Browsing: Formació

S’acosta un moment important per a tot mestre. S’acaba un curs i arriben dies d’aprendre dels altres, de retrobar-se amb mestres amb els qui converses d’estiu en estiu i que t’uneix això: l’escola d’estiu.

L’autora crítica la infantilització, en el sentit tòpic de la paraula, d’obres literàries, plàstiques o musicals i el fet d’empetitir allò que és gran per fer-ho assequible als infants. Ajudem-los a créixer, ja hi arribaran.

És hora de fer evident que el camí del canvi no és un aparador per aconseguir més matrícula, sinó que és una feina feta en profunditat, des del rigor de posar en pràctica allò que sabem que funciona, perquè en tenim uns referents teòrics i unes pràctiques que ho fan real.

La radicalitat de la lluita política o sindical no estava, no està, en aconseguir més mestres. Poden servir per mantenir l’escola que no volem. La radicalitat està en aconseguir que els nous recursos només puguin ser aplicats de manera que avanci una escola veritablement nova, que pensa primer en els seus infants i adolescents.

Fer de mestre amb els infants i joves és el més important, però també ho és fer escola o institut amb els companys i les famílies, i per a això calen hores per estar junts.

Què pensem fer amb aquells nens, nenes i joves que no s’adapten als requeriments que fa la societat a través de l’escola. Acostumem a catalogar-los com a “fracàs escolar”. Acceptar, ni que sigui amb pena, que un noi o una noia als setze anys és un fracàs és molt greu i només evidencia que no ens hem pres la molèstia de llegir la definició que dóna el diccionari de la paraula “fracàs”.

Declaro que sóc una ferma defensora del que s’anomena lectures obligatòries però aclareixo, alhora, que no en comparteixo ni l’explotació didàctica que se n’ha fet tradicionalment de manera generalitzada ni tampoc el nom que reben

En una societat com la nostra que venera i deïfica els 140 caràcters com a forma de comunicació, que ja li està bé tanta superficialitat, que no reacciona davant de tanta banalització, probablement li cal unes referències culturals més aprofundides, una capacitat d’interpretació més sòlida, una cultura moral més clara.

Aquests 10 anys de crisi econòmica ens hem atipat de sentir que l’atur laboral es resol amb formació, que les persones sense feina segur que en trobaran si es formen; en definitiva, que la formació és el desllorigador que ens obrirà totes les portes. Tenim ja prou evidència que això no és veritat. És clar que l’educació ha de formar part de la solució, només faltaria, per això existeixen les escoles, per servir la societat que les ha creades. Però igualment sabem que les desigualtats, l’exclusió i els problemes socials s’han d’afrontar, gestionar i mirar de resoldre amb les polítiques adequades.

Mestres, escoltem-ho tot. Llegim-ho tot, perquè és la millor manera d’aprendre. Però que sigui a condició de no convertir-nos en seguidors integristes de cap pedagogia, de cap corrent educativa que pot acabar per difuminar la nostra identitat.