Autor: Bernat Ferrer

L’Erasmus hauria de ser accessible a tothom, independentment del seu origen, el seu compte bancari o de si els seus pares han anat o no a la Universitat. Ara mateix, el programa és massa sovint un ‘club de nens rics’ per als estudiants que es poden permetre esperar mesos per obtenir un reemborsament, o amb pares que poden cobrir la fiança d’un pis en una ciutat estrangera.» Amb aquesta contundència s’expressava a mitjan maig l’eurodiputada Nela Riehl (Verds/ALE), promotora d’un informe perquè el proper programa Erasmus 2028-2034 sigui menys elitista. El comitè d’Ocupació i Afers Socials (EMPL) de l’Eurocambra, presidit…

Un projecte perquè l’alumnat d’ESO i batxillerat surti al carrer i plasmi en un mapa les mesures d’accessibilitat que hi ha, o no, als carrers i establiments del seu municipi. Aquesta és la idea que hi ha darrere de la Lliga de l’Accessibilitat, creada el curs 2023-24 a la demarcació de Girona i que ara farà el salt arreu de l’Estat. El seu promotor, Pep Esteba, explica: «Vam constatar que era un projecte que funcionava com a eina educativa. Els joves ho entomen de seguida, l’ajuntament acaba disposant d’un mapa que visibilitza els diferents punts d’accessibilitat que hi ha al municipi,…

Els instituts francesos apunten cada vegada més cap a un escenari de major polarització social. Segons el darrer informe del Tribunal de Comptes (PDF), prop de 1.550 centres dels 6.700 existents arreu del país presenten una baixa mixitat social: uns 800 escolaritzen pràcticament només alumnat desafavorit, i uns 750 només alumnat afavorit. Aquesta segregació és especialment intensa en entorns urbans: a París, Lió, Montpeller i Estrasburg, més del 40% dels instituts presenten una baixa mixitat social, ja sigui perquè escolaritzen pràcticament només alumnat pobre, ja sigui perquè escolaritzen pràcticament només alumnat ric. La institució alerta que les mesures que s’han…

Triar escola per als fills és un dels moments que genera més tensió en el si de qualsevol parella de classe mitjana. Llistes i llistes de pros, de contres, de dubtes, d’aspiracions… Tot, suposadament, per al bé dels fills. O no. El director Víctor García León s’aproxima a tot aquest mar de dubtes amb Altas capaciades, una pel·lícula classificada de «comèdia», per bé que ben bé podria entrar dins la categoria de «documental». L’Alicia (Marián Álvarez) i en Gonzalo (Israel Elejalde), una parella de classe mitjana, pares d’escola pública, es troben de cop i volta amb la possibilitat de matricular…

«A mi em parles del col·legi, de la Universitat… i em surten grans. Mai no he suportat l’escola. Per què ara s’acaba el pati? Per què ara hem de posar-nos ‘firmes’? Per què ara hem de pujar en fila per l’escala i callats? Per què ara hem d’estudiar aquesta xorrada d’història i no estudiem més geografia? Sempre m’ha agradat molt, la geografia…» El dissenyador Javier Mariscal (València, 1950) parla amb animadversió dels seus anys escolars. I, alhora, parla amb admiració dels anys escolars dels seus fills: «Els meus fills sempre han anat a l’escola pública, i quan veus a les…

Aquaris d’aigua dolça i salada de 500 litres al laboratori de biologia. I també terraris. La passió pels animals que tenia ja de petit el presentador del programa ‘Quèquicom’ Pere Renom (Badalona, 1972) va trobar en el professor de Biologia Ricard Martín (Barcelona, 1960) un gran aliat. «Des que era molt petit, 7 o 8 anys, ja deia que volia estudiar ‘la carrera dels animals’. Quan vaig arribar a aquesta escola, a 4t d’EGB la Maria Canals em va dir: ‘Aquesta carrera es diu ‘Biologia’. I des de llavors que deia que volia fer Biologia. Jo des de sempre que anava…

«Vaig sortir del Grau Superior d’audiovisuals dient: ‘Uau, soc boníssima, soc la millor!’. I això la carrera no m’ho donava. I això que fent la carrera era l’orgull de la meva mare, perquè allí hi estudiava xinès clàssic, llatí i grec… Però tot això no m’ho donava. I recordo les teves paraules: «És que ets bona!» I és que, al final, el que t’ha de donar un professor és seguretat en tu mateix, i tu ja aniràs adquirint els coneixements.» L’assessora d’imatge Marta Pontnou (Santa Coloma de Queralt, 1980) es confessa com una enamorada de la Formació Professional (FP). I…

Prendre consciència feminista a través de la classe de Música és possible. Despertar consciències entre la joventut sent professor d’ESO és possible. La prova són l’advocada i influencer Carla Galeote (Lleida, 2000) i qui va ser el seu professor de Música, Jordi Cano (Lleida, 1972). Galeote ho explica: «Jo no encaixava en els paràmetres de ser una bona estudiant i treure bones notes. Anava fent, però no em motivava ni anar a l’escola cada dia ni asseure’m i veure una classe magistral rere l’altra. En canvi, a les classes de música d’en Jordi jo hi disfrutava, perquè era l’única assignatura en…

El sistema educatiu català compta amb un total de 444.140 alumnes d’educació primària, segons dades del Departament d’Educació i FP. D’aquests, 126.058 van cursar l’assignatura de religió el curs 2024/25, essent la religió catòlica l’estrella, amb un total de 124.907 alumnes cursant-la, sobretot a centres privats finançats amb fons públics (87.966), centres públics (35.867) i centres privats (1.074). A molta distància, la religió evangèlica va ser la segona amb més alumnat cursant-la, 545 alumnes en total, seguida per la religió islàmica (466) i la jueva (140). La gran majoria d’alumnat que estudia religió catòlica ho fa en centres privats que…

«Amb el senyor Montoliu jo vaig aprendre sobretot a entendre la biologia… Però això és el de menys! Perquè ell barrejava les classes amb altres coses: fets actuals, anècdotes, ens explicava les seves històries a la mili, parlava molt del Barça… Feia que les classes fossin interessants. Pot semblar estrany que digui això, però que un professor sigui capaç que allò que explica sigui interessant per a tu… És molt important! Era el meu profe de Biologia, però al final em va inculcar coses que no tenien res a veure amb la matèria!” La marca tan profunda que Manel Montoliu…