Browsing: General

Si posem en mans dels infants bons llibres il·lustrats per bons artistes, segur que ajudarem a emplenar el seu cervell de referents diversos i variats que els ajudaran i que els faran anar una mica més enllà, atiaran el pensament plural i la possibilitat de raonar i discutir.

“Per ser realment escola pública, l’escola ha de tenir els requisits que li permetin afrontar l’educació de tots i cada un dels infants, amb èxit, l’èxit d’ajudar-los a ser persones, ciutadans actius d’aquest món” (Marta Mata).

Tots som persones amb necessitats educatives específiques. En alguna activitat, tots mostrem algun nivell d’incompetència per desenvolupar segons quines feines. Caldria que féssim l’exercici de saber quines són les nostres, i reflexionar més sobre aquesta terminologia que no deixa de ser una manera d’exercir un cert poder i una certa exclusió. Evitem, doncs, deixar-nos arrossegar per aquest corrent tan actual d’etiquetar-ho tot. Una etiqueta sovint és perillosa perquè amaga tot un món.

Quan la persona no és el centre de totes les actuacions, quan els beneficis econòmics d’uns quants passen per davant de les necessitats de la majoria de la població, per educar cal anar clarament contra corrent. Quan s’ofereixen classes d’economia a instituts impartides per iniciativa d’entitats bancàries, responsables de la greu situació econòmica i social que viu la gran majoria de la nostra societat, es fa obligatori plantar cara. Dir no.

«Una de cada quatre persones té o tindrà problemes de salut mental». El pronòstic és el mateix que fa l’OMS, que assevera que «una de cada quatre persones desenvoluparà un trastorn mental en la seva vida». A Espanya, el 50 per cent de tots els infants “normals” estan classificats com a “hiperactius” pels seus pares i professors. Aquests infants i joves, a l’etiqueta de TDAH, que sovint s’utilitza per a un grup heterogeni de problemes conductuals, hi afegeixen la de «problema de salut mental». Confiem en la seva resiliència.

Capacitant els alumnes només en l’ús de les tecnologies, sense càrrega analítica i crítica, no es garanteix que les facin servir de manera creativa o educativa.

Ser mare et canvia la vida, et fa connectar amb una part de tu mateixa que potser desconeixies, ampliant la teva visió com a persona. Cal reequilibrar de nou on quedes tu a dins d’aquesta nova unitat familiar. És, doncs, un moment en què compartir resulta bàsic. Però més enllà de tota la riquesa que suposa, encara hi ha molts entrebancs que repercuteixen en com acollim l’infant els primers mesos de vida.

Saber la nostra història ens ha d’ajudar a propiciar canvis, canvis com els que van aconseguir dones valentes i generoses, dones que van entendre que havia arribat el moment de dir prou, dones que a finals del segle XIX van lluitar pel dret de vot d’aquest col·lectiu i que, posteriorment, van continuar demanant-ne d’altres. Va ser l’inici d’un camí llarg que requereix, sense cap dubte, el convenciment i la voluntat ferma, la determinació en construir la nostra vida quotidiana en base al principi d’igualtat entre homes i dones.

La indignació està molt bé, però si no es tradueix en acció, social i política, és una flamarada que passa i que ens deixa preparats per pujar un graó més en la indignació que assumirem en el futur.

Els homes també som capaços d’acostar-nos amb respecte a un infant mentre el mirem als ulls, d’estendre-li la mà per si necessita ajut, d’acompanyar els seus moviments sense forçar-lo, d’escoltar-lo pensant que té coses interessants a dir, d’emocionar-nos amb les descobertes que fa i fem amb ell… Som capaços de ser Mestres!