Autor: Redacció

La indignació està molt bé, però si no es tradueix en acció, social i política, és una flamarada que passa i que ens deixa preparats per pujar un graó més en la indignació que assumirem en el futur.

Les escoles tracen els camins del desig quan aposten per una pedagogia viva, creativa i respectuosa; quan les paraules que impregnen l’acció són fer, ser, estar, escoltar; quan l’acció va precedida per la reflexió; quan la reflexió és compartida; quan les paraules «respecte» i «diàleg» vesteixen la reflexió; quan aprendre i ensenyar no comparteixen el mateix pes dins una frase.

Si de veritat es vol la millora de la professió docent, més que grans debats, el que cal és anar posant en pràctica aquelles mesures que, des de fa temps, ja han estat suficientment avalades per la comunitat científica i acordades amb la comunitat educativa.

En una societat cada vegada més evolucionada, la importància de la creativitat es fa més rellevant que mai ja que ens facilita trobar respostes útils als canvis constants que hi ocorren. Els nens i nenes tenen un gran potencial creatiu però les escoles no generen un ambient ni proposen activitats que posin en marxa l’ús de la creativitat.

Tant a les escoles com als instituts els infants i els joves aprenen. Aprenen moltes coses, entre les quals, i potser la més important, a ser persones. Persones, dòcils, individualistes, agressives, burletes, sofertes, patidores… quin tipus de persones desitgem que aprenguin a ser? Quin paper tenim nosaltres com a educadors per ajudar-los?

El nostre és un món globalitzat i complex en el que les notícies, les persones i la informació circulen a una gran velocitat i les persones vivim immerses en la immediatesa. Les notícies d’avui no ocupen les portades del demà, tot i que la problemàtica no ha deixat d’existir. Com podem doncs explicar aquesta realitat als alumnes?

A l’escola i l’institut, es parla de les diverses orientacions sexuals? Es parla d’homosexualitat? Es parla d’altres expressions de la sexualitat? Diria que és un tema tabú a les aules. Es dóna educació o formació sexual, es parla de relacions entre sexes… però habitualment ningú no s’atreveix a parlar obertament d’homosexualitat o relacions homosexuals.

Una escola és feta pels mestres, i sabem que tindrà un adult a prop; desitgem que la puguin abraçar quan ho necessiti, la puguin felicitar quan s’ho mereixi i rectificar també quan calgui; que sigui un lloc on se senti acompanyada i estimada.

¿L’escola afavoreix la formació d’una ciutadania autònoma i pensadora capaç d’aplicar en el seu dia a dia el que ha aprés a l’aula? O, dit duna altra manera, ¿els coneixements i habilitats útils a la vida són els mateixos que avui s’utilitzen per a l’èxit acadèmic?

Estem formant a la canalla per entendre, reflexionar, qüestionar, modificar aquest món ple de desigualtats, insolidaritat i consumisme? Ah! però els deures són sagrats, oi?