Autor: Redacció

El canvi comença per un mateix: la reflexió, el compartir, la implicació en el barri, en organitzacions properes a nosaltres… Entre tots i totes necessitem anar teixint aquest entramat de relacions i, sense adonar-nos-en, a poc a poc, sense presses ni pressions, gaudint del compartir i de l’aprenentatge que això ens suposa, aquesta xarxa s’anirà ampliant.

Avui sembla que caminem per caminar, sense parar atenció a tot el que ens ofereix el camí, a tot el que ens podria aportar i a tot el que podríem aprendre i compartir.

Barrejat amb els familiars vaig participar a les activitats de fi de trimestre d’un institut. Eren les sis del vespre. Una celebració pensada per als familiars i amb la implicació de l’alumnat i del professorat. Vaig veure i escoltar el que feien o representaven i el que explicaven els nois i noies alumnes del centre. El que vivia no s’assemblava gaire al que vaig viure els meus anys d’alumne de secundària. Quina enveja! Si l’alumnat expressava aquells resultats no era perquè sí, era degut al tipus d’ensenyament que rebien del seu professorat. Mostraven autonomia, iniciativa, capacitat de treball en equip.…

Aquest vespre molts infants sortiran a rebre els Reis Mags. En alguns llocs ho faran amb un fanalet i recolliran els caramels que es llencen des de les carrosses, i probablement cantaran una de les cançons més populars en aquesta data: «Els Reis vénen, / vénen de la muntanya, / porten joguines per a la canalla. / Els Reis vénen, / vénen de l’Orient, / no porten res als nens dolents.» En moltes cases es deixarà aigua i pa al balcó per als camells. I els infants es despertaran l’endemà, molt d’hora, per obrir els seus regals. I aquests fets…

Durant les darreres tres dècades hem anat passant per diferents creences respecte a la capacitat i pertinença que l’escola es fes càrrec de promocionar la lectura. La consciència que el context educatiu és un marc imprescindible per democratitzar la lectura cap a aquells sectors que no tenen el llibre ni altres hàbits culturals bàsics integrats en la seva manera de viure ha fet que la construcció d’hàbits de lectura s’estigui situant en la posició central que creiem que necessita. I aquesta consciència ha conduït l’Administració a assumir el paper clau que li pertoca per la seva capacitat de proposar estratègies…

Habitualment quan es parla de centres educatius, es parla d’escoles públiques i d’escoles privades, i en aquesta darrer cas de les concertades, que són majoria dins del sector privat. I dins d’aquest, els centres religiosos tenen una aclaparadora presència. El vell conflicte entre escoles públiques i concertades que va apareixent de manera intermitent, sovint s’ha instal·lat en el dogmatisme i en el desconeixement. Un dels sectors més desconeguts, justament, de les escoles concertades, és el col·lectiu d’escoles cooperatives. Certament, les escoles cooperatives són les que han patit més que ningú aquest esquema reductor. Es tracta de centres on la titularitat…

L’infant arriba a aquest món amb energia per enfrontar-se al repte de viure i de conèixer. La força que té és inimaginable, i la curiositat innata el porta a estar en tot moment actiu, pendent de copsar tot allò que passa en el seu entorn, i així es coneix també a ell mateix. És, doncs, el dia a dia per a un infant la seva gran motivació i un gran estímul. I encara més si pensem que a l’escola ha d’aprendre a conviure i a compartir el quotidià amb un grup d’infants i també d’adults. A través del canvi de…

L’inici de cada curs escolar sempre em fa reflexionar sobre com comencen l’escola els infants. Gairebé totes les escoles plantegen un procés d’adaptació per als infants d’escola bressol i per als més menuts de les escoles d’infantil i primària. Sovint, però, plantegem aquest procés des d’un punt de vista, sobretot, temporal. I acabem regulant l’arribada dels infants i les famílies a l’escola només des d’aquesta dimensió. I aquest moment pot caure, llavors, en una programació rígida, que es repeteix any rere any, sense potser haver reflexionat amb l’equip educatiu sobre quin és el sentit d’aquest moment. L’entrada dels infants, acompanyats…

Cal aconseguir que les famílies que viuen a l’entorn de l’escola se la sentissin seva, la utilitzin per als seus infants. El futur d’un país no es construeix segregant les persones des de la infància.

Com és lògic, en la primera reunió de curs de la junta rectora de Rosa Sensat es posa en comú l’inici de curs a les escoles, tant dels mestres que són membres de la rectora com dels que han pogut conèixer del seu entorn més proper, i per tant amb tot plegat ens és possible conèixer i analitzar en bona part la realitat. La realitat acostuma a ser rica, diversa i per tant complexa, lluny dels titulars i dels missatges que es difonen des dels mitjans, on aquest curs tot ha girat al voltant de l’aplicació i no aplicació de…