Browsing: General

Les escoles tracen els camins del desig quan aposten per una pedagogia viva, creativa i respectuosa; quan les paraules que impregnen l’acció són fer, ser, estar, escoltar; quan l’acció va precedida per la reflexió; quan la reflexió és compartida; quan les paraules «respecte» i «diàleg» vesteixen la reflexió; quan aprendre i ensenyar no comparteixen el mateix pes dins una frase.

El nostre és un món globalitzat i complex en el que les notícies, les persones i la informació circulen a una gran velocitat i les persones vivim immerses en la immediatesa. Les notícies d’avui no ocupen les portades del demà, tot i que la problemàtica no ha deixat d’existir. Com podem doncs explicar aquesta realitat als alumnes?

¿L’escola afavoreix la formació d’una ciutadania autònoma i pensadora capaç d’aplicar en el seu dia a dia el que ha aprés a l’aula? O, dit duna altra manera, ¿els coneixements i habilitats útils a la vida són els mateixos que avui s’utilitzen per a l’èxit acadèmic?

Des de que estic jubilat que em dedico a repassar pausadament quines activitats m’han ajudat a mantenir les brases de la passió que sempre he necessitat per no defallir davant les dificultats de l’exercici del meu ofici d’aprenent de mestre.

Les qüestions judicials relacionades amb l’educació em semblen especialment greus, perquè representen una judicialització de la relació entre membres de la comunitat educativa, que sempre s’haurien de basar en la col·laboració, el respecte i la confiança, pel bé de l’infant o el jove i representen, a més, un menysteniment del sistema educatiu i dels seus professionals.

M’ha preocupat que tant en les propostes de Marina com en el debat generat no apareixen o apareixen molt poc alguns aspectes per a mi fonamentals. No he trobat que es parli gaire d’EDUCACIÓ en majúscules, com correspon a la seva importància.