́ i dificultat entre bona part dels adolescents. No només assistim a la complexitat d’educar en una etapa convulsa i apassionant, sinó́ que les distancies entre el que ells i elles consideren important a la seva vida i el que els proposa l’escola oficial comencen a ser enormes.

Sempre he pensat que hi hauria d’haver més permeabilitat entre les diferents etapes educatives quant a metodologies docents i a reflexió pedagògica. Per exemple en el meu camp, em sembla interessant que els professors de secundària coneguin com aprenen a llegir i a escriure els infants a primària per configurar una reflexió global sobre l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.

Aquesta és la història d’un mestre -l’Àlex- que en una primera trobada d’un acompanyament em va dir tot convençut: “Jo espero que ens donis eines, recursos i idees de materials per oferir als infants”.

Preocupa el discurs que avala l’avenç científic i diu que millorarà la qualitat educativa (i empresarial). És un discurs que es fonamenta en estudis que mesuren l’impacte que genera la robòtica en l’alumnat (sempre positiu, és clar) i amb una credibilitat encara per contrastar

Potser no en teníem prou amb els informes PISA, les proves periòdiques d’avaluació externa, els exàmens acadèmics de final de curs, de cicle, d’accés… Ara, torna a bufar un nou-vell corrent avaluador més, que se sustenta en corrents ideològics diversos i contradictoris, tots força lluny del que és i ha de ser l’escola d’avui.

Avui són els mitjans de comunicació el principal agent constructor de la memòria i de la consciència col·lectiva. El desenvolupament de nous mitjans de comunicació ha suposat una greu amenaça per al predomini de la paraula impresa, i sens dubte està canviant fonamentalment la nostra manera de fer servir el llenguatge.,