Xavier Dolan, canadenc, vint-i-cinc anys i cinc pel•lícules. Déu n’hi do.
“Mommy” és un melodrama que retrata tres personatges. Una dona amb molts problemes que no sap com redimonis relacionar-se amb el seu fill que pateix seriosos desequilibris, una bipolaritat que compromet tot el que toca. El tercer costat del triangle és la veïna que manté una relació molt estranya amb el seu marit i que provoca algunes de les situacions més dramàtiques de la pel·lícula.
Rodatge histèric, música que ens va donant idees de com viuen els personatges les seves emocions, molts crits i escenes intenses filmades amb una traça indiscutible, amb una força que sorprèn en un director tan jove que ja ha sabut trobar el seu estil, tendresa que sura com una ampolla llençada per un nàufrag. És recomanable veure “Mommy” i després –o abans- veure “J’ai tué ma mère” perquè les dues pel·lícules donen una visió contundent de les relacions que es poden establir entre una mare i un fill.
Depressió, soledat i tot l’esforç per trobar una sortida al món que els tanca, que arriba a asfixiar-los. Quan tasten la felicitat, el director canvia el format de la pel·lícula i passa d’un enquadrament estret a un altre més ample, més lluminós. És la manera d’evidenciar que encara hi ha esperança, que encara poden trobar uns instants de pau en les seves vides, unes vides, no cal dir-ho, que t’arriben a commoure profundament. Tres intèrprets en estat de gràcia: Anne Dorval, Suzanne Clément i Antoine Olivier Pilon.
“Mommy” va compartir del premi del Jurat del festival de Cannes amb l’última pel·lícula de Godard. Estem davant d’un director que cal seguir i que reclama veure i reveure les seves obres.
Fitxa tècnica:
Direcció i guió: Xavier Dolan
Intèrprets: Anne Dorval, Suzanne Clément, Antoine Olivier Pilon, Patrick Huard, Alexandre Goyette, Michèle Lituac, Viviane Pacal, Nathalie Hamel-Roy
Canadà, 2014
Duració: 134′
Estrena a Espanya: 5 desembre 2014
(font de la fitxa tècnica i del cartell: www.labutaca.net)