No sé si estareu d’acord que “Seven”, de David Fincher, marca un abans i un després en el thriller. Ha tingut moltes imitacions, però cap ha arribat a la qualitat de la pel•lícula que juga amb els set pecats capitals.
Fincher és un director que cal seguir. A més de “Seven”, ha dirigit pel•lícules de molta volada com “El club de la lluita”, “El curiós cas de Benjamin Button”, “La xarxa social”, i, sobretot, “Zodiac”. Ara cal sumar-hi aquesta “Perdida” que, a més de participar d’alguns elements que defineixen el thriller, ens situa en una història que ens parla del matrimoni, perquè anem descobrint, a partir dels diversos punts de vista que l’obra ens mostra, com una parella construeix i destrueix la seva relació.
Però encara tenim un altre interès afegit, potser el més important: com tot això passa i les càmeres de televisió porqueria estan pendents de tot fins construir un relat paral•lel que emmascara la realitat de la crisi per donar escombraries al públic que ha renunciat a exercir la seva funció crítica. El que passa i el que es diu que passa es barregen amb molta intel•ligència.
Dues hores i mitja de durada, la durada necessària per explicar aquesta història que té algun moment que grinyola, algun fet difícil d’acceptar però que l’habilitat del director i la bona interpretació del personatge femení –Rosamund Pike, que crec que està davant del paper més interessant de tota la seva carrera- fa que oblidem ben aviat.
La música té un paper molt destacat. Tenim Fincher per estona, afortunadament.
Fitxa tècnica:
Direcció: David Fincher
Guió: Gillian Flynn; basat en la seva novel.la
Intèrprets: Ben Affleck, Rosamund Pike, Neil Patrick Harris, Tyler Perry, Carrie Coon, Kim Dickens, Patrick Fugit, Emily Ratajkowski, Missi Pyle, Casey Wilson
USA, 2014
Duració: 149′
Estrena a Espanya: 10 octubre 2014
(font de la fitxa tècnica i del cartell: www.labutaca.net)
