Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Avui, pràcticament a les acaballes del primer quart del segle XXI, el nostre sistema educatiu i també l’escola està en un procés total de canvi. Les metodologies actives estan conquerint les nostres aules i mestres, alumnes i també pares estem fent un gran esforç per navegar en aquest mar de caos i dubtes, amb l’objectiu d’adaptar-nos a la nova realitat que ens toca viure.
La societat d’avui cada vegada és més diferent que la d’ahir i això cal donar-hi resposta. Quan va irrompre la revolució industrial la societat necessitava mà d’obra i per tant, un perfil de ciutadà amb unes habilitats concretes. Poc a poc, les màquines van anar suplantant gent dels seus llocs de treball, ja que posseïen habilitats molt més eficients per desenvolupar la tasca que havien de realitzar. Els ciutadans van haver d’adaptar-se a la nova situació, ocupant llocs en què sí fossin útils.
Ara estem en un procés semblant, però ja no són les habilitats físiques les que s’estan suplantant sinó fins algunes d’intel·lectuals. Amb l’aparició de la intel·ligència artificial, els robots són capaços de realitzar amb gran eficiència totes aquelles tasques en què s’ha d’aplicar un algoritme, mecànica o instrucció, modificant fins i tot processos en funció de la situació concreta. Si en la revolució industrial foren els braços de les persones els que es substituïssin per grans i forts braços mecànics, avui el que s’està substituint és una part del nostre cervell. Ordinadors, robots de cuina, robots de neteja, telèfons intel·ligents, aplicacions de realitat augmentada… estan presents a totes les llars i si ho hem sabut aprofitar, de ben segur que ens han facilitat poc o molt el nostre dia a dia.
A part, vivim en una societat en què la immediatesa marca el ritme de la nostra vida i fa que sovint, prenem decisions impulsivament sense valorar ni pensar quina decisió hagués sigut la més adequada en cada cas. Ens costa trobar la pausa per pensar, reflexionar i observar el nostre entorn i fa que en molts casos, la nostra presa de decisions sigui errònia, poc eficient i fins i tot generadora de conflictes. I a més l’error es paga molt car, ja que des que naixem, equivocar-se té una connotació negativa. Cometre errades porta conseqüències que ningú vol i per tant això fa que també ens condicioni en la presa de decisions. Els nostres fills i alumnes són parts actives de la nostra societat com nosaltres, i la immediatesa sol convertir-se en el seu full de ruta i la por a equivocar-se en el timó de l’embarcació ingovernable per navegar en aquesta societat.
Per donar-hi resposta, cal fer aquest moment de pausa i analitzar on som i per què hem arribat fins aquí. Totes dues són preguntes difícils de respondre, però permeten mirar cap endavant per buscar solucions. No hi ha temps per penedirse ni flagel·lar-se, dient que tot ho fem malament, perquè a més no és gens cert. Reflexionant sobre tot plegat, cal buscar solucions. El nostre món està format per persones i aquestes són i seran les responsables del nostre futur, per tant on cal incidir ara és en els que d’aquí 15 o 20 anys ocuparan llocs de treball a la nostra societat, llocs que segurament encara no existeixen i de professions també incertes, però en definitiva seran els responsables de la nostra societat. Com a pares, mestres i persones preocupades pel nostres present i futur ens toca dedicar un temps a respondre una gran pregunta: “Quin tipus de ciutadà volem?”.
