Autor: Sílvia Majoral

L’altre dia em va trucar una família de l’escola ben amoïnada perquè, al seu fill de tres anys, ja li havien recomanat que el portessin al CEDIAP ( entres de desenvolupament infantil i atenció precoç), li comentaven que era rebel i es movia molt. Volien presentar-me el nen per conèixer la meva opinió. Al nen el vaig veure rialler, simpàtic, espontani i bellugava, és clar. Quan estava jugant al parc i li deien que havien de marxar, feia veure que no ho sentia, és clar. Quan s’enfada, alguna vegada llença les joguines enlaire, és clar. És un nen sa i actiu…

Aquest migdia, a les notícies, parlaven sobre l’escola. Explicaven que ja fa anys que les proves mostren que el país treu mals resultats en comprensió lectora. Es feien ressò d’unes propostes que ha fet la Fundació Bofill per millorar-ne els resultats. S’insistia que les activitats proposades tenien base científica. Tal com s’exposava, semblava tot una gran novetat. Sortia una mestra llegint al seu grup en veu alta. Quan jo anava a l’escola (fa bastants anys) el meu mestre ja ho feia. Actualment, també hi ha tantíssimes escoles que ho fan: llegir l’adult en veu alta, llegir un episodi cada dia,…