Browsing: Escola pública

La gratuïtat real no existeix. Les sortides, les activitats culturals i les colònies, que formen part del Projecte Educatiu de Centre, així com altres activitats específiques, no es poden finançar amb els recursos que hi destina l’administració, i cal recórrer a una aportació de les famílies.

Si la prioritat absoluta no és assegurar els recursos necessaris a l’escola pública és evident que les subvencions a les escoles concertades resten de la bossa comuna del pressupost d’educació. Article en resposta a ‘Públicament desconcertat’ de Pere Vilaseca.

La Marta Mata va tenir tres grans passions al llarg dels seus vuitanta anys: la pedagogia, la política i el Penedès (curiosament, totes tres comencen amb la lletra P), però és en el món dels infants, dels mestres, de les escoles i de la renovació pedagògica on li hem d’agrair més la seva feina.

La innovació no és una tasca a fer, sinó un model de vida, una forma d’entendre l’educació, l’escola i sobretot l’infant. Fa molts anys que creiem que una altra escola és possible, sobretot les mestres del 0-3, que al costat dels infants aprenem cada dia que la innovació és possible, i és una realitat palpable només si escoltem i atenem les demandes dels infants.

Ens cal generar una relació més democràtica entre escola i societat per entendre la primera com una veritable oportunitat per millorar la segona, i per fer-ho cal trencar amb la continuïtat acrítica de determinades formes d’actuar i d’organitzar l’escola.

T’imagines una escola sense deures, sense exàmens, sense assignatures…? Us imagineu un institut sense claus per tancar portes, sense pissarres, sense aules…. On les úniques notes que hi hagi siguin les musicals? T’imagines una escola que aculli tots els nens i nenes siguin com siguin i vinguin d’on vinguin? T’imagines una escola on els mestres tinguin llibertat per fer i els infants llibertat per decidir? Us imagineu un institut on els nois i noies avancin en el seu projecte de vida aprenent els uns dels altres? Et sembla tot plegat massa utòpic, impossible, difícil?

L’avaluació voluntària serveix poc per augmentar el sou, serveix poc per implicar mestres i professorat a la seva tasca i en canvi pot provocar una competitivitat entre els centres escolars i entre el seu professorat que no seria bona per a l’educació dels infants i adolescents.

Cal aconseguir que les famílies que viuen a l’entorn de l’escola se la sentissin seva, la utilitzin per als seus infants. El futur d’un país no es construeix segregant les persones des de la infància.

Com és lògic, en la primera reunió de curs de la junta rectora de Rosa Sensat es posa en comú…

L’Arnau surt de l’escola, i la mare fa la pregunta ritual: “Com ha anat?”. La resposta, però, no és el…