Browsing: General

Les escoles tracen els camins del desig quan aposten per una pedagogia viva, creativa i respectuosa; quan les paraules que impregnen l’acció són fer, ser, estar, escoltar; quan l’acció va precedida per la reflexió; quan la reflexió és compartida; quan les paraules «respecte» i «diàleg» vesteixen la reflexió; quan aprendre i ensenyar no comparteixen el mateix pes dins una frase.

Si de veritat es vol la millora de la professió docent, més que grans debats, el que cal és anar posant en pràctica aquelles mesures que, des de fa temps, ja han estat suficientment avalades per la comunitat científica i acordades amb la comunitat educativa.

El nostre és un món globalitzat i complex en el que les notícies, les persones i la informació circulen a una gran velocitat i les persones vivim immerses en la immediatesa. Les notícies d’avui no ocupen les portades del demà, tot i que la problemàtica no ha deixat d’existir. Com podem doncs explicar aquesta realitat als alumnes?

Una escola és feta pels mestres, i sabem que tindrà un adult a prop; desitgem que la puguin abraçar quan ho necessiti, la puguin felicitar quan s’ho mereixi i rectificar també quan calgui; que sigui un lloc on se senti acompanyada i estimada.

¿L’escola afavoreix la formació d’una ciutadania autònoma i pensadora capaç d’aplicar en el seu dia a dia el que ha aprés a l’aula? O, dit duna altra manera, ¿els coneixements i habilitats útils a la vida són els mateixos que avui s’utilitzen per a l’èxit acadèmic?

Des de que estic jubilat que em dedico a repassar pausadament quines activitats m’han ajudat a mantenir les brases de la passió que sempre he necessitat per no defallir davant les dificultats de l’exercici del meu ofici d’aprenent de mestre.

El centre docent és un element més de la societat: està dins la societat, no s’ha d’obrir a l’entorn, perquè ja és part de l’entorn. És un membre més de la tribu educadora.

Les qüestions judicials relacionades amb l’educació em semblen especialment greus, perquè representen una judicialització de la relació entre membres de la comunitat educativa, que sempre s’haurien de basar en la col·laboració, el respecte i la confiança, pel bé de l’infant o el jove i representen, a més, un menysteniment del sistema educatiu i dels seus professionals.

M’ha preocupat que tant en les propostes de Marina com en el debat generat no apareixen o apareixen molt poc alguns aspectes per a mi fonamentals. No he trobat que es parli gaire d’EDUCACIÓ en majúscules, com correspon a la seva importància.

La creació de Rosa Sensat és un exemple de la neces­sitat de respondre a una si­tuació difícil, a l’asfixiant opressió del franquisme en el camp educatiu, i a la voluntat d’obrir espais de futur i esperança per al conjunt de la comunitat.