Autor: Redacció

Les escoles privades i concertades poden tenir un ideari concret amb l’obligació de fer-lo públic. Ara bé, els centres escolars públics no poden tenir un ideari específic: han d’estar oberts a tothom respectant els principis i les normatives què ens hem dotat entre tots i totes. Afegir creences al seu projecte educatiu és un frau de llei

S’acosta un moment important per a tot mestre. S’acaba un curs i arriben dies d’aprendre dels altres, de retrobar-se amb mestres amb els qui converses d’estiu en estiu i que t’uneix això: l’escola d’estiu.

L’autora crítica la infantilització, en el sentit tòpic de la paraula, d’obres literàries, plàstiques o musicals i el fet d’empetitir allò que és gran per fer-ho assequible als infants. Ajudem-los a créixer, ja hi arribaran.

Educar és una ofrena i un ritual. Educar és oferir una essència, acompanyar-la d’una manera de fer i ser concretes, mesurades, apamades. Sotmeses a l’autocrítica constant i ferotge. Sotmeses a la necessitat imperiosa de créixer i aprendre més. Formar-se més. Per a oferir més.

La radicalitat de la lluita política o sindical no estava, no està, en aconseguir més mestres. Poden servir per mantenir l’escola que no volem. La radicalitat està en aconseguir que els nous recursos només puguin ser aplicats de manera que avanci una escola veritablement nova, que pensa primer en els seus infants i adolescents.

La innovació a les aules no es pot basar en utilitzar elements nous que ens ofereixen les xarxes. Innovar vol dir dissenyar projectes que aportin al professorat per defensar les seves decisions, que l’ajudin a reflexionar i repensar la seva tasca docent.

Desobeir és legítim, però lògicament tot acte contrari a les normes serà castigat d’una manera o altra; si no, no seria una veritable desobediència.

Si la biblioteca està viva, esdevé un laboratori de primera magnitud en què la lectura i l’escriptura, la narració oral, la conversa i la recerca d’informació afavoreixen tots i cadascun dels punts que s’assenyalen com a necessaris per a uns infants que ningú no sap en quin món viuran

No he pogut evitar de pensar en la idea de la meva mort, i d’imaginar-me com em recordarien els meus exalumnes, però el que he pensat immediatament és en el que jo com a mestre puc fer encara avui, del que sóc a temps de fer, per deixar una empremta positiva

Fer de mestre amb els infants i joves és el més important, però també ho és fer escola o institut amb els companys i les famílies, i per a això calen hores per estar junts.