Històricament, Catalunya ha estat molt sensible en temes d’educació. Cap al 1901, Francesc Ferrer i Guardia va crear una escola diferent i disruptiva, l’Escola Moderna, que va ser un projecte educatiu dirigit a les classes socials més baixes amb la intenció que nenes i nens tinguessin accés a una educació científica, democràtica i de qualitat.
Un dels criteris va ser aconseguir crear persones que poguessin desenvolupar el seu futur al llarg de la vida en els diversos contextos. Es buscava un ensenyament pràctic, vital i participatiu.
En un món molt més globalitzat i en un context molt tecnològic i digitalitzat, Catalunya torna a florir en el camp educatiu. Podem dir en veu alta que Catalunya és un país molt actiu en la creació de recursos i metodologies educatives relacionades amb el context actual, on la tecnologia i digitalització juga un paper important. Tot això sense perdre de vista l’objectiu principal: un ensenyament que posa als alumnes com a protagonistes del seu aprenentatge i continuant en la línia que ens va deixar Ferrer i Guàrdia: un ensenyament que serveixi als alumnes per “anar per la vida”, pràctic, participatiu i que els faci part amb tota la plenitud d’aquest nou context social.
El 2001, un grup de professors de l’Institut La Garrotxa, a Olot, enginyers i docents, vam plantar una petita llavor amb una experiència disruptiva: aprendre la tecnologia necessària al context actual però d’una forma molt pràctica i manipulativa: crear petits robots com a mètode educatiu i posar-los en marxa de forma totalment funcional. Quelcom divertit, emocionant, útil i molt, molt participatiu.
I l’octubre del 2002, un grup d’alumnes i professors del nostre institut vam crear el Robolot, que es va iniciar com a una sana competició entre iguals, amb esperit col·laboratiu i que celebrarà la seva 22a edició el maig de 2023, deixant de banda l’aspecte competitiu, potenciant més que mai l’esperit de col·laboració i obrint-se al món.
És precisament aquest esperit de col·laboració el que ens ha permès sumar amb altres iniciatives sorgides a Catalunya i posar el nostre país a l’avantguarda mundial de la robòtica didàctica i el pensament computacional.
Cap el 2005, quan van aparèixer per primera vegada els continguts de robòtica didàctica al BOE que marcaven de forma tímida la seva inclusió al sistema educatiu, a l’institut La Garrotxa d’Olot ja feia temps que es treballava en aquesta línia i es començava a fer taca d’oli compartint mitjançant formacions del professorat als instituts de ciències de l’educació de les universitats UdG i UPC. També es van fer algunes accions a la UrV i UdL. A tot el país.
Un grup de docents sota el paraigües d’una associació sense ànim de lucre vam crear Robolot Team, iniciant una gran col·laboració per crear coneixement en aquest camp que ara, amb l’entrada del nou currículum educatiu, està mes activa que mai, ja que les ciències de la computació (programació) i la robòtica didàctica han agafat protagonisme com a eina educativa.
Tot i que Robolot Team va ser un dels primers col·lectius de docents que va iniciar-se en aquest nou camí, van haver altres iniciatives catalanes, com la creació a Cornellà de Llobregat d’un centre que treballa aquests continguts entre la ciutadania, el CITILAB. També es van crear altres activitats docents similars al Robolot, però amb propostes pròpies i també exitoses com el RobotSeny, que es fa al Vallès Oriental des de fa alguns anys.
La capacitat de col·laboració entre les diverses sinèrgies sorgides i la seva relació amb els actors d’altres comunitats i països va fer esclatar una activitat frenètica al voltant de la programació i la robòtica.
Al conegut Institut Tecnològic de Massachussets (MIT), cap el 2007 es va crear SCRATCH, un llenguatge de programació gràfica destinat a l’aprenentatge i utilitzat arreu del món. A l’altra banda dels EUA, a Califòrnia, on hi ha les prestigioses universitats de Berkeley i Stanford, al Silicon Valley, es va crear també un nou llenguatge gràfic cada cop més conegut a Catalunya anomenat SNAP! Alguns deld creadors de SCRATCH i SNAP!, en comptes de competir, van crear noves i interessants eines com MicroBlocks, una eina molt didàctica que permet, fins i tot als més petits, programar plaques electròniques educatives de baix cost.
