Reportatge

El repte d’incentivar la participació a l’escola de les famílies de la ‘nova immigració’

Barri de la Salut. Badalona. Prop de 20.000 persones apilades en mig kilòmetre quadrat de forts desnivells (mal) urbanitzats majoritàriament durant el tardofranquisme. En els últims vint anys una nova immigració multiètnica ha anat reemplaçant la vella immigració peninsular dels anys cinquanta i seixanta. Avui, acull fins a 74 nacionalitats diferents censades i el 24% de la seva població té menys de 18 anys. Un barri amb múltiples locals amb la persiana baixada, on s’hi veu alguna pintada condemnant la presència de narcopisos i en el qual hi ha una única i desangelada plaça, si és que se’n pot dir així de l’espai que queda en la confluència d’una de les seves principals artèries viàries amb un altre carrer.

La Fundació Salut Alta, impulsada l’any 2014 des de la parròquia de Jesuïtes que hi ha al barri, s’ha convertit en un referent pel que fa al suport a les famílies amb menors en risc de vulnerabilitat. Du a termes diversos programes d’acompanyament, per les tardes fa de centre obert per l’alumnat de primària i secundària, en col·laboració amb la Fundació Pere Tarrés, i també organitza activitats de tarda i casals d’estiu a les diverses escoles de la zona. En una d’aquestes, l’Escola Feliu i Vegués (que de fet es troba al barri de Llefià, a la frontera amb la Salut), la Fundació Salut Alta ha iniciat una experiència per incentivar la implicació de les famílies. Cada dia de la setmana convoca les famílies d’algun dels diferents grups que hi ha de 1r a 4t. Entre les 15h i les 16h es prepara amb els pares i mares l’activitat que faran tot seguit, de 16h a 17h, tots junts a l’aula. Avui li toca a un grup de 2n.

“Estic amb la meva filla a l’aula”

La Manya Movsesyan és d’Armènia. Fa vuit anys que viu en aquest barri i 14 que va arribar a Espanya. Aquest és el segon cop que participa en aquesta activitat, amb la seva filla Michelle. Parla força bé el castellà i entén el català. No passa el mateix amb la major part de les altres mares que han entrat a l’aula, i que necessiten que els seus fills i filles els facin d’intèrpret. “M’agrada perquè estic amb la meva filla, veig l’escola des de dins i quines coses fan, i perquè jo també aprenc coses”, explica la Manya. Avui són una dotzena, perquè hi va qui pot o vol. La major part són mares, però també hi ha un pare i una germana.

Aquest cop la Mar Tusell, educadora de la Fundació Salut Alta, ha volgut treballar les emocions. Demana a l’única germana que llegeixi en veu alta un conte, en el qual un personatge va menjant-se la ràbia, la por, l’alegria… Els infants escolten, intervenen, i al final n’acaben sortint altres emocions, com el fàstic o la vergonya. Es veu clar que hi ha ganes de respondre les preguntes que els va llençant la Mar. Després fan un joc per grups, un menjacocos de les emocions. La Maria, la mestra, va posant calma quan algun grup s’esvalota més del compte.

“Intentem que es treballin temes que després poden sortir en l’àmbit familiar”, explica la Mar Tusell a aquest diari, sense perdre de vista que la principal finalitat de l’experiència és crear comunitat, per la via d’estrènyer el vincle entre famílies i escola. “Estem veient pares que repeteixen, i que ens agraeixen aquesta oportunitat de poder entrar a l’aula i sobretot de trobar aquest espai que poden compartir amb els seus fills i amb altres pares”, comenta la Mar, que també aclareix que “avui en realitat les principals emocions han sortit durant la primera hora, quan estàvem preparant l’activitat”.

L’experiència és encara molt nova. Només fa dos mesos que va arrencar, poc després de l’inici de curs, i la idea és que cada grup pugui fer entre 3 i 4 sessions com aquesta per trimestre. Vista la bona acollida, molt probablement ben aviat s’exportarà a una altra escola del barri, la Josep Carner.

