
El mes de juny d’enguany, 2016, Marta Mata hauria celebrat el seu norantè aniversari, però malauradament aquest mateix mes de juny de fa deu anys ens va deixar. A la Marta li agradava mesurar la seva vida per dècades. Possiblement per aquest motiu, o no, el Patronat i el Consell de la Fundació decidírem que enguany seria l’Any Marta Mata per ajudar a difondre la seva obra i el seu pensament, que malgrat el pas dels anys continua sent actual.
Des de la Fundació estem organitzant diverses tertúlies a partir dels seus escrits, que portem prèviament llegits i que ens aporten reflexió sobre el moment històric de la seva elaboració. En el debat hi trobem moltes semblances amb el dia a dia actual, i necessitats i perspectives de futur. El proper 19 de novembre organitzem, com cada any, la Jornada Marta Mata, en la qual aprofundim sobre el pensament i l’obra d’algun pedagog clàssic. Aquesta novena edició la dedicarem a aprofundir en el pensament i l’obra de Marta Mata i els drets de l’infant, i a la democràcia participativa.
No ens agradaria que l’Any Marta Mata fos tan sols un tema de la Fundació, per això està obert a qualsevol escola, associació, institució, àmbit… que vulgui fer un acte o activitat. N’han fet ja escoles bressol, associacions, biblioteques, partits i… des del Patronat estem disposades a participar-hi.
La Marta va tenir tres grans passions al llarg dels seus vuitanta anys: la pedagogia, la política i el Penedès
La Marta va tenir tres grans passions al llarg dels seus vuitanta anys: la pedagogia, la política i el Penedès (curiosament, totes tres comencen amb la lletra P), però és en el món dels infants, dels mestres, de les escoles i de la renovació pedagògica on li hem d’agrair més la seva feina.
Potser també, o no, perquè fa deu anys que la Marta ens va deixar, després d’anys d’apatia sembla que el món educatiu necessita de nou pensar i repensar –alguns en diuen innovar– altres aprenentatges compartits, fer xarxa… o altres noms.
Marta Mata, juntament amb altres pedagogs i pedagogues, ens enllaçà amb el moviment d’escola nova, l’escola activa i la renovació pedagògica, i com ella mateixa ens escrivia a la revista Vida Escolar l’any 1983, «neixen i s’estenen les experiències i la concepció d’Escola Nova, d’Escola Activa, la gran concepció de l’educació escolar com a desenvolupament sistemàtic de tota la capacitat d’activitat de l’infant, individualment i col·lectivament, de tal manera que l’ingrés a la societat es realitzarà a través d’un coneixement objectiu, afectiu, crític, creatiu i solidàriament responsable; del domini de la realitat personal posada al servei de la complexa realitat social».
La Renovació Pedagògica neix i es fa no en la campana pneumàtica d’un laboratori, sinó en la feina a classe
En el mateix article ens explica la dinàmica interna de la renovació pedagògica com un circuit triangular. En un vèrtex del triangle, hi ha la mateixa «dinàmica del grup-classe; la Renovació Pedagògica neix i es fa no en la campana pneumàtica d’un laboratori, sinó en la feina a classe… tal com ens proclamava el primer dels punts de l’Escola Nova» (redactats l’any 1912); «pensar, proposar, realitzar, comparar, valorar el propi treball a classe és l’única cosa que, evitant les rutines, crea hàbits oberts al creixement humà i conscient de l’infant i del mestre. És la font de la Renovació Pedagògica i, de més a més, de l’alegria del treball escolar.»
«El segon vèrtex del triangle el constitueix la reflexió compartida sobre el treball escolar», compartida amb els companys, amb els especialistes, en un grup de treball, en un grup de recerca, «sempre en col·laboració, sempre passant i repassant de la pràctica a la teoria i de la teoria a la pràctica, meta final de qualsevol procés i progrés pedagògic.»
«I el tercer vèrtex és quasi una conseqüència sil·logística: la formació del mestre, que s’alimenta de, i reverteix en, la pràctica escolar i la reflexió i l’estudi compartits.»
Una fórmula mai no pot donar una solució final a un problema educatiu, perquè l’arrel de l’Educació està en el canvi
També en aquest article ens remarca els obstacles dins la renovació pedagògica, ja que és possible, però no fàcil, realitzar la nova escola.
Un obstacle –ens diu– és l’afecció a una fórmula de canvi. «Una fórmula mai no pot donar una solució final a un problema educatiu, perquè l’arrel de l’Educació està en el canvi»; «Adaptar-se al medi social concret és una cosa que el mestre ha de fer sempre».
Un altre obstacle: els recursos, les noves tècniques, nous suports, «tots ells necessaris però mai suficients, si minva allò que és la base de la Renovació Pedagògica, el treball i la responsabilitat de l’infant i del mestre».
Un altre obstacle: el bon mestre… sol. «Tota la dinàmica de la Renovació Pedagògica s’ha portat històricament en col·laboració, en equip…»
De ben segur que per aquests i per molts altres motius Marta Mata i els seus col·laboradors crearen l’Escola de Mestres Rosa Sensat, que l’any 1980 acordaren convertir-la en associació de mestres amb l’objectiu de continuar treballant la renovació pedagògica a través de la formació permanent dels mestres en exercici, mitjançant cursos pràctics i teòrics, seminaris, grups de treball i per debatre temes d’actualitat en el món de l’educació. També Rosa Sensat retrà un homenatge a la Marta el proper 20 d’octubre, amb la participació de l’escriptor i periodista Màrius Serra.