La Covid19 ens va portar a debats, fins i tot dilemes pels quals, els que treballem als barris i a entitats de base, teníem clara la resposta. Era urgent preparar-nos per fer sí o sí les activitats d’estiu, mai vam dubtar que el lleure educatiu és, i aquest any de forma urgent, una necessitat bàsica a la vida dels infants i joves. Però el compromís inequívoc dels equips de monitors i educadors, coneixedors de les difícils situacions de moltes famílies durant el confinament, es va trobar davant del silenci de les Administracions públiques.
Un silenci còmplice de molts d’actors del lleure al nostre país, un silenci condicionat a temes econòmics. Moltes entitats i empreses de lleure es van plantejar molt seriosament si aquest estiu era possible i viable, tenint en compte la baixada en les inscripcions i l’augment de les despeses per les imprescindibles mesures sanitàries i higièniques.
Aquest silenci incòmode cada cop donava més veu a les entitats del territori, espectadores de la situació de vulnerabilitat de moltes famílies (moltes d’elles en ERTOs o fora del sistema sense cap tipus de prestació) que necessitaven més que mai les seves entitats de proximitat, necessitaven més que mai la força de tota una comunitat per sortir endavant.
Podríem parlar de totes les complicacions que ens vam trobar, preparatius en ple confinament, el teletreball, retard considerable i exigències sanitàries inicials (distanciament físic de 2 metres) amb ràtio d’un monitor cada deu infants, que amb la càrrega i pressió del moment no anaven acompanyades de més recursos econòmics… Però crec que no deixaria veure la veritable resposta social que, durant aquest estiu, equips de monitors i educadors han fet als barris.
Aquest estiu no es necessitava d’accions heroiques, sinó d’accions comunitàries. I amb aquesta contundència, en molts indrets ens vam negar a parlar de Casals d’Estiu, perquè no ho eren, ens vam negar a parlar de lluites vençudes, de guanyar el pols al virus o de tants i tants titulars edulcorats i de càlcul dels departaments de comunicació. Ens vam comprometre equips, entitats, en molts casos també administracions locals per definir i executar projectes on el barri estigués al centre de totes les accions educatives fent servir les escoles, els centres cívics, biblioteques, els propis espais públics, fent que les places esdevinguessin oasis pels infants i joves.

La historia s’escriu sent testimoni en primera línia de tot allò que hem fet, hem denunciat, hem proposat per tal de garantir un estiu en igualtat d’oportunitats, entenent que el codi postal determina en molts indrets com s’ha viscut un confinament, una PCR o els dilemes morals de moltes famílies sense xarxa de suport.
Ha estat un estiu necessari, pot ser el més important de la nostra vida, que ens deixa una sensació d’esgotament però alhora ens deixa amb experiència, amb tècnica i en profunda predisposició de continuar donant resposta comunitària en aquest nou curs escolar que comença. Us puc assegurar que serem fidels a la missió de les nostres entitats, donarem resposta valenta, decidida i determinant a les necessitats dels temps.
1 comentari
Enhorabona, Felipe, per aquest article. Clar i català, ras i curt. Més clar, impossible! A veure si les persones que tenen poder de decisió entenen què cal fer. Felicitats i moltes gràcies per la bona feina que feu. La jovenalla us necessita.