
Escola rural o Escola de poble
Sota o amb el pretext d’aquest títol pretenc posar el focus i les reflexions al voltant dels reptes que, al meu entendre, afronten les escoles petites, públiques i de poble.
L’educació, les escoles, les mestres, els infants, les famílies… i el context que envolta qualsevol tipologia de centre educatiu és canviant, això ha estat sempre així i no ha canviat, encara que és ben cert que en els darrers anys, aquests canvis s’han accelerat promovent mirades diverses, algunes de profundes i d’altres més superficials, que fan de les escoles (i els instituts, escoles d’adults…) uns espais vius i dinàmics. Però, amb aquest breu article o reflexió, volem posar la mirada a les escoles rurals del nostre país.
És ben sabut, i potser una mica sobredimensionat, de l’excel·lència de les escoles rurals. Tant el Departament d’Educació, els mitjans de comunicació, com la societat en general ha vist sempre amb molt bons ulls i una certa nostàlgia les escoles de poble, i en bona part aquesta valoració és molt merescuda, però per altra amaga una realitat i unes dificultats que es troben les mestres i les mateixes escoles a l’hora d’afrontar-ne els reptes actuals.
Però, anem a pams!!! Per què la “dualitat” escola rural o escola de poble? Doncs una bona part de mestres i centres educatius comencen a definir-se com escola de poble, és a dir, un centre que forma part d’un entramat de patrimonis i sabers que ajuden a situar els aprenentatges que entren a les aules per tal de generar més i millors sabers a cada un dels seus alumnes.
Uns centres educatius que veuen el poble com una gran oportunitat per generar situacions d’aprenentatge rellevants i que afectin cada una de les persones de la comunitat educativa (tant dins com fora l’escola), on els diferents patrimonis els tenim a tocar i ens poden permetre connectar els aspectes més rellevants del món amb el qual tenim a prop.
Habitualment vinculem l’escola rural com un centre que té a prop la natura i que hi treballa amb intensitat (bé, no tots els centres, malgrat tenir-ho a tocar ho aprofiten amb intensitat), però no valorem o tenim en compte altres aspectes rellevants que tenim a tocar, com poden ser el patrimoni cultural i aquest no només basat en les “pedres”, sinó també en els sabers de les persones que l’habiten o l’han habitat, o bé el patrimoni econòmic, que sempre ha estat una mica distant, per tal d’observar la riquesa del territori i com aquesta riquesa entra, o no, en equilibri amb els ODS o una mirada ecològica i de sostenibilitat… O bé el patrimoni social i com l’escola i els pobles se situen en aquest nou context social que constantment s’està configurant.
Així doncs, l’escola de poble afronta, com la resta de centres educatius, un gran repte de transformació i obertura per tal que el seu entorn (des de tots els vessants) i el món entrin a les aules per tal de ser compresos, i si cal, transformats i d’aquesta manera poder-lo retornar des de la mirada i saber generat pels infants amb l’ajuda o col·laboració d’experts. En aquest sentit, cada vegada són més les entitats, instituts de recerca, professionals… que veuen les escoles de poble com una oportunitat per tal de compartir el seu coneixement, ja sigui perquè l’escola treballa com un “bloc” i on les edats diferents, la forma de relacionar-nos, la de construir el coneixement… s’acosta més a la manera en què aquestes institucions treballen o construeixen el coneixement. Tenim, doncs, una gran oportunitat per tal que les escoles avancin en pas ferm i acompanyades!!!
En aquest sentit, el Departament d’Educació, des de fa un temps, aposta cada vegada més cap a l’escola de poble mirant d’acompanyar-les o oferint una formació escalable a aquesta realitat… tot i que encara, al meu entendre, falta molt camí per fer!!! Per exemple, encara són poques les iniciatives, tant des de l’administració com de les mateixes universitats, que permetin la formació inicial de les mestres, la protecció de les plantilles en escoles sovint vulnerables als canvis, en l’adaptació de les mesures o normatives que sovint estan pensades per les escoles mal anomenades completes (incompletes). Encara són poques les persones, des de l’administració, que tenen un coneixement profund de la realitat rural i de les escoles de poble que els permeti transformar l’educació des de l’arrel, tenint en compte la particularitat d’aquests entorns. Creiem que encara hi ha poc coneixement de com s’organitza una escola petita, els principis que conformen una ZER, una particularitat del nostre país que, en congressos i trobades amb altres territoris, sempre és molt ben valorada i… en cert punt envejada!
Un altre debat és el d’anomenar “escoles multinivell” a les escoles petites, com si a les escoles “completes” o “urbanes” no hi hagués diversitat de nivells o sabers dins una mateixa aula, on tots els i les alumnes tenen la mateixa edat!!! Sabem que sovint el nom fa la cosa, és per això que des del món (educatiu) rural parlem d’aules multigrau per tal de poder explicar bé que a un mateix grup tenim infants d’edats diferents (sovint molt diferents) i que, per tant, la mirada cap a la diversitat té un enfocament un xic diferent del que habitualment s’ha donat, tot i que encara cal treballar molt per tal de canviar la idea que l’infant petit aprèn del gran, quan per exemple el gran fa operacions matemàtiques o aplica normes d’ortografia.
Les i els mestres de les escoles de poble entenem aquesta diversitat de sabers, d’habilitats i d’experiències davant dels reptes i oportunitats que ens entren a les aules, per tant, amb una mirada sobre el currículum (i ara en tenim noves oportunitats) com una espiral on els sabers van apareixent de manera cíclica per tal de poder-hi aprofundir diverses vegades al llarg de l’escolaritat.
I no voldria acabar sense parlar dels reptes de futur que, ben segur, haurà d’afrontar bona part de les escoles de poble i que té a veure amb el canvi climàtic i la sostenibilitat del planeta. Bona part dels experts creu que en els anys vinents hi haurà una forta mobilitat de part de la població de les ciutats (més grans) cap als entorns menys poblats, per tant, caldrà avançar-se als canvis per tal de poder-nos-hi adaptar i dimensionar els serveis però sense perdre l’essència i els valors de les escoles petites, públiques i de poble!
Unes escoles, que des de la petitesa de la seva mida, tenen un missatge molt clar i potent: treballem cap a una educació que promogui una ciutadania participativa, amb criteri, lliure, responsable i compromesa!!! I poder-ho fer amb l’entorn, amb la mirada cap als diferents patrimonis i amb els ulls clavats al món ha de fer-ho i ho fa possible!
Si en voleu saber més, podeu consultar la web Secretariat d’escoles rurals de Catalunya o el seu Instagram @escolarural.secretar