El Prat obre una nova terminal: la revolució educativa i cultural

Hi ha murs que uneixen

“Som Diversitat en Comunitat. Al Prat posem un ampli ventall de possibilitats educatives i culturals a l’abast de tothom. Som al Prat, On El Món Canvia. Interseccions”.  Aquest és el text del llençol que, a títol de benvinguda, penja de la façana de l’escola Jaume Balmes  del barri de Sant Cosme, a l’igual que ho fa als altres centres educatius de la ciutat.  L’alumnat d’aquesta escola són musulmans, gitanos i d’altres nacionalitats, ens explica la seva directora, Pietat Bodelón: “Amb els nouvinguts la dificultat es converteix en una oportunitat, perquè la diversitat ens enriqueix”.

Ens condueix fins al pati per mostrar-nos un segon espai de benvinguda molt estimat on la comunitat educativa hi ha deixa’t la seva petjada artística, representant-hi els diversos valors socials del veïnat. L’han convertit en el símbol de la unió i la solidaritat entre l’escola i el barri, “en un lloc que pertany a tothom”. Aquesta intervenció artística ha comptat amb la col·laboració de l’Escola d’Arts del Prat i d’un artista visual, així com amb la d’una dotzena d’entitats del barri: Dones sàvies, Asociación Salvadoreña en Catalunya, Joventut Banu Prat, Pla d’Actuació de Sant Cosme, Fundació Catalana de l’Esplai, etc. Cadascuna d’elles ha triat un valor que la defineix, ha visitat l’escola i l’ha representada a través d’un relat, d’un conte o d’una petita obra de teatre perquè els alumnes els comprenguessin. Els infants, en diversos tallers, han creat els dibuixos i les imatges gràfiques del mur i han construït els instruments i eines necessàries per pintar-lo. Un llarg procés de sessions de treball dels educadors de l’Escola d’Arts amb les entitats del barri i amb els mestres –i entre aquests i els alumnes– que desemboca amb la pintada mural i la festa on hi participen l’escola i el barri, per tal d’anar teixint noves relacions socials significatives.

Aquest curs s’està pensant un projecte semblant però a l’inrevés: seran els infants els qui triaran i treballaran un valor i l’aniran a explicar a les entitats a partir de microrelats: “Ara estem recollint informació per escriure històries de vida des de l’ètica, amb una gran participació de la comunitat. El nou projecte es construeix a partir d’una taula de treball entre la comunitat educativa i la comunitat cultural”.  Durant el procés, que compta amb la col·laboració  de Daniel  Gasol, d’Amics de l’Art del Prat i coordinador dels projectes d’arts d’Interseccions, s’intercanvien mirades, reflexions i coneixements, amb molts moments de coordinació entre els diferents agents: direcció, claustre, cicles, entitats… Aquest projecte dura un any però l’objectiu és que es consolidi i sigui sostenible per acabar-lo d’incorporar dins del seu projecte estratègic del centre. La directora no sap encara com serà la cloenda –perquè es tracta d’un procés dinàmic que es va modificant–, però s’imagina un museu viu, amb una mostra del treball de tot el curs: còmics, dibuixos, murals, fotografies, vídeos, representacions teatrals, etc.

Les cinc claus d’aquesta revolució

El Prat del Llobregat és un municipi de 63.000 habitants que disposa d’una gran xarxa d’equipaments, zones verdes i serveis públics que han suposat una millora en la qualitat de vida dels seus habitants. Ara bé, al començament de l’últim mandat municipal l’alcalde va plantejar un repte ambiciós: treballar un projecte educatiu global per generar un procés de transformació personal i comunitària amb oportunitats per a tothom, mobilitzant tot l’actiu educatiu, cultural i artístic de la ciutat.