“Hem après a fer les coses d’una altra manera”

Segons explica Àngels Ridao, directora de l’Escola Feliu i Vegués des de fa deu anys, la idea neix d’un aprenentatge de la pandèmia, de com el centre va començar a veure la necessitat de buscar formes alternatives per superar les barreres culturals que impedien una bona comunicació amb les famílies i que s’involucrin amb el dia a dia de l’escola. I així, per exemple, la clàssica circular en paper per comunicar alguna cosa va ser substituïda per una llista de difusió de whatsapp, que si cal es fa amb missatge de veu ja que hi ha famílies que no saben llegir i escriure.

“El primer que vam fer quan va arribar la pandèmia va ser comprar un mòbil del centre, perquè no en teníem, i així poder-nos comunicar amb les famílies”, recorda la directora. El centre té 290 alumnes, compta amb un o dos grups en funció del curs i naturalment està catalogat com de màxima complexitat.

“La major part de les famílies no estan acostumades a les activitats de lleure, entenen l’escola com un lloc on els nens venen a estudiar mentre que el temps de la tarda és pels deures, i també tenim dificultats quan organitzem colònies perquè n’hi ha força que no volen que els seus fills dormin fora de casa”, explica Ridao. Les crides a participar en el dia a dia de l’AMPA, formada per unes poques famílies autòctones, tampoc no atreien pràcticament ningú. Fins que l’any passat, en un grup infantil “es va organitzar un treball sobre l’hort i en la cloenda havien de venir els pares i això va funcionar fantàsticament bé”, diu Ridao.

“Hem après que hem de fer les coses d’una altra manera, perquè l’idioma és un handicap molt gran i els costums són diferents, i si han de venir les mares soles a una xerrada els hi costa moltíssim, per la llengua i perquè surten molt poc de casa, però si organitzes una activitat de pares i fills aleshores sí que venen, i això és una manera d’obrir camins”, afegeix la directora. Aquest curs es va decidir ampliar el projecte, i per això es va voler comptar amb la col·laboració de la Fundació Salut Alta. “Ho fan molt bé, són del barri i les famílies els coneixen”, apunta Àngels Ridao.

Als pares que participen en l’activitat se’ls hi diu que han d’intentar estar també pels alumnes que no estan acompanyats, però a la vegada aquests infants es converteixen en els principals promotors de l’experiència, ja que la major part tractaran que en la pròxima sessió els seus pares hi siguin. De moment, només es fa amb els grups de 1r a 4t. La directora opina que als petits els encanta veure els seus progenitors a l’aula, mentre que els preadolescents de 5è i 6è són més reticents a la idea, però s’està pensant també en organitzar una activitat conjunta, que en aquest cas seria sobre aprenentatge d’eines digitals.

I Congrés Internacional de Lleure Educatiu

El projecte per incorporar les famílies a l’espai escolar de la Fundació Salut Alta ha estat una de les experiències que s’han posat sobre la taula en el I Congrés Internacional de Lleure Educatiu i Acció Sociocultural, que dijous i divendres passat van organitzar la Fundació Pere Tarrés i la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL. Un Congrés en el qual s’ha subratllat la necessitat de reforçar el treball en xarxa entre administracions, institucions, entitats socials i projectes comunitaris per estendre les activitats de lleure a col·lectius que ara n’estan exclosos.

En el Congrés hi han participat una trentena d’experts i expertes, tant de Catalunya com de tot l’Estat (de Madrid, País Basc, Astúries…) i també de països com Uruguai, Argentina Brasil o Colòmbia. Un dels objectius del Congrés ha estat promoure sinergies, i per això durant tot el Congrés també s’han generat espais de participació i intercanvi, a través de la presentació d’unes 50 comunicacions diferents sobre projectes innovadors vinculats al lleure i l’acció sociocultural.