Browsing: Escola d’Estiu

Estem d’acord que en formació tot no s’hi val, el Departament hauria de trobar una fórmula que controlés aquestes empreses…

Un bon dia vaig empescar-me una analogia —segurament imperfecta i incompleta— per explicar, en formacions sobre mediació lectora, què vol…

Feu-vos el regal d’assistir a les Escoles d’Estiu. Feu-me cas, que un vell poques vegades enganya.

He tingut la sort de participar en més de quaranta escoles d’estiu i no acabo de trobar resposta a la pregunta que encapçala aquest escrit

S’acosta un moment important per a tot mestre. S’acaba un curs i arriben dies d’aprendre dels altres, de retrobar-se amb mestres amb els qui converses d’estiu en estiu i que t’uneix això: l’escola d’estiu.

Perquè els mestres no parem mai d’aprendre i la curiositat ens empeny, perquè necessitem compartir els nostres somnis i utopies amb companys i companyes que lluiten per una escola millor, perquè sempre busquem noves maneres d’ajudar els infants i els joves a créixer, perquè com a mestres estem compromesos a fer una societat més justa i equitativa, perquè pensem que l’activitat de l’infant és la font de l’aprenentatge, perquè ens sentim responsables de la nostra formació, i perquè treballem amb passió, humor i entusiasme. Vols encara més motius?

Aquests 10 anys de crisi econòmica ens hem atipat de sentir que l’atur laboral es resol amb formació, que les persones sense feina segur que en trobaran si es formen; en definitiva, que la formació és el desllorigador que ens obrirà totes les portes. Tenim ja prou evidència que això no és veritat. És clar que l’educació ha de formar part de la solució, només faltaria, per això existeixen les escoles, per servir la societat que les ha creades. Però igualment sabem que les desigualtats, l’exclusió i els problemes socials s’han d’afrontar, gestionar i mirar de resoldre amb les polítiques adequades.

T’imagines una escola sense deures, sense exàmens, sense assignatures…? Us imagineu un institut sense claus per tancar portes, sense pissarres, sense aules…. On les úniques notes que hi hagi siguin les musicals? T’imagines una escola que aculli tots els nens i nenes siguin com siguin i vinguin d’on vinguin? T’imagines una escola on els mestres tinguin llibertat per fer i els infants llibertat per decidir? Us imagineu un institut on els nois i noies avancin en el seu projecte de vida aprenent els uns dels altres? Et sembla tot plegat massa utòpic, impossible, difícil?