Durant aquest darrer any, la idea que s’aprèn en qualsevol moment i en qualsevol lloc s’ha convertit en una realitat quotidiana per a milions d’infants i adolescents als quals l’any passat se’ls va tancar l’escola i les activitats extraescolars de manera inesperada.
La pandèmia ens ha recordat que l’aprenentatge eficaç no només passa a les escoles, i que necessita la complicitat de la comunitat per fer front a les creixents desigualtats educatives. Allà a on ni l’escola ni les famílies han pogut arribar ho ha fet el barri, el poble, la ciutat… L’ecosistema educatiu més pròxim sovint ha sigut el centre de la solució, connectant recursos, oportunitats, acompanyant, oferint espais per respirar i oxigenar-se, creixent davant de l’adversitat, reinventant-se i innovant des de l’acció col·lectiva.
Lluny de paralitzar-nos, la crisi educativa derivada del tancament escolar per la Covid-19 va activar la capacitat de resiliència dels territoris per sostenir i garantir l’educació de tots els infants i adolescents. Va activar la voluntat que el confinament no esdevingués aïllament educatiu i emocional per a milers d’infants i famílies i que la pandèmia no fos un parèntesi per l’educació.
D’aquest any d’educació d’excepció podem aprendre quatre grans conclusions.
La primera de les lliçons que ens deixa la pandèmia és que una educació que no deixi ningú enrere requereix una comunitat que superi la idea d’una educació centrada en l’escola. Per sostenir el dret a una educació ampliada per a tothom ens cal teixir complicitats entre els diversos actors del territori (entitats del lleure, biblioteques, museus, centres educatius…) i aprofitar el potencial de l’entorn.
La segona és que hem de continuar reivindicant amb fermesa que les activitats de lleure i les extraescolars són Educació en majúscules, tot i la feina feta i el compromís durant anys de regidors i tècnics municipals, mestres i directores de centres, entitats, educadors de lleure, investigadores, professionals d’àmbits esportius, artístics i culturals d’arreu de Catalunya. Han estat crucials perquè els nens i els joves, especialment d’entorns vulnerables, tinguessin un suport emocional imprescindible i oportunitats per compensar la pèrdua d’aprenentatges que han patit.
En tercer lloc, la crisi educativa derivada de la covid19 ha fet encara més evident que les vacances d’estiu són un espai d’oportunitats educatives de primer nivell, però també són un període en el qual les desigualtats educatives s’agreugen amb els més vulnerables. Per això, tenim el repte inajornable de passar d’un estiu distret per a alguns, a un estiu enriquit, divertit i educatiu per a tots els infants i joves. Sense excepció.
És per això que, si volem que tots els infants i adolescents puguin gaudir d’experiències educatives riques tant de dins com de fora de l’escola, és imprescindible tenir unes polítiques educatives que mirin més enllà del sistema educatiu.
I com podem passar dels reptes i del consens entre gran part de la comunitat educativa a unes polítiques públiques 360?
Doncs, en primer lloc, això es fa caminant i preguntant-nos constantment com fer les activitats educatives més riques, com arribar als infants que més ho necessiten, com garantir que totes les activitats siguin de qualitat. Com s’ha demostrat, no es tracta de tenir LA gran política pública que resolgui tots els nostres reptes, sinó que el primordial és tenir clar l’horitzó i anar implementant mesures que ens hi portin.
En la Jornada Anual de l’Aliança Educació 360 hem pres més consciència que les accions educatives individuals no són sostenibles en un entorn canviant i complex com l’actual
Però, en paral·lel, cal que imaginem i construïm entre tota la comunitat educativa la política educativa de futur que volem. Perquè no podem permetre que la resposta d’emergència que ha donat el fora escola es quedi en això, en un esforç excepcional i puntual. Volem que l’Educació 360 esdevingui política educativa de país i un element troncal per garantir l’equitat. Participar en casals d’estiu, visitar museus, fer excursions… és una font d’aprenentatge vital i d’enriquiment competencial cada vegada més important per a l’èxit educatiu. Però gaudir d’aquestes activitats depèn, en gran manera, de la renda familiar i de l’entorn de l’infant o jove. Per això, la realitat és que el fora escola encara és generador de grans desigualtats que l’escola sola no pot compensar.
La connexió d’agents comunitaris i d’entorns d’aprenentatge són i han de seguir sent element central per posar fre a les desigualtats educatives. Tal com s’ha posat de manifest en la Jornada Anual de l’Aliança Educació 360, hem pres més consciència que les accions educatives individuals no són sostenibles en un entorn canviant i complex com l’actual. I que, per això, necessitem lideratges que cooperin entre ells, aliances publicoprivades que ens ajudin a recuperar la confiança en el futur i a articular propostes amb visió compartida entre diversos sectors.
I, per fer-ho possible, calen més recursos per arribar als que més ho necessiten. Però no només parlem de més diners. També cal una aposta decidida, continuada i sostinguda per les activitats del fora escola i que es considerin part imprescindible de les trajectòries d’aprenentatge. I, en aquest sentit, la covid19 no pot ser l’excusa per frenar la igualtat d’oportunitats en el fora escola. Cal continuar conquerint aquest espai i estar a l’altura dels infants i adolescents de tot el país, ens hi juguem molt.