Cristina Castells, llicenciada en Humanitats i amb un màster de gestió cultural, tècnica de cultura  i ara responsable del programa Interseccions, ens explica les claus d’aquesta revolució, compartides per les altres persones vinculades al programa. Primera clau: hi ha una voluntat política inequívoca i es posen els recursos necessaris, amb un pressupost de 750.000 euros aquest curs destinat al programa Interseccions, l’eina per aconseguir-ho. Segona: els departaments de Cultura i Educació, que habitualment funcionen com a regnes de Taifes amb alguna col·laboració puntual, passen a treballar colze a colze, de manera transversal, amb moltes hores de discussió per definir un relat comú i amb espais permanents de reflexió i coordinació. Tercera: es parteix de la idea que tot projecte cal fer-lo amb totes les entitats i equipaments, i amb tots els centres educatius, i ha de beneficiar tota la ciutat a través d’una cultura viva en constant transformació. Es tracta d’anar construint la ciutat educadora a foc lent i a llarg termini. Sempre amb l’objectiu d’aconseguir una ciutadania crítica, lliure i feliç. En aquest sentit, es proposen anar avaluant l’impacte en les relacions i en els canvis experimentats. Quarta: L’Ajuntament capgira la lògica de relació amb les escoles, ja que parteix del coneixement i reconeixement de les propostes i projectes de centre ja existents per anar més enllà, enriquint-les i aprofundint-les mitjançant suports formatius, metodològics i amb recursos tècnics i humans. Els projectes, per tant, es van bastint conjuntament, i això genera confiança i complicitats. I cinquè: “La pregunta que cal fer a les entitats i institucions no és què em dónes sinó què construïm junts, a partir de la cooperació i la corresponsabilitat. Per tant, es va més enllà de la clàssica oferta de catàleg de serveis, un canvi substantiu en les relacions territori-escola. També cal fer-se constantment aquesta altra pregunta: allò que fem genera innovació, modifica alguna cosa?”.

El projecte vol fomentar processos d’aprenentatge transformadors en cinc àmbits de treball: Educació en les Arts; Coneixement científic, tècnic i digital; Lectura; Impuls de l’anglès; i Coneixement de la ciutat. Actualment el programa Interseccions inclou una xarxa comunitària de 30 centres educatius, 10 centres culturals i 33 entitats socials, culturals i educatives. Els projectes, que tenen una duració mínima d’un any, compten amb dos instruments: el laboratori de propostes pràctiques –espais de gestació de futurs projectes entre l’ajuntament, professionals i centres educatius– i els entorns d’aprenentatge –espais de reflexió i formació on es comparteixen coneixements i bones pràctiques educatives–. El grup motor d’Interseccions el componen els Caps de Cultura i d’Educació, la direcció, els cincs responsables d’àrees que defineixen les orientacions i estratègies i una oficina tècnica amb sis persones que donen suport tècnic i metodològic i contribueixen al desenvolupament operatiu del Programa.

Passeig per tres comunitats educatives

A l’escola Can Rigol, un centre d’Educació Especial, tiren endavant un projecte d’Arts Visuals. En la fase inicial de disseny estan identificant necessitats i es proposen tres línies d’actuació: l’elaboració d’un decàleg sobre la inclusió de la diversitat cultural als espais artístics i culturals; la preparació d’un festival al final de curs on es visibilitzi el treball realitzat; i la introducció de nous processos metodològics i artístics a l’aula. “Hem apostat per l’art des de fa temps. La creativitat és bàsica, doncs ofereix oportunitats molt enriquidores i permet treballar l’emotivitat”, sosté Marta Pons, la cap d’estudis”. Amb el projecte que comparteixen amb l’Escola d’Arts del Prat i UNZIP Arts visuals volen fer un pas endavant: “És un treball molt intens i enriquidor”. Pel festival s’ha triat la temàtica de l’aigua, on cada grup treballa un aspecte diferent: el seu cicle, els tres estats, els fenòmens atmosfèrics, les propietats, el mar, la pesca, els reptes de futur, etc.

A l’escola Jacint Verdaguer un grup de 4t de Primària està assajant el concert de Nadal que tindrà lloc al teatre municipal. Els alumnes toquen cinc instruments diferents: saxo, clarinet, flauta, trompeta i trombó. Una estona abans han estan treballant separats per grups amb cada instrument. L’escola ha fet una aposta important per la música i s’ho ha organitzat per tenir tres especialistes de la matèria. Juntament amb tres musics de l’Escola d’Arts en Viu impulsen el projecte Entrevents per l’alumnat de 3r a 6è. Li dediquen una sessió setmanal. L’objectiu, explica Mari Paz, la directora del centre, és “que la música arribi a tothom i que tothom puguin tocar un instrument. Per aquests infants que no han anat mai a escoltar una orquestra i per les seves famílies aquesta experiència és culturalment molt significativa. Se senten molt motivats i orgullosos”.

