Autor: Redacció

L’Arnau surt de l’escola, i la mare fa la pregunta ritual: “Com ha anat?”. La resposta, però, no és el “bé” habitual. Aquest cop l’Arnau li explica que vol entrar a l’equip de futbol de l’escola. –Arnau, ja fas massa activitats. A més, s’entrenen dos dies a la setmana i tu no els tens lliures –No hi ha cap problema, m’entrenaré un dia i jugaré els partits dels dissabtes. –Si l’equip ja fa unes setmanes que s’entrena! –L’entrenador hi està d’acord. Jugaré de porter. –Però el porter és en Pau. –Primer he parlat amb ell. Jugarem una part cadascú. L’hi…

Arran de participar en el I Foro de expertos en comprensión lectora a Granada plantejo una reflexió sobre actituds i prejudicis detectats al voltant de la formació del professorat. El Foro oferia l’oportunitat d’observar l’estat de la qüestió sobre l’ensenyament i aprenentatge de la comprensió lectora i sobre la promoció de la lectura, i plantejava estratègies d’intervenció per a la formació del professorat per tal de contribuir a fixar els programes de lectura en aquella comunitat. El format establia ponts entre el treball i la reflexió dels especialistes que han desenvolupat i publicat recerques des d’òptiques diferents amb professionals implicats…

Tan bon punt s’acaben les vacances, els mitjans de comunicació incorporen als seus programes els temes recurrents relacionats amb l’època de l’any. L’escola és un tema recurrent.

Cal treballar per posar fi a l’escola com una estructura tan tancada que al final s’acaba creient que el que està a les nostres mans és ben poc, quan és el més important.

Després de patir les conseqüències d’aquesta crisi tan virulenta que ha malmès tantes energies, que ha escapçat tantes potencialitats, que ha expulsat del país a tants joves, si alguna cosa hem de fer és no voler saber res de l’avidesa individualista empresarial o emprenedora, i educar per saber treballar en col·laboració, amb consciència i responsabilitat social, en un món que només té sortida si és activament compartit.

Si gaudim d’una convivència tranquil·la a l’escola i d’una societat cohesionada, per què tants despropòsits? Per què no es té en compte en aquest tema l’interès superior de l’infant? Algú ha tingut en compte els infants? Ells tenen dret a opinar sobre tot allò que els afecta.

Les persones que es dediquen a ensenyar als instituts tenen el poder que els atorga el seu càrrec, però l’autoritat davant el seu alumnat se l’han de guanyar cada dia amb una actuació adulta, imparcial i equilibrada.

Fa pocs dies un mestre amic i company de les Illes ens va fer arribar un nou llibre per a la biblioteca de l’Associació “Els tentacles de les tenebres” de Marcel·lí Guerrero. És un llibret petit, de lectura fàcil, moderat en el llenguatge, però en el fons és la descripció d’una realitat, un quadern de trinxera, escrit sota la urgència d’un setge sense treva, enfront de l’ofensiva d’una infanteria de grups ultradretans que utilitzen totes les seves armes per generar por amb amenaces i expedients disciplinaris. Aquest, serà un curs inoblidable per als mestres, professors i famílies de les Illes,…

Com penseu que caldria reaccionar com a societat si hi hagués un hospital que s’ocupés només dels sans, i deixés els malalts de banda? Això és el que denunciava el mestre toscà Lorenzo Milani, Don Milani, des de la seva petita escola parroquial de Barbiana cap als anys seixanta del segle passat, amb una metàfora molt clara del que segons ell era l’escola pública de la Itàlia d’aleshores. Avui, quaranta anys més tard, Rosa Sensat edita de manera molt oportuna el segon llibre en català d’aquest mestre italià, mort massa jove als 44 anys. El primer llibre va ser, i…

Entre els Drets dels Infants s’hauria de formular explícitament: tot infant té dret a no ser ensinistrat. Entenent per ensinistrament respondre allò que l’altre espera davant d’una pregunta donada.  Aleshores, quan això passa, l’infant resta pendent de com reacciona l’adult davant el que diu. Somriu? S’enfada? Fa expressió de decebut? Les converses esdevenen interrogatoris. Del temps que estem amb l’infant, l’adult n’espera un benefici, que no és tant el plaer de compartir, com aconseguir que reprodueixi aquelles conductes que desitgem vers nosaltres i –sovint, sobretot- vers els altres. Per això li preguntem el que ja ens ha respost desenes de…