Totes les federacions que representen a famílies hi són presents. Els pares i mares d’escoles públiques, els d’instituts, els de les escoles cristianes i de les privades, d’arreu del territori… Tots han deixat enrere les seves diferències, en un gest segurament inèdit, per apuntalar uns objectius que comparteixen: que les famílies puguin incidir més en l’educació dels seus fills i filles -i de l’alumnat en general- als centres educatius.
Aquesta és l’essència del Llibre Blanc de la participació de les famílies a l’escola, una aliança de mínims que han segellat totes les federacions de famílies catalanes, de la mà del projecte Famílies amb Veu -de la Fundació Jaume Bofill-, per dibuixar les que haurien de ser actuacions primordials a l’hora d’abordar el paper de les famílies en el sistema educatiu. Una agenda compartida que, segons la Fundació Bofill, es deriva de l’evidència que la implicació de les famílies en l’educació dels infants n’augmenta els resultats.
El document de l’acord, mínim comú denominador de totes les federacions -FAPAC, FAPAES, FAPEL i CCAPAC-, s’ha presentat aquest dissabte en el I Fòrum de les Famílies i l’Educació a Catalunya, i ha quedat concretat en forma de decàleg. Deu propostes que van des de la major intervenció de les famílies a l’hora de discutir els continguts de les matèries fins a la garantia d’una educació pública i gratuïta per a tothom que ho vulgui, passant per la demanda d’un consens polític que eviti la reforma de les lleis en funció del color del Govern.
“S’han posat d’acord perquè hem treballat des de les bases, ens hem reunit amb moltes famílies… i s’han adonat que tenen moltes coses en comú”, explicava Marta Comas, directora de Famílies amb Veu, que s’ha mostrat gratament sorpresa de que hi hagi “més punts en comú que divergències”. “Les famílies estan aportant molts recursos a les escoles, i tot i així senten que no estan prou reconegudes”, apuntava Comas.
El projecte Famílies amb Veu culminava amb el Fòrum celebrat aquest dissabte una tasca de més d’un any de recopilar dades sobre famílies a través d’exhaustives enquestes i d’elaborar estudis que han servit per desmuntar tòpics com el de la participació dels pares i mares en els centres educatius. Si es pensava que aquesta era baixa, Famílies amb Veu va constatar que ben al contrari: són un 81% de famílies les que s’associen a la seva AMPA i el 74% ajuden els seus fills a fer els deures.
Comas espera que la seva tasca hagi servit per trobar objectius comuns entre les federacions, i el seu desig és que ara les famílies “prenguin consciència de sector, de lobby, de garant dels drets de l’educació”, i teixeixin actuacions conjuntes.
A continuació reproduïm el decàleg, element central del Llibre Blanc de la participació de les famílies a l’escola.
1. Més presència a l’escola. Les famílies volen ser protagonistes de l’educació: estar informats, tenir veu i col·laborar amb els mestres i directors. I proposen pactar un marc de relació amb centre que comporti més participació per part seva (drets i deures).
2. Incidir en els continguts educatius. Pares i mares consideren que haurien d’intervenir en el debat dels continguts educatius, sempre al costat dels verdaders experts, els professors. És més, demanen poder contribuir en el que calgui a l’aula per millorar l’educació dels nens i nenes, una vegada més remarcant que el seu paper ha de ser “al costat dels professionals”.
3. Peça clau en l’èxit escolar. Les famílies són conscients del seu paper clau a l’hora de frenar el fracàs escolar, i es comprometen a ajudar en les tasques domèstiques, així com demanen prendre part de la reflexió i l’anàlisi per plantejar millores.
4. Dret a escollir una escola de qualitat. Aquesta era un dels acords més espinosos, ateses les diferències de pensament entre molts pares a l’hora d’entendre el concepte de llibertat a l’hora d’escollir l’escolarització dels fills i filles. Doncs bé, també aquí es posen d’acord en què els infants han de poder estudiar “prop de casa” i en escoles amb “idearis afins”, sempre que això vagi acompanyat “d’una oferta de qualitat accessible per a tothom en igualtat de condicions”.
5. Conciliació familiar. Tots a l’una, les famílies reclamen una “racionalització” del temps escolar, així com del temps laboral, per millorar la conciliació. Demanen poder participar en la decisió dels horaris, i mentre aquests siguin els actuals, exigeixen ajudes per als serveis d’acollida i extraescolars. Davant la creixent compactació de jornades als instituts, demanen estudis que n’analitzin els efectes.
6. Garantir educació pública i gratuïta: la sisena hora. Aquí no hi ha discussió. La Constitució estableix que tothom ha de tenir accés a l’escolarització i així ho defensen les famílies, que a més demanen que es faci extensiu als períodes de 0 a 6 anys i de més de 18 anys. Per garantir la igualtat, reclamen la “reinstauració” de la sisena hora a la xarxa pública.
7. Beques i equitat. Més consensos. Les famílies, en la seva demanda d’una escolarització en igualtat de condicions, exigeixen beques que garanteixin la cobertura de les necessitats bàsiques dels infants, per una banda, i una tarifació d’accés a la universitat i la FP que vagi en funció de la renda. S’emplacen a lluitar per augmentar el pressupost d’aquestes ajudes i que es tramitin de manera àgil.
8. Reconeixement de l’associacionisme familiar. En tant que, segons admeten, l’AMPA és el primer lloc de participació ciutadana de moltes famílies, demanen fer-se un lloc en els espais de participació ciutadana de cada territori.
9. Lleis de consens. Una demanda que ja es coneixia. Les federacions consideren que les lleis haurien de bastir-se sobre un consens suficient que sobrevisqués als vaivens polítics. Per això, demanen acords de mínims entre formacions polítiques i, si no funciona, avancen que cal treballar en vies alternatives de participació com els referèndums.
10. Més enllà de l’escola, la infància. Més enllà del seu paper en relació a l’escola, pares i mares demanen que les AMPA siguin reconegudes com les entitat de representació de les famílies arreu. Així, creuen que haurien de ser presents a altres espais de representació, no només els educatius, com pot ser la secretaria de Benestar i Família o el Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
