A mesura que la jornada laboral s’escurçava i el temps lliure augmentava, especialment en les classes mitjanes i altes, la gent va començar a desenvolupar interessos i activitats recreatives que es podien realitzar a casa o en clubs privats.
Els primers “hobbys” van ser activitats com el modelisme naval, la radioafició, la fotografia, la jardineria, col·leccionisme divers, filatèlia, etc. Usaven materials tradicionals i eines senzilles, moltes d’elles autoconstruïdes. Així va néixer i es va desenvolupar “Fes-ho Tu Mateix” (DIY, Do It Yourself) amb totes les seves conseqüències ètiques.
El moviment “hobbista” decau amb l’adveniment del consum de masses, l’obsolescència programada, els canvis en l’estil de vida i menys temps lliure. L’expansió de la cultura de consum va fer que les persones preferissin opcions ràpides i pràctiques en lloc d’entreteniments que requerien habilitats artesanals i temps d’aprenentatge prolongat. L’economia globalitzada va començar a oferir productes manufacturats assequibles, reduint l’incentiu perquè les persones fessin coses per si mateixes. No obstant això, la filosofia del DIY va sobreviure en minories que van resistir la cultura del consum.
Així, en un món cada vegada més dominat per la tecnologia i la producció massiva, el moviment maker va sorgir com un far de creativitat, innovació i ètica DIY.
El terme “maker” es refereix als qui gaudeixen creant i construint coses per si mateixos, ja sigui des de simples artesanies fins a complexos projectes tecnològics
En un món on la fabricació en massa sovint significa productes estandarditzats i de baixa qualitat, l’enfocament DIY promou la idea que les persones tenen la capacitat i la responsabilitat de crear i reparar les seves pròpies coses. Això no sols estimula l’autonomia individual, sinó que també una major estima pel treball manual i l’habilitat tècnica. El moviment maker es caracteritza per fomentar valors com l’aprenentatge a través de la pràctica, la creativitat, la innovació i l’esperit col·laboratiu. Es busca empoderar a les persones perquè puguin dissenyar, construir i modificar els objectes que els envolten, en lloc de ser mers consumidors passius més enllà de la mera fabricació.
A partir dels 2000, aquest nou moviment va reviure l’interès pel treball manual, però amb un enfocament radicalment diferent: Les impressores 3D, les talladores làser i els microcontroladors (com Arduino i Raspberry Pi) van democratitzar la capacitat de crear i prototipar de manera accessible. Aquestes eines van permetre als “makers” explorar projectes que integraven electrònica, disseny digital i robòtica d’una manera que els entreteniments tradicionals no havien ofert fins a aquest moment. El moviment maker es va nodrir de l’ideal del coneixement obert, la qual cosa va permetre que els projectes fossin compartits, replicats i millorats a través de plataformes en línia. Fòrums, vídeos i tutorials es van convertir en recursos essencials per a l’aprenentatge compartit, fent que el coneixement tècnic fos accessible per a una major quantitat de persones. Van sorgir espais comunitaris dedicats a la fabricació i experimentació (Makerspaces i Fab Labs), on els makers podien accedir a equips costosos i col·laborar en projectes col·lectius. Aquests espais no sols són llocs de treball, sinó d’innovació, on persones de diferents àrees poden col·laborar, aprendre i experimentar ja sigui en tallers privats, escoles, biblioteques, centres cívics, casals, ajuntaments on sorgeixen grups de persones que aprenen a fer o arreglar coses com petits electrodomèstics amb l’acompanyament de voluntaris més experimentats.
Barcelona és un referent en el moviment maker a Europa ja que el Fab Lab Barcelona, que forma part de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) és un dels primers fos dels Estats Units i ha estat crucial per al creixement del moviment maker a Espanya i a Europa convertint-se en un centre de recerca i educació.
El moviment maker ha trobat a les biblioteques un altre espai per a la seva presència i desenvolupament.Per exemple L’American Space és una iniciativa que s’integra en diverses biblioteques d’Espanya, com la Biblioteca Ignasi Iglésias-Ca Fabra a Barcelona i la Universitat Politècnica de València o la biblioteca Montserrat Abelló de Les Corts de Barcelona. Una altra experiència en aquest àmbit és la Xarxa d’Ateneus de Fabricació a Barcelona que es defineixen com “un servei públic que impulsa la divulgació de la tecnologia i la ciència de la fabricació digital. Són llocs per a aprendre, compartir i intercanviar coneixements. Afavoreixen la capacitació digital i fomenten la innovació social en els barris de Barcelona.”
A Catalunya ,en l’àmbit educatiu, el moviment maker s’ha integrat activament promovent l’aprenentatge pràctic i fomentant habilitats en ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques (STEAM).
A través d’iniciatives públiques i privades, escoles de Catalunya han adoptat l’enfocament maker, utilitzant la fabricació digital, la robòtica i el disseny per a enriquir el currículum escolar i motivar als estudiants
Aquests espais no sols fomenten la creativitat, sinó que també promouen habilitats essencials com la resolució de problemes, el treball en equip i el pensament crític.
Alguns exemples destacats d’experiències maker en escoles i centres educatius de Catalunya:
L‘Escola Montessori de Rubí s’ha destacat per integrar metodologies innovadores com el Tinkering (experimentar, jugar i fer petits canvis a alguna cosa per a reparar-ho, millorar-ho o crear una cosa nova a partir d’això) i la Cultura Maker en el seu enfocament educatiu. Aquest tipus d’aprenentatge pràctic es promou a través de jornades específiques, com la jornada Tinkering on s’ha buscat donar a conèixer l’espai i les experiències disponibles per als estudiants. A més, l’escola ha realitzat activitats com la ‘Matinal Maker’, on els alumnes conviden les seves famílies a participar en projectes creatius, fomentant així la col·laboració i l’aprenentatge conjunt.
L’Escola Virolai (Barcelona) és pionera en la implementació del pensament maker en el seu currículum. En els seus programes educatius integren el treball amb eines digitals com a impressores 3D i talladores làser en classes de ciència i art, ensenyant als estudiants com conceptualitzar i crear prototips d’objectes.
El Fab Lab Barcelona ha col·laborat amb diverses escoles en projectes com el de l’Institut Escola Trinitat Nova, on els estudiants treballen en projectes maker d’impacte social. Mitjançant activitats de creació digital i fabricació de prototips, es desenvolupen solucions per a problemes específics de les seves comunitats, com a mobiliari urbà o dispositius sostenibles.
En resum, el moviment maker està transformant l’educació inspirant a una nova generació de creadors i connectant amb la rica tradició dels “hobbistes” del segle XX. Aquest moviment no sols està canviant la forma en què aprenem, sinó també la forma en què veiem el món i les nostres capacitats per a modelar.
