Els atemptats recents de Brussel·les i París han centrat algunes mirades en el sistema educatiu. Els protagonistes dels assassinats eren joves que havien estat educats en les escoles belgues i franceses, i que així i tot havien acabat malvivint i cometent delictes menors a les banlieues –les barriades urbanes–, per acabar sucumbint als postulats del Daesh. La radicalització religiosa entre els joves preocupa no només els francesos i belgues, també a Espanya s’han anunciat mesures per evitar l’emergència del fonamentalisme islàmic: la Generalitat prepara protocols per ajudar els mestres a detectar casos de radicalització, i el Ministeri d’Educació va decidir incorporar un apartat dedicat a educar contra l’odi i la violència dins l’assignatura optativa de Religió islàmica.
Els experts adverteixen, tanmateix, que mesures com aquestes tindran una repercussió escassa, fins i tot en el cas dels protocols, que encara no estan del tot definits, però que haurien d’ajudar els professors a detectar els casos de radicalització entre els joves. “Aquests protocols es fixen en elements estètics, sovint molt superficials, com el fet de portar vel o deixar-se créixer la barba”, adverteix Najat Driouech, experta en la integració dels immigrants musulmans en les societats occidentals. Segons Xavier Besalú, professor d’educació intercultural a la Universitat de Girona, és evident que els professors “han d’estar alerta del que passa a les aules”, però entén que els casos de radicalització acostumen a ser molt evidents i “potser no calen protocols perquè els professors se n’adonin”. “Amb aquestes iniciatives, les administracions han volgut fer veure que prenien la iniciativa després dels atemptats”, afegeix. A més, resultaran poc efectius, segons Driouech, si no es treballa des de la base, “combinant el treball de les escoles, l’administració local, les comunitats religioses i les famílies”.
L’entrada en vigor i la seva efectivitat no són els únics aspectes dubtosos dels protocols tampoc del nou programa de l’assignatura de religió islàmica. Els experts també es qüestionen sobre els efectes perniciosos de centrar encara més l’atenció sobre la comunitat musulmana. “Aquestes mesures estan afavorint una estigmatització dels joves de confessió musulmana”, afirma Cécile Barbeito, investigadora a l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona. Considera que “és una bona idea que es parli a les aules de prevenció de la violència, i de detecció de discurs i de conductes de l’odi, però és un problema quan només un col·lectiu ha de seguir aquesta formació”.
Fer pedagogia de l’islam
Per a Barbeito, “són precisament les persones no musulmanes les que haurien de seguir un programa sobre conductes racistes i de prevenció de conductes d’odi”. Les agressions a persones musulmanes van ser el principal motiu de delictes d’odi a Espanya durant el 2015, amb 505 casos comptabilitzats, segons dades del ministeri de l’Interior. En un test realitzat pel seu últim llibre Islamofobia. Nosotros, los otros, el miedo, l’assagista Santiago Alba Rico demanava a professors de secundària que diguessin quines paraules associen a l’Islam i aquests responien terrorisme, violència i fonamentalisme.
El desconeixement sobre la religió islàmica es troba estès en bona part de la societat, segons la filòloga àrab Dolors Bramon. Ella explica que la gent “confon paraules com àrab i musulmà i tampoc coneix el significat de la paraula djihad, que no significa que es mati, sinó l’esforç personal en el camí recte de déu”. Per fer pedagogia sobre l’islam, Dolors Bramon aconsella que s’hauria de reforçar l’actual assignatura de cultura religiosa laica: “és millor que s’ensenyin totes les religions, ja que això ajuda a la tolerància”. Aquesta matèria, tanmateix, no s’hauria d’enfocar tant als pilars de la religió, segons Najat Driouech, sinó a explicar “la història i el funcionament de la societat islàmica”, a més de les històries de les altres religions.
L’assignatura que no es farà a Catalunya
“La nova assignatura de religió islàmica és pura propaganda”, afirma Besalú. Aprovat a finals de març pel ministeri, el nou programa d’aquesta matèria inclou un apartat titulat “la inviolabilitat, la dignitat i la llibertat humana”, que, segons la informació publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), té com a objectiu principal “dotar l’alumne d’estratègies per prendre consciència, detectar i prevenir la violència, en particular la violència terrorista”.
No obstant això, com assenyala Besalú, “aquesta assignatura no s’impartirà en la majoria de les escoles”. Des del 1992, les famílies de confessió musulmana residents a Espanya tenen el dret que els seus fills cursin l’assignatura de religió islàmica. Tot i que hi ha 131.000 estudiants d’origen musulmà, segons els càlculs de la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya (UCIDE), només quaranta-vuit professors imparteixen l’assignatura d’aquesta religió en el conjunt de l’Estat. La majoria d’ells es troben a Andalusia, Ceuta i Melilla, però també n’hi han al País Basc, l’Aragó i les Canàries.
En el cas de Catalunya, on resideix la comunitat musulmana més nombrosa de l’Estat, conformada per prop de 350.000 persones, no hi ha actualment cap centre educatiu que ofereixi l’assignatura de religió islàmica. El president de la UCIDE, Riay Catary, atribueix aquest fet a la falta de voluntat del departament d’Ensenyament català: “L’anterior consellera Irene Rigau em va dir que no hi havia prou professors per impartir l’assignatura en català, però això no és cert”. El portaveu del Consell Islàmic de Catalunya, Mohammed Halhoul, explica que tant el departament d’Ensenyament com les comunitats islàmiques “responsabilitzen sempre el camp contrari” i el que fa falta és “una major negociació amb Ensenyament”. Malgrat la renovació del currículum de l’assignatura de religió islàmica, aquesta seguirà amb tota probabilitat sense impartir-se el curs vinent a les aules catalanes.