A casa nostra, a La Garrotxa, ja fa més de 10 anys va néixer una empresa que feia possible la creació de plaques electròniques educatives i altres eines destinades a l’aprenentatge de la programació i la robòtica didàctica: Innova Didàctic, empresa basada en la col·laboració de grans professionals, alguns d’ells de La Garrotxa, però altres d’altres indrets de Catalunya i altres comunitats. Una empresa amb un coneixement interessantíssim en el moment actual. L’estreta col·laboració d’aquesta empresa amb Juanjo López, professor dels Salesians d’Alcoi, a Alacant, ha fet florir el llenguatge més utilitzat a l’Estat espanyol per programar les famoses plaques basades en Arduino, una proposta de hardware lliure. ArduinoBlocks, que així s’anomena aquests llenguatge gràfic impulsat des d’Innova Didàctic a La Garrotxa, s’ha fet famós i imprescindible a les classes de tecnologia i programació de Catalunya, però també a la resta de comunitats i països.
Des de La Garrotxa s’ha dotat a 1.550 instituts de secundària de República Dominicana, tots els del país, amb aquesta tecnologia i alguns docents del nostre equip s’han desplaçat a finals del mes d’agost al país caribeny per fer la formació dels seus formadors.
Fa cinc anys, la col·laboració entre Robolot, el CESIRE i la residència olotina de creativitat FaberLlull ha permès aglutinar molt del coneixement a nivell mundial a partir de diverses jornades de convivència de grans referents en aquesta temàtica vinguts d’arreu, com són els creadors d’ArduinoBlocks, Scratch, Snap!, MicroBlocks, Snap4Arduino i altres. Els catalans fem coses, les compartim i aprenem tots plegats.
John Maloney (MicroBlocks i Scratch, MIT), Jens Moënig (Snap! SAP), Brian Harvey (Snap! UCBerkeley) o Kathy Giori (MicroBlocks, d’Stanford) són alguns dels prop de 100 residents que han passat per FaberLlull els darrers anys. Això sí que crea escola!
Enguany, l’equip Robolot Team, amb seu a Olot però amb col·laboradors arreu, ha tingut un protagonisme especial. El mes de juliol uns 230 professors catalans, amb el suport de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UPC, han estat formats al voltant del treball per projectes amb robòtica educativa com a suport per encarar el nou currículum que s’inicia al setembre, donant llum a un tema desconegut per a molts.
D’altra banda, del 4 al 7 d’agost, un cop la pandèmia ho ha permès, s’ha organitzat una conferència internacional d’experts en SNAP! i MicroBlocks: l’SnapCon22. Aquesta conferència ha estat simultània i coordinada a dos llocs del planeta: els EUA a Berkeley, Califòrnia, i a Heidelberg, Alemanya. Membres de Robolot Team hem assistit físicament a les dues trobades, realitzant interessants aportacions. Joan Guillen, Toni Moreno, Jordi Binefa, Xavier Pi, Bernat Romagosa i Cati Quintana són alguns dels catalans que hem estat presents. Catalunya és mirada amb respecte pel que aporta en aquest camp.
Internet de les coses, Big Data, IA o disseny i impressió 3D són algunes de les coses que sonen al nou currículum. Ara toca que la pròpia administració educativa i de polítiques digitals de la Generalitat de Catalunya donin suport a iniciatives com Robolot, i que el Departament d’Empresa també doni suport a empreses locals que creen coneixement com Innova Didactic o altres, i no només repliquin el que fan les grans corporacions internacionals.
El coneixement és riquesa. Volem un país ric en coneixement. Si això passa, els professors catalans que han d’implementar la programació i la robòtica al nou currículum poden estar tranquils. Tindran suport de ments brillants que treballen per una educació brillant a casa nostra.