Cada setmana hi ha una reunió de coordinació entre tots aquests educadors. Avui, aprofitant la nostra visita, es dediquen a fer una valoració del projecte. “La música, a diferència d’altres centres on s’ha convertit en un aprenentatge molt individual, és aquí una activitat socialitzadora: es va de l’infant al col·lectiu”. Hi ha qui ho compara amb l’educació musical que va rebre: “Allò tot era teoria i no tocaves mai cap instrument, a tot estirar la flauta, res més”. També destaquen l’educació de valors com l’escolta, la concentració, la paciència i la cooperació. “S’ajuden molt entre ells perquè saben que si un falla se’n va tot en orris”.  A banda dels tres concerts anuals, també s’organitza anualment la Tocata amb tots els alumnes de 4t del Projecte Entreinstruments perquè les quatre escoles on s’aplica es relacionin. Per promoure aquest intercanvi també es fan visites als centres acompanyades de petites actuacions, i fins i tot les famílies estan tractant de formar una orquestra. És així com la música circula pertot arreu, i des de l’escola es projecta a tota la ciutat.

Hi ha centres que porten a terme diversos projectes, com és el cas de l’escola Josep Tarradellas: dansa, impuls de l’anglès i teatre. Un grup d’alumnes col·locats en rotllana segueixen les consignes de l’educador extern. “Zip, cap a la dreta, zap, cap a l’esquerra. Us heu de mirar els ulls”. Els alumnes disparen els braços en la direcció corresponent com si anessin a llençar una fletxa. “És un joc i hem de vetllar perquè tothom ho faci bé, perquè som una companyia”. És una de les tècniques de concentració i control del cos que s’exerciten al llarg del primer trimestre. Després es dediquen a l’escriptura de l’obra: van fer una enquesta sobre què volien parlar, surt el bullying i decideixen adaptar un text de Robin Hood sobre aquesta temàtica. I acabarà amb el festival, amb la representació de l’obra. La finalitat d’aquest projecte és que l’alumnat, a partir de l’experiència de participar en una obra de teatre, aprengui habilitats relacionades amb la creació i producció teatrals. De la realització (desenvolupament) d’aquest projecte se n’encarrega l’Escola d’Arts en Viu del Prat, amb la col·laboració de professionals del Teatre Kaddish, que tenen una cura especial tant del procés com del producte final.

En aquest mateix centre funciona el projecte d’impuls de l’anglès amb la participació d’auxiliars de conversa en grups reduïts d’alumnes de tots els graus durant un parell d’hores a la setmana. Es tracta del projecte més compartit, doncs es desenvolupa a la majoria de centres. Es pretén introduir l’anglès en la quotidianitat dels centres educatius i aquests organitzen la conversa en espais horaris específics, o bé  al menjador, al pati, a les sortides o en altres activitats. L’anglès compta amb un laboratori de propostes pràctiques que culmina amb la celebració del Spring Festival, amb estands per mostrar els projectes, propostes d’activitats amb el suport dels auxiliars de conversa, teatre, música, etc.

Passeig per  tres comunitats culturals

Des del Centre Cívic Ribera Baixa es treballa l’àmbit del coneixement científic, tècnic i digital, on s’investiga per generar coneixement a partir del laboratori,  però també es proposen solucions innovadores i creatives des d’una perspectiva crítica per entrellaçar tot el potencial tecnològic amb el dia a dia de les persones. Cristian Añó, el coordinador metodològic d’Interseccions, procura que es garanteixi una visió el més transversal possible, així com la necessària equitat en tots els àmbits; i comenta les dificultats de construir un relat comú. “Només parlar el mateix llenguatge ja és important, però transformar els marcs mentals requereix temps. Per això és tan important consolidar les eines transversals i la comunicació. Sabem, però, que el procés del projecte genera canvis d’actituds i que Interseccions és ja avui un gran actiu de la ciutat”.

El projecte Inventem i investiguem per la sostenibilitat disposa d’una xarxa on hi participen quatre escoles, un institut i dos centres cívics que van teixint processos intererconnectats i proposant diverses accions pels centres. Cadascun d’ells investiga a la seva manera experiències de sostenibilitat i de no sostenibilitat a la vida quotidiana. D’aquí a uns dies es reuniran per veure com consensuen un relat comú i comencen a pensar en la realització d’un videojoc, una de les eines més potents de participació i comunicació a la ciutat. També es difonen les experiències a través de la ràdio i televisió local. Daniel Velasco, director del Centre Cívic, ens explica que des d’aquí s’acompanya tot aquest treball. Una altra iniciativa en la qual intervé és en el projecte Petits Contes. “Abans era un concurs literari però ara s’ha obert a altres àmbits de la creació per explicar històries amb diferents mitjans: text, fotografia, videojoc. El repte és que les famílies també s’hi impliquin”.

La Biblioteca Antonio Martín és esplèndida i disposa d’una gran varietat de sales per diversos usos. En una d’elles avui hi ha la reunió mensual del projecte de converses literàries. Durant la primera hora han estat junts i a la segona s’han dividit en tres grups per preparar les activitats del segon trimestre: un primer grup d’escoles primàries, amb representants de dues AMPA i un assessor del Centre de Recursos Pedagògics; en l’altre el professorat d’Institut: i en el tercer les escoles bressol, on hi participa la directora de l’àmbit de Lectura, la Montse Morillas. Ens comenta que la conversa literària consisteix en una lectura en veu alta, utilitzant sobretot –de 1r a 6è– àlbums il·lustrats, durant mitja hora a la setmana. Durant el primer trimestre han estat rebent formació del grup Gretel de la Universitat Autònoma de Barcelona. I el mes de maig es farà la gran festa literària oberta a la ciutat. Al mateix temps, en el marc de les activitats extraescolars els centres conviden a les mares i els pares per ajudar a fomentar la lectura a casa amb els seus fills.

En relació a la lectura cal afegir que l’Ajuntament del Prat i la Fundació Bofill, des del curs 2014-15, porten a terme el programa Lècxit que també s’ha incorporat a Interseccions. Es tracta de treballar l’hàbit de lectura entre els infants de forma lúdica i amena, mitjançant accions comunitàries i de voluntariat.

Al Centre de Cultura Torre Muntadas ens rep Marga Gómez, responsable de l’àmbit de Coneixement de la ciutat, arxivera municipal i historiadora, amb un grapat de publicacions sobre El Prat. Els projectes que s’hi apleguen són de tres tipus. En el primer, Remena la Nau (Centre de Cultura Popular que aplega la Federació d’entitats), hi participen diversos centres i una AMPA. L’objectiu és que cada col·lectiu triï un element de la cultura popular, el treballi amb un artista plàstic que els apadrini i realitzi un projecte gràfic a dins per embellir aquest espai. En el segon,

Connexions, hi participen quatre instituts. El projecte es treballa en horari lectiu durant tot el curs, partint d’una temàtica comuna que cadascú orienta d’una manera diferent. Fa dos anys es va centrar en els exilis i les migracions; el curs passat en les identitats líquides definides per Bauman; i aquest en les diferències: socials, de gènere, etc. I el tercer és  Memorables, un projecte d’aprenentatge-servei que serveix per recuperar la història oral del Prat. “A partir de l’experiència de gravar enregistraments sonors i audiovisuals, es pretén que l’alumne es conscienciï sobre la importància de preservar i difondre el patrimoni i la memòria històrica de la ciutat”.

El producte final és una exposició. La que es va preparar l’any passat i que avui encara es pot veure és sobre les dones a la fàbrica, que té com a principal finalitat posar en relleu la importància del treball femení en el procés d’industrialització del Prat. Aquesta mostra es va inaugurar el setembre coincidint amb la Festa Major. És així com el treball de la comunitat educativa es coneix i es reconeix a la ciutat. I és així com la festa de l’educació i de la cultura comença a revolucionar la ciutat. Som als inicis de la tercera terminal del Prat.