Browsing: escola

Els professionals de l’educació haurem de reformular i reconstruir les metodologies que utilitzem dins les nostres aules com a eines, en alguns casos, inamovibles. El constructivisme social pot ser una eina per guiar els processos d’ensenyament-aprenentatge del conjunt de l’alumnat en l’actual època paradigmàtica de la Covid19.

Entrevista a Ramon Breu, professor de secundària i autor del llibre “Desconstruint els mèdia a l’aula”, una proposta per treballar des de l’educació mediàtica com a eina per ensenyar als infants i joves (i als adults que els acompanyen) a fer un ús crític dels mitjans de comunicació i de les pantalles.

Els darrers mesos, el debat sobre el pensament crític ha estat marcat per les batalles sobre l’adoctrinament a l’escola. Batalles en les que no es vol aclarir per a què volem l’escola i quina mena de persones i ciutadans volem que surtin després d’haver passat per ella.

Sense simplificar gaire he de dir que, en l’actualitat, l’ensenyament secundari és, amb molt, una font significativa de tensió́ i dificultat entre bona part dels adolescents. No només assistim a la complexitat d’educar en una etapa convulsa i apassionant, sinó́ que les distancies entre el que ells i elles consideren important a la seva vida i el que els proposa l’escola oficial comencen a ser enormes.

Fa temps i temps que diem que estem en època de canvis, altres diuen que estem en un canvi d’època i ara, algunes persones, ens comencen a plantejar que hi haurà una metamorfosi del món que coneixem. Davant la incertesa i el dubte del futur, l’educació , i més en concret l’escola, ha de ser un mitjà de transformació.

L’escola, els que ens dediquem a l’ensenyament, no podem quedar al marge: hem de facilitar la implicació del nostre alumnat, hem de permetre i ajudar a que pensi, que faci debats, que escolti parers d’altres… així, després, podrà participar activament en la vida Política.

Seria irresponsable construir un model d’escola de cartó pedra, de somriures de Mickey Mouse, de felicitat i ambients confortables perquè després, en créixer, els estudiants es trobin amb un món despietat socialment i professionalment on és imprescindible l’esforç per sobreviure i la consciència crítica per transformar-lo.