Habitualment quan es parla de centres educatius, es parla d’escoles públiques i d’escoles privades, i en aquesta darrer cas de les concertades, que són majoria dins del sector privat. I dins d’aquest, els centres religiosos tenen una aclaparadora presència. El vell conflicte entre escoles públiques i concertades que va apareixent de manera intermitent, sovint s’ha instal·lat en el dogmatisme i en el desconeixement.
Un dels sectors més desconeguts, justament, de les escoles concertades, és el col·lectiu d’escoles cooperatives. Certament, les escoles cooperatives són les que han patit més que ningú aquest esquema reductor. Es tracta de centres on la titularitat és del professorat, o dels pares i mares o bé de tots dos estaments a las vegada. Es caracteritzen per no tenir ànim de lucre segons els seus estatus, per implementar una pedagogia innovadora i àgil, i per desenvolupar una atenció molt propera a l’alumnat.
Part significativa d’aquests centres formaren part del Col·lectiu d’Escoles per l’Escola Pública Catalana (CEPEPC), una organització creada en plena Transició, el 1978, per unes vuitanta escoles fundades durant el franquisme com a cooperatives de pares i mares o del professorat a partir de finals dels anys 1960 entorn de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Foren pioneres en la recuperació de l’ús del català a l’escola i de la tradició pedagògica de l’escola activa d’abans de la guerra civil espanyola (popularitzant els mètodes de Maria Montessori i Celestin Freinet), alhora que nucli originari dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, estesos posteriorment arreu d’Espanya i que inspiraren la reforma del sistema educatiu del 1990. Moltes entraren a la xarxa pública, d’altres, per diferents motius, romangueren com a cooperatives.
Avui les escoles cooperatives es configuren com una alternativa educativa, basada en la vocació de servei públic i en la línia de l’economia col·laborativa, que de ben segur tindrà un gran protagonisme en els propers anys. També la metodologia cooperativista basada en l’aprenentatge-servei, en la col·laboració entre nens i nenes, entre nois i noies de diferents nivells però del mateix centre posseeix el valor afegit d’acostumar els joves a compartir i a mirar al món amb la voluntat de participar-hi activament.