‘Cinema en curs‘ va néixer l’any 2005 a cinc escoles i instituts de Catalunya, impulsat per l’associació A Bao A Qu com un programa experimental de pedagogia del cinema. Al llarg de tot un curs escolar, dins l’horari lectiu i de la mà d’un/a cineasta i d’un equip de docents, infants i joves descobreixen el cinema des de la pròpia creació i en diàleg amb el gran cinema de tots els temps. Dinou anys després és molt el que hem après reflexionant sobre el cinema, la creació i l’escola juntament amb mestres, professors/es i cineastes. El projecte continua, més viu que mai, també a Galícia, Euskadi, Madrid, València, Alemanya i, en accions puntuals, a Eslovènia, Lituània, Sèrbia, Colòmbia, Mèxic i Xile. Any rere any, prop de 1.500 infants i joves renoven a les seves aules i a les seves vides la meravella que suposa tota veritable trobada amb el cinema.
El cinema que fem, veiem i pensem a ‘Cinema en curs’ és un art que es fa amb el món: amb els carrers, els arbres, la llum, els núvols; amb les persones, els rostres, les mirades, els gestos, les paraules…
El gest d’aturar-se a buscar i filmar un pla obre una escletxa, resignifica la quotidianitat
El cinema és relació. I des de les relacions es teixeixen els processos i els films dels nois i noies a ‘Cinema en curs’. En relació amb les persones, les històries, els records que els i les alumnes retraten en els seus films documentals: oficis artesans, del mar o del camp que volem preservar de l’oblit; històries de migracions; lluites veïnals i laborals explicades amb emoció pels mateixos avis o per persones grans del barri… En relació també amb nosaltres mateixos. En els films de ficció, els nois i noies exploren situacions emocionals que els importen i els són comunes: l’amistat, la separació dels pares, la incertesa quan arribes a una nova ciutat, els vincles amb els avis i la por de perdre’ls… Així, veient i fent cinema, descobreixen que el cinema pot parlar d’ells mateixos, interpel·lar-los profundament, esdevenir un espai d’expressió personal i col·lectiva, donar-los veu.
Finalment, una altra relació fonamental a ‘Cinema en curs’ és la que ens vincula a grans cineastes de tots els temps. Chantal Akerman, els germans Dardenne, Hou Hsiao-hsien, Jean-Luc Godard, Isaki Lacuesta o Agnès Varda, entre tantíssims d’altres, ens acompanyen en la nostra descoberta del cinema. Els autors i autores són companys de viatge, inspiració pels nostres propis films.
«És això el que està en joc amb la transmissió cultural», diu l’antropòloga francesa Michèle Petit a Llegir el món. Experiències actuals de transmissió cultural [Lire le monde. Expériences de transmission culturelle aujourd’hui]: «[…] construir un món habitable, humà, poder trobar un lloc i moure’s; celebrar la vida cada dia, oferir les coses de manera poètica; inspirar els relats que cadascú farà de la seva pròpia vida; alimentar el pensament, formar el “cor intel·ligent”, per parlar com Hannah Arendt, que hagués afegit que cal transmetre el món als nens, ensenyar-los a estimar-lo, perquè un dia tinguin ganes de fer-se responsables d’ell. Car és l’amor del món el que ens dóna una disposició d’ànim política.»
Fer cinema és estimar.