El decret de plantilles ha estat un motiu de debat des de la seva aprovació l’any 2014. Primer de tot cal dir que qui escriu aquest article d’opinió va defensar (i defensa) la possibilitat que les direccions dels centres educatius participin en la selecció de perfils professionals per al desenvolupament del Projecte Educatiu del Centre a través del Projecte de Direcció.
Ara bé, aquesta defensa no es contradiu amb l’observació de determinades qüestions que s’han anat produint al llarg d’aquests anys i que no semblen garantir una qüestió tan important com la transparència. En el moment d’aprovació del decret es va prometre per activa i passiva un sistema transparent que mai s’ha implementat.
Realment és necessari garantir els principis de transparència, accés a la informació pública i bon govern que estan àmpliament justificats en la Llei catalana de l’any 2014 i l’espanyola del 2013. I aquesta garantia hauria d’estar en la manera d’actuar de tota l’administració, també en la gestió de les places estructurals (perfilades) dels centres educatius.
Es posa de manifest la necessitat de millorar el procés de “perfilat” i selecció de places estructurals, però també altres processos que el mateix decret de plantilles assigna a les direccions del centre. Cal preguntar-se, doncs, per què no és un sistema transparent?
Resulta difícil d’entendre que en alguns centres educatius la informació que es dona al claustre i al consell escolar sobre la mateixa necessitat de crear aquestes places és més aviat escassa i, en alguns casos, inexistent. Fins al punt que es pot arribar a lliurar una informació a l’òrgan col·legiat i una altra de complementària o contradictòria als Serveis Territorials. I això és possible perquè enlloc es diu que les fitxes de creació i justificació de les places estructurals que serveixen per a crear la plaça no es lliura a l’òrgan col·legiat del centre.
A més, aquestes fitxes justificatives no es publiquen enlloc, i resten en els calaixos fins que algú (algun ciutadà) en requereix el seu lliurament. Tan difícil seria publicar aquestes fitxes justificatives? Per què no es publiquen? Després veurem alguns exemples.
Tampoc es publiquen les sol·licituds dels candidats en les entrevistes a places estructurals. En qualsevol concurs de l’administració pública es publiquen els participants i les puntuacions obtingudes. Però amb les places estructurals no passa. És necessari publicar-ho? Sens dubte, és l’única manera que tenen els candidats de poder comprovar que el procés ha estat clar i segueix la normativa. Malauradament, això no és així. No hi ha manera de comprovar si un candidat té més mèrits (un dels principis en la selecció de personal en l’administració pública és el “mèrit”) que un altre que acaba sent seleccionat.
En qualsevol concurs de l’administració es publiquen els participants i les puntuacions, però amb les places estructurals no passa, no hi ha manera de comprovar si un candidat té més o menys mèrits que el que acaba seleccionat
Tot i que anteriorment s’havia obviat la participació del professorat en la selecció del personal per aquestes places, fa quatre anys es va introduir la necessitat que almenys un membre del sector professorat del Consell Escolar participi a les entrevistes que es fan als aspirants que volen aconseguir alguna d’aquestes places. Resulta evident que aquesta modificació es va fer per garantir més objectivitat el procés de selecció. Ara bé, enlloc consta com es fa aquesta selecció d’aquest membre del sector professorat, amb la qual cosa, en alguns casos, pot donar lloc a seleccions personals del director/a del centre educatiu. Per tant, el director/a del centre decideix quin altre professor/a participa a les entrevistes per valorar mèrits i perfils sense participació de la resta de professorat representant al Consell Escolar.
Finalment, no hi ha tampoc la publicació dels resultats de les entrevistes. De fet, ni tan sols es fa aixecar una acta del procés d’entrevista, amb la qual cosa resulta impossible de determinar si realment el procediment ha seguit els criteris que marca la norma. Algú s’imagina un procés selectiu on no es publiquen els criteris, les puntuacions, els aspirants, etc.? Doncs això és el que passa amb la selecció per aquestes places, i d’aquí les darreres sentències judicials.
Certament, amb aquestes condicions hi haurà direccions que actuaran amb la màxima transparència que permet el sistema, però també és cert que hi ha casos que suposen un clar abús en el procediment de selecció, fins i tot en la mateixa creació de la plaça/es estructurals. Anem a veure alguns exemples reals a partir de la documentació lliurada pel mateix Departament d’Educació a través de diferents Sol·licituds d’Informació Pública.
Creació de plaça amb dues especialitats a l’ESO
D’acord amb el decret del Departament d’Educació, amb aquestes places es pretenia reduir els equips docents (sobretot en els primers cursos de l’ESO). Hi ha casos detectats en els quals la persona seleccionada no dona cap assignatura de les seves dues especialitats, i les assignatures ni tan sols són de l’ESO, sinó del batxillerat. El decret i les resolucions que el concreten no permeten aquesta situació, però la realitat no deixa de portar la contrària i en alguns casos la inspecció ho justifica amb un criteri personalíssim que resta fora del decret.
Plaça d’una especialitat amb perfil AICLE
Aquestes places es creen per permetre la docència d’algunes àrees curriculars en un idioma diferent del vehicular. Un cop analitzada la informació lliurada pel Departament d’Educació, es comprova que, efectivament, en algunes d’aquestes places no s’imparteix cap de les assignatures en anglès (o una altra llengua). Llavors, per què es manté aquesta plaça? Només es pot entendre des de la voluntat de seleccionar la persona, però no el perfil.
Especialitat X amb perfil de metodologies de treball globalitzat
Aquest seria un perfil molt interessant si en el centre es treballés per projectes, així i tot si s’analitza el PEC o les programacions didàctiques (que també es poden consultar a través de sol·licituds d’informació pública) es veu clar que el treball globalitzat és inexistent.
De casos com aquests malauradament, se’n detecten contínuament, però no sembla que ningú n’estigui fent un seguiment, ni tan sols en el moment que es comuniquen aquestes situacions a alts càrrecs del Departament, o bé es notifiquen recomanacions per part d’organismes qualificats com l’Oficina Antifrau.
Però la situació pot resultar encara més kafkiana quan s’intenta verificar si realment l’entrevista a la persona seleccionada es va fer. En primer lloc, no consta en cap document que realment l’entrevista s’hagi fet, i això provoca que el director/a pugui dir que efectivament l’entrevista s’ha fet, quan realment no ha estat així. Són afirmacions dures, però es constata que hi ha algun/s directors/es que afirmen haver realitzat entrevistes de selecció quan ni tan sols s’ha enviat la convocatòria a l’entrevista.
Cal dotar aquest sistema de més transparència i actuar davant d’irregularitats; el pitjor atac al decret de plantilles no ha vingut de sindicats ni tribunals, sinó de dintre mateix de l’administració
Fins i tot hi ha casos en què un inspector d’educació, després d’una investigació, arriba a afirmar en un informe d’inspecció que en una entrevista per una plaça perfilada hi ha participat un docent del sector professorat del Consell Escolar (com diu la norma), i un altre inspector/a afirma sens cap mena de dubte que qui va participar en la mateixa entrevista va ser un altre docent. I tot, sense que hi hagi ni un sol document d’aquella suposada entrevista. Resulta extremadament difícil d’entendre que diferents inspectors emetin informes contradictoris entre sí, si no és un intent d’amagar situacions que superen amb escreix el que permet el decret de plantilles.
Certament, sembla que davant d’aquestes situacions, que en cap cas es pot afirmar que siguin majoritàries, almenys amb les dades que es poden sol·licitar i he tingut accés, el Departament ha optat per intentar amagar la situació i no lliurar tota la informació sobre les diferents places estructurals d’alguns centres, obligant el reclamant a recórrer a la GAIP perquè se li lliuri la informació que l’administració té en el seu poder.
Sembla que seria necessari dotar aquest sistema de més transparència i d’algunes actuacions davant d’irregularitats constatades. El pitjor atac al decret de plantilles no ha vingut des de sindicats ni d’instàncies judicials, sinó de dintre mateix de l’administració.
